A peu

A PEU

ART I PAISATGE

De Juncosa a Cervià

Un camí, la Ruta del Reboll, segons la denominació al mapa “Paisatges de l’Oli a les Garrigues altes”, editat el 2016 per Editorial Piolet. Començant la ruta a la carretera LV-7011 entre els punts quilomètrics 9 i 10, a la dreta direcció est, un camí asfaltat, ens va descobrint els noms per on passem, les Figueretes, les coves utilitzades com a refugi, corral, la cova d’en Nollers, les fonts d’en Jaume, baixant fins a la vall el barranc de les Estepes, dels Aubins, i l’Uixol a l’esquerra i la Sisquella a la dreta, dels camins fets a peu amb la seva pols -ara el trobem asfaltat per ajudar al pagès a fer el seu recorregut amb més comoditat- on hi conflueix tota la vida de la pagesia i on el paisatge en el seu sentit més ampli hi és representat. Ens descobreix la força de la natura, una primavera anticipada a primers de març, aprenent a mirar-la, els romers florits, les argelagues amb la seva groga flor, pins i alzines que refresquen amb les seves ombres, els bancals llaurats amb els llustrosos olivers, tot de brots nous, color verd oliva tendre i fosc, plata, a cadascun al seu peu s’hi troba un munt d’aliment, preparats per afartar-se i quan arribi el moment de la collita donar-se generosament, “quan passin les muses ens trobin desperts”. 

Continuar llegint

EL CAMÍ DE SANT JOAN

Camí de sant Joan, de la Pobla de Cérvoles a Cervià de les Garrigues. Comença senyalitzat entre els pk 13-14, de la carretera LP-7013. A dos quarts de nou arribem acompanyats amb el cotxe. Sortim els quatre caminadors i una gossa, fins els primers deu minuts que la conductora i la gossa giren cap el cotxe per tornar a Cervià. Un camí de petjada humanitzada, moltes dones de la Pobla i Juncosa als anys 40 baixaven a Cervià per aquests camins, per anar a la perruqueria. La seva publicitat deia “Señora… Señorita… UNA BUENA PERMANENTE “Anita” Mayor, 3 entresuelo. CERVIÀ. I a la de la Carmen Baiget “Aparatos “HENRI” (sin electricidad y sin hilos) Plaza Mayor, 5”. Del programa de festa major de l’any 1944.

Un cel blau, una fresca agradable, una primavera que es va despertant, el borró de molts arbustos empenyent per obrir-se, els centenars de flors d’un aranyoner ens van rebre.

Aranyoner

Continuar llegint