La Carta de Poblament de 25 de febrer de 1225 marca l’inici, l’origen de la població de les Besses, tot i que en documents anteriors ja es parla de la zona com a pòdium de les Besses, concretament a la carta de poblament de Vinaixa de 1151.
Les cartes de poblament, acostumaven a ser documents privats entre senyors i cavallers i servien perquè la gent anés a repoblar nous territoris i d’aquesta manera poder-ne traure profit econòmic i vertebrar el nou territori reconquerit.
En el cas d’algunes poblacions que avui conformen el territori de les Garrigues, foren donades pel rei Alfons II d’Aragó a Guillem III de Cervera i, aquest, mitjançant pactes de fidelitat, les deixarà a diferents cavallers a canvi de la repoblació de la zona. Així, en el cas de Cervià, per exemple, el pacte de fidelitat es produí amb Guillem de Timor.
De tot això podem deduir que Guillem IV de Cervera, senyor de Juneda i Castelldans (cal recordar que les Besses en aquella època pertanyia al terme de Castelldans), va deixar al cavaller Arnau de Punyet una part del territori en feu i impulsà el procés de repoblació de la zona, no solament de les Besses, sinó també de l’Albagés, la Vallseca o la Pobla de Cérvoles…
En el cas de les Besses podem parlar d’una carta de poblament de caràcter eminentment agrícola, amb la intenció, doncs, de crear un establiment agrari col·lectiu, per això, el paratge es concedia a un reduït nombre de conreadors i als seus descendents. D’aquesta manera parlem d’aquesta llicència amb escriptura pública de poblament per a cinc caps de família: Borràs del Vilosell, Vidal de Sa Candela; Bernat de Salima; Pere Rainer i Joan Ripollés.
La Carta de Poblament de Les Besses es podria considerar com a de les més toves, ja que les condicions d’ocupació del territori i de la seva explotació eren força atractives, fonamentalment perquè les terres garriguenques no eren de les més agraciades quan a condicions del sòl i, per tant, les feien menys afavorides per al conreu de cultius i la seva explotació.
Els nous habitants, a més de guardar fidelitat i lleialtat al senyor, havien de respectar la seva jurisdicció i contribuir de forma perpètua a l’onzena part del pa, del vi, del lli i del cànem que s’hi produís. A més, tenien l’obligació de construir les seves cases en el termini d’un any i a la residència habitual en elles.
Josep Rubió elcervol.cat/2018/01/17/construint-la-historia-de-les-besses/
“El iaio era un llaurador, el pare un pagès primer i desprès un agricultor, mon germà un empresari agrícola. El iaio no va conduir mai cap máquina, no va pasar del trill i la mula; el pare va morir com qui diu quan a vuitanta-tres anys no va poder anar més damunt del tractor; mon germà ha conegut la tira de màquines fins que s’ha jubilat l’any divuit del segle vint-i-un i la terra familiar, una explotación Mitjana de feixes disseminades pel terme, ha deixat de ser cultivada”
Mercè Ibarz (Saidí, 1954) Tríptic de la terra Llibres Anagrama
Dos retrats de la vida pagesa a casa nostra, vuit segles d’història.
A l’India l’arròs basmati ja es conreava fa deu mil anys a les valls de l’Himalaia. https://www.vilaweb.cat/noticies/vandana-shiva-dones-llavors-i-aigua/
“En la meva cultura, tenim una dita, que diu que amb un tros de terra hi trobem tota la protecció que necessitem: ens ofereix tot allò que necessitem per viure. Però si el destruïm, també és la nostra destrucció. Si no ens connectem amb la terra, no podrem trobar les causes reals del canvi climàtic ni les solucions. Vandana Shiva.
Damunt d’aquesta terra conreada durant vuit segles, se li ofereix al capitalisme extractiu la possibilitat d’instal·lar-se per continuar amb el seu negoci particular, generar energia elèctrica i a nosaltres l’obligació de consumir-la, comprant-la a ells, sense possibilitat de buscar una alternativa més participativa com en altres països d’Europa. Amb la complicitat dels nostres governs que amb presses i nocturnitat aproven decrets que ens imposen mitjançant tècniques sovint corruptes, demagògiques, vestides de sostenibilitat, ecologia, medi ambient… amb la promesa de importants: ingressos IBI, IAE, permisos d’obra, creació de llocs de treball… La major part del finançament a càrrec dels fons Next Generation que oferirà l’Unió Europea, provinents dels nostres impostos. Pretenen canviar un entorn agrícola per un altre d’industrial, una alteració del paisatge.
Probablement els nens que neixin avui, de la generació beta, la generació alfa va acabar el 2020. Dintre d’uns anys si el canvi climàtic no ens esgarra la nostra existència, aquest paisatge els serà familiar i potser acceptat. Costa molt d’acceptar-ho sense haver pogut debatre i veure si teníem alguna altra possibilitat de fer aquesta transició d’una forma ordenada i no desregularitzada com s’ha fet ara.
Això provoca enfrontaments entre partidaris i detractors, ningú ha volgut fer aquest debat.
“En 1916 la joventut del poble es barallà cosa que provocà la divisió en dos grups: un d’ells s’anomenà “La Terregada” i tenien com a lloc de reunió la sala de cal Centro. L’altre grup, “La Societat” es reunia a la sala del molí del Manresa.”
Un cop d’ull al passat de Cervià Blanca Natal Sarmiento, José Luis González Vecino, Josep Rubió Sobrepere Damià Santamaria Gili.
Josep M Rué Rubió
0 comentaris