De Juncosa a Cervià. Un camí, la Ruta del Reboll, segons la denominació al mapa “Paisatges de l’Oli a les Garrigues Altes”, editat el 2016 per Editorial Piolet. Començant la ruta a la carretera LV-7011 entre els punts quilomètrics 9 i 10, a la dreta direcció est, un camí asfaltat, ens va descobrint els noms per on passem, les Figueretes, les coves utilitzades com a refugi, corral, la cova d’en Nollers, les fonts d’en Jaume, baixant fins a la vall el barranc de les Estepes, dels Aubins, i l’Uixol a l’esquerra i la Sisquella a la dreta, dels camins fets a peu amb la seva pols -ara el trobem asfaltat per ajudar al pagès a fer el seu recorregut amb més comoditat- on hi conflueix tota la vida de la pagesia i on el paisatge en el seu sentit més ampli hi és representat. Ens descobreix la força de la natura, una primavera anticipada a primers de març, aprenent a mirar-la, els romers florits, les argelagues amb la seva groga flor, pins i alzines que refresquen amb les seves ombres, els bancals llaurats amb els llustrosos olivers, tot de brots nous, color verd oliva tendre i fosc, plata, a cadascun al seu peu s’hi troba un munt d’aliment, preparats per afartar-se i quan arribi el moment de la collita donar-se generosament, “quan passin les muses ens trobin desperts”. Un camí heretat que ens obre al món de la pagesia amb els seus cicles i la vida quieta amb tots els seus noms. Pujant arribem al coll del Tossal Gros, creuant per sota les torres d’alta tensió, al nostre davant al fons el Pirineu amb els cims encara nevats, més a la vora els tossals Bessons, i el tossal de Sant Blai, a la nostra esquena la serra del Montsant, amb el seu color gris fosc retallada amb el cel blau. Abans hem agafat el camí vell de Juncosa a Cervià, hi fem un retomb i tornem al camí cap al Reboll, a la dreta lo mas del Perdó, a l’esquerra els Sarraïns i el coll del Reboll, les cabanes bessones de Joan com es diuen a Cervià o de cal Nogueret en diuen a Juncosa, una mica més avall la cabana de cal Salau, alguna encara en us altres ja han agafat un significat patrimonial, el de les històries i neguits dels seus habitants, el que ens queda d’un paisatge de persones, encarats cap a un futur. Fins arribar al mas del Salvadoret no veiem altra construcció. Creuant el riu de l’Orò que encara porta l’aigua de les pluges de novembre, hi trobem al costé la cabana i la cisterna de cal Palari i a sobre l’era la cabana i la pallissa de cal Xaleco. Una mica costerut fins a creuar el camí ral, un recorregut, evocant contínuament un paisatge de persones que ens ha transportat a un món llunyà. La majoria de cabanes que trobem durant el recorregut i els voltants es troben publicades al web wikipedra.catpaisatge.net Recorregut fet per Cecília Queralt, Ramon Rué i Josep M Rué el matí del diumenge 3 de març de 2019 uns 14 km recorreguts a peu. L’anada la vam fer en cotxe conduït per Maria Teresa Sanmartí fins a Juncosa i la tornada també recollits al camí ral per tornar cap a Cervià.

Categories: Uncategorized

0 comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *