UNA GRESCA MÉS ENLLÀ DE LA GRESCA

Autors: Ona Rubió Muntanyola i Josep Rubió Sobrepere

L’expressió GRESCA té tres grans accepcions. Una d’elles no la fem servir ni la utilitzem, tant en el seu sentit físic ni tampoc en l’específic de la paraula,  ja que fa referència a un joc de daus de l’època medieval que va ser prohibit per la quantitat de disputes que generava, heus ací el segon significat de la paraula, baralles sorolloses entre diverses persones. Però l’accepció que farem servir en aquest article, ja que hi va estrictament relacionada, és aquella que fa referència a una activitat alegre, que genera xerinola, gatzara, tabola.

Ara fa un parell d’anys, l’Ona Rubió Muntanyola, es decidí per fer el seu Treball de Recerca de 2n de Batxillerat, a descobrir i recuperar la història de l’icònic i recordat grup de teatre “LA GRESCA” en motiu del 40è aniversari del seu naixement.

Ja sabeu que enguany es celebren els primers cinc anys del grup 7 de Teatre i quina millor manera que recuperar aquest gran antecedent, que al meu parer, va marcar un abans i un després amb les seves llums i obres, en la manera d’entendre, no solament el teatre sinó també en com incidir en el format lúdico-cultural del poble, perquè aquell grup va aconseguir anar més enllà de les representacions teatrals i abastà altres àmbits amb el clar objectiu d’impulsar la cultura entre el jovent del poble. Aquell precedent tan reeixit, de forma volguda o no, té força semblances amb l’actual, des d’aquest punt de vista.

L’Ona, de forma encertada, va trobar un títol del tot escaient per a la seva recerca: El tomb de LA GRESCA, utilitzant el concepte “tomb” des d’un triple significat.

• El primer aquell que fa referència a canvi de direcció o volta que fa un cos quan cau. Això és el que els hi va passar a dos dels membres integrants del grup el dia que oficialment es va crear LA GRESCA. Quan tornaven del sopar van tenir un accident en un revolt de la carretera de Borges Blanques a Cervià, que els va suposar fer unes voltes fora de la carretera. Per sort només va patir el cotxe. Aquest revolt o “tomb”, encara es coneix avui com “El tomb de la Gresca”
• El segon per la seva referència a canvi de direcció, pròpiament. El grup, liderat per Josep Ma Camps, portà a Cervià una nova manera de fer teatre, a més de la vinculació del grup amb el poble generant altres activitats noves, fresques, diferents, un nou model de pensament. La Gresca va fer tremolar certs estaments i institucions fins aleshores intocables.
• El tercer, el de fer una passejada curta. La vida de la Gresca fou només de quatre anys, 1982-1986.

D’aquestes dos últimes accepcions va traure el subtítol al treball: El canvi de rumb del teatre a Cervià, 1982-1986.

Així doncs, ja tenim el títol complert: El tomb de LA GRESCA. El canvi de rumb del teatre a Cervià, 1982-1986.

Una recerca, per cert, que no ha hagués estat possible sense el testimoniatge i col·laboració de quatre dels seus membres fundadors: Jaume Contijoch, Miquel Àngel Moragues, Ma Teresa Muntanyola i Sebastià Muntanyola.

Potser per casualitat o com a regal inesperat de reis, el dia 8 de gener de 1982 naixia de forma oficial el grup teatral “LA GRESCA”. Evidentment, el grup ja s’havia reunit abans i ja havia pensat de crear-se com a una entitat estable, fins i tot a la revista local “El Cérvol”, el gener del 1982, ja apareixia alguna notícia anomenant el fet com a l’aparició d’un grup de teatre amb el nom de “Jove quadre escènic teatral de Cervià”, i fins i tot anunciava el títol del que seria la seva primera obra: El millor dependent del món.

El nom del grup i la decisió, ara ja sí de forma definitiva, es va concretar en un sopar que es va realitzar a la ciutat de Lleida, i més concretament, al “Forn del Nastasi”. En aquest sopar hi van assistir alguns dels membres fundacionals: els germans Sebastià i Llorenç Muntanyola Martí, Jaume Contijoch, Miquel Àngel Moragues Perramon, Maria Teresa Muntanyola, Albert Sasot Mateus i Josep Ma. Camps Balaguer (ànima creadora, l’autèntic instigador i promotor de la formació del grup i que va assumir, a més, el càrrec de director).

Després de la decisió de muntar un grup de teatre, ja es van començar a reunir cada dia a l’anomenada, sala de la Germana Josepa, situada a l’abadia parroquial. Allí ja començaren els assajos de la seva primera obra.

Ja feia temps que ha Cervià hi havia el rum rum i la intriga de saber qui formaria part de l’anomenat “Jove quadre escènic teatral de Cervià” i quin nom rebria finalment. Després d’un mes de la notícia publicada a “El Cérvol” informant que s’estava muntant un grup de teatre local a Cervià i que ben aviat representarien la seva primera obra, va sortir, al mateix butlletí, una autopresentació oficial del grup: “A fi de fer honor a la gran tradició teatral que des de trenta anys ha envoltat el poble de Cervià hem decidit reprendre la tasca ja començada i ens presentem com a grup de teatre: “LA GRESCA”.

Estampat del segell que va utilitzar el grup de teatre LA GRESCA durant els anys de funcionament. Facilitat per Ma Teresa Muntanyola.

Finalment aquest grup estaria representat per vuit joves actors: Miquel Àngel Moragues, Maria Teresa Muntanyola, Sebastià Muntanyola, Llorenç Muntanyola, Maria Teresa Rubió Carré, Maite Dalmau Carré, Josep Maria Baiget Marqués i Albert Sasot. Dirigits per Josep Ma. Camps i amb el suport d’altres que donaven cobertura logística a l’hora de preparar i representar les obres de teatre. En els seus inicis cal destacar l’aportació del Jaume Contijoch com a apuntador, per exemple.

Al llarg de la seva història el grup “LA GRESCA”, va representar quatre obres.

La primera obra, El millor dependent del món, es va preestrenar el 23 de febrer de 1982 a les Borges Blanques i més concretament a l’actual INS Josep Vallverdú.

A continuació podreu veures diferents escenes de l’obra “El millor dependent del món”. Sala d’actes de l’INS Josep Vallverdú de les Borges Blanques. Fotografies cedides per Ma Teresa Muntanyola.

Els membres de LA GRESCA amb dos representants de l’INS Josep Vallverdú de les Borges un cop acabada l’obra “El millor dependent del món”. Fotografia cedida per Ma Teresa Muntanyola.

Els deu membres iniciadors del grup de teatre LA GRESCA un cop acabada la primera obra que van representar. Fotografia cedida per Ma Teresa Muntanyola.

Gairebé un mes després, el 19 de març de 1982, es va realitzar l’estrena a Cervià de les Garrigues a l’escenari de la sala Univers. Segons la revista local, l’obra va generar un gran entusiasme amb situacions força gracioses i caricatures atractives. Dos dies després, l’obra i actors van viatjar a la Pobla de Cérvoles. El 8 de maig es representà al Vilosell en motiu del cinquè centenari de l’ermita de St. Miquel de la Tosca. Posteriorment també es va representar a l’Albi i a Ulldemolins.

Quadre explicatiu de l’inici de LA GRESCA i la representació de la primera obra de teatre. A banda dels actors i apuntador (membres fundacionals), i apareixen altres col·laboradors que desenvoluparen importants tasques de suport com la perruqueria, el maquillatge, l’escenografia, llums i efectes i altres. Aquest quadre fer a mà, fou realitzat per Ma Teresa Muntanyola.

L’any 1983 el grup n’estrenava una de nova: En Pau vol viure en pau, una comèdia en dos actes. Pràcticament continuà el mateix grup d’actors de la primera obra (menys el Josep Maria Baiget i l’Albert Sasot), amb la incorporació d’un nou artista, Josep Rubió Sirvent, que ja havia participat en l’escenografia de l’anterior.

El repartiment dels personatges de l’obra fou el següent:

Pau – Miquel Àngel Moragues

Ròmul – Josep Rubió

Desidori – Sebastià Muntanyola

Sofia – Maria Teresa Rubió

Úrsula – Maite Dalmau

Vera – Maria Teresa Muntanyola

Silví – Llorenç Muntanyola

Llibret corresponent a la segona obra que va representar el grup teatral LA GRESCA, “En Pau vol viure en Pau”.

Dos anys després, es presentava la tercera obra: Arribaré a les set…mort, una comèdia costumbrista en tres actes on els embolics i els malentesos generaren situacions còmiques. Aquesta van trigar més temps en representar-la ja que alguns membres del grup van marxar a estudiar a Barcelona. Malgrat això, l’entrada de noves incorporacions va fer possible reemprendre les actuacions. Les noves cares van ser a la Mònica Güell Farré, i més tard, el Josep M. Perramon Contijoch, el Josep M. Alentorn Gorgues, l’Anton Farré Monné, la Sílvia Perramon Muntanyola i l’Araceli Sasot Mateus. Cal destacar, també, d’aquesta obra que l’escenografia que es va fer servir es va llogar a Barcelona aprofitant que el grup es va assabentar que l’obra en qüestió també s’havia representat en aquella ciutat.

Imatge de l’escenografia de l’obra “Arribaré a les set…, mort”. Footgrafia cedida per Ma Teresa Muntanyola.

Imatges de diferents escenes de l’obra. Fotografies cedides per Ma Teresa Muntanyola.

Finalment, l’última obra, amb nou director, Josep Maria Vilà que havia treballat amb el grup Comediants, Un pagès de Barcelona. Els actors varen ser els següents: Mònica Güell, M. Teresa Muntanyola, Araceli Sasot, Sílvia Perramon, Miquel A. Moragues, Llorenç Muntanyola, Josep Rubió Sirvent, Sebastià Muntanyola, Josep M. Perramon, Josep M. Alentorn i Anton Farré.

Diptic informatiu de la representació de l’obra “Un pagès a Barcelona”. Document cedit per la Ma Teresa Muntanyola.

Imatges corresponents. adiferents escenes de l’obra “Un pagès a Barcelona” amb la foto final del grup en la que seria la seva última obra. D’esquerra a dreta: Josep Ma Vià (director), Ma Teresa Muntanyola. Sílvia Perramon, Mònica Güell, Sebastià Muntanyola, Josep Ma Alentorn, Ton Farré, Llorenç Muntanyola, Araceli Sasot, Josep Ma Perramon i Miquel A. Moragues. Totes les imatges han estat cedides per Ma Teresa Muntanyola.

LA GRESCA, també va participar en l’organització de la festa de reis, en la de carnestoltes o, per exemple, en una escapada a les Besses amb els nens del poble, on fins i tot es van quedar a dormir amb tendes de campanya.

Dos imatges corresponents a un dels carnestoltes abans esmentats o part del grup de teatre parodiava les autoritat del poble. Fons fotogràfic Associació Cultural El Cérvol.

És complicat parlar de l’acabament del grup o, si més no, donar-ne una explicació clara i precisa. Totes les dificultats inicials es superaren, però amb el pas del temps, es van anar produint una sèrie d’esdeveniments de caire intern, però també extern que provocaren que després de l’última obra, el grup parés màquines de sobte. La GRESCA s’acabà d’avui per demà després de quatre anys molt intensos.

Que hi havia problemes interns estava clar. Algunes relacions personals es van afeblir, varen sorgir discrepàncies en el funcionament, fins i tot algunes discussions. El Josep M. Camps, el gran artífex d’aquest revolució entre aquest jovent fou el primer en acomiadar-se del grup abans que aquest assagés i estrenés l’última obra, i de la seva posterior dissolució.

Els membres del grup no van fer un període de dol com hagués tocat. Mai cap més reunió o trobada per dir-se adeu, per fer cau i net, per quedar tranquils d’esperit i ànima. Cal acomiadar-se i recordar el mort, i això no es va fer. No van poder tancar el cercle.

Aquell grup de joves que inicià el seu camí a principis dels anys vuitanta, quan al món municipal i en general tot estava per fer, quan el final franquisme i l’arribada transició democràtica despuntava, ells, que van crear al poble unes dinàmiques i un funcionament diferents al d’aleshores que van començar a construir un altre model de vinculació entre el jovent, molt més obert i lliure, amb una clara intenció d’interrelació, que van proposar coses noves, que van regenerar el poble, fins llavors sumit en la foscor de la dictadura, malauradament la feina va quedar a mig fer.

Vagi per tots ells i elles aquest record i aquesta recerca.

L’Ona i el Miquel Àngel Moragues durant l’entrevista feta pel Treball de Recerca en relació a laGRESCA.

L’Ona i la Maria Teresa Muntanyola durant l’entrevista per parlar sobre l’evolució de la GRESCA