Concert a l’era

Tres veus femenines, Tània, Jèssica i Laura, acompanyades per Oscar a la guitarra, Robert amb el baix, Àngel a la bateria i Brauli al saxo els components del conjunt Vi Blanc, van interpretar un repertori de cançons d’estàndards, que s’han fet universals, entre la posta del sol, i abans que es fes fosc, a l’era de cal Llorenç.

Era el 14, un dia calent, divendres de mig juliol, l’Associació cultural El Cérvol, va preveure aquest concert dins la celebració del seu cinquantenari. La convocatòria va ser ben acollida i unes cent vint persones, un reflex de la diversitat de procedències que conformen a poc a poc la realitat social, acompanyades pels seus infants, van acudir a escoltar el concert. Feta la presentació per part de Tània, recordant el seu pas per Cervià durant un breu temps, i la primera actuació que es feu en el mateix escenari fa quatre anys. 

L’encadenament de cançons va fer que l’hora volés, donant pas a un petit sopar a peu dret a la mateixa era, retalls de coca de recapte, una varietat d’embotits, formatge i el seu corresponent pa amb tomaca, un tabule, una amanida originària de l’Orient Mitjà i elaborada per la nostra veïna Naima, acompanyat per un got de vi i altres beures, unes prunes madures de postres, van servir per una trobada al voltant de les taules dels diferents grups i continuar amb les converses tranquil·les.

El paisatge d’una bellesa extraordinària, les serres de la Llena i el Montsant, els Bessons i el tossal de sant Blai, ens dona una lliçó de com es va adaptant la societat als canvis. Els conreus, el del blat que donava sentit a l’era ha desaparegut del nostre entorn pròxim, el conreu de l’olivera al voltant, s’ha adaptat a les noves circumstàncies de sequera. La marinada ens va acompanyar, l’energia, amb els molins eòlics de la Granadella i Bellaguarda, els camps solars, un de nova construcció, al llarg del camí fins a arribar a l’era. Una carretera de les Borges en obres, que busca la comoditat del conductor, emportant-se els vestigis que han conformat aquest paisatge. L’enginyer de la Diputació de Lleida en la presentació del projecte, precisament va remarcar que n’eren conscients.

Voldria agrair la generositat, sense demanar res a canvi, dels germans de cal Llorenç en oferir l’era, només que la tornem amb les mateixes condicions que l’hem trobat, i l’esforç dels membres de l’Associació que han fet possible, gaudir d’una nit esplèndida. Demanar disculpes, es va acabar el vi. El constant moviment d’infants al voltant de l’era, ens diu que la vida continua, malgrat que les notícies d’aquests dies ens parlen del cos d’un infant trobat ofegat a les platges de Roda de Berà, la hipòtesi d’un ofegament de migrants que travessen la Mediterrània buscant un futur millor a casa nostra.