UNES ELECCIONS CONDICIONADES

Autor: Josep Rubió Sobrepere, Juny 2024

El passat 3 d’abril es celebrava el 45è aniversari de les primeres eleccions democràtiques municipals. Aquell dia de l’any 1979, un dimarts, per cert, gairebé el 70% del cens cervianenc va acudir a votar. Qui sabia de política, aleshores? Qui sabia de política democràtica? Qui sabia de negociació? De diàleg? De consens? D’acords? De pactes? Veníem de gairebé quaranta anys de dictadura en tots els sentits, també als pobles i als ajuntaments.

Amb aquelles eleccions s’havia d’encetar un nou canvi, un nou rumb en els municipis. Aquells comicis havien de ser una vàlvula d’escapament, un baló d’oxigen. S’albirava un nou funcionament més net, més pur i verge en el règim local, encara desconeixedor de la política moderna actual. Els nous consistoris, doncs, s’obrien pas, això sí, amb clares mancances ideològiques i, sobretot, econòmiques. Tot estava per fer.

La manca d’un ideari clar, es demostra en el fet que el 71% de les candidatures guanyadores, en aquelles votacions, eren agrupacions independents. Aquestes, van guanyar en disset pobles de la nostra comarca. Només dues candidatures de partits catalanistes van triomfar, una a Castelldans, ERC, i l’altra a Juncosa, CiU. Mentre que a la resta de poblacions, cinc, guanyà un partit “sucursal” a Catalunya, representant d’un candidatura de caràcter estatal, era Centristes de Catalunya (CC-UCD).

FONT: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del “Diario de Lérida” entre els dies 3 de març fins al 21 d’abril de 1979 ofertes per la “Junta Electoral. Zona de Lérida” .

Aquell model de caràcter independent i teòricament més centrat en el poble que, actualment podríem titllar com a més d’interès general, durà poc i al cap de quatre anys, tot va canviar. A les eleccions municipals de 1983 només foren cinc els pobles on van guanyar les candidatures independents, el 20%.

Malauradament els partits polítics, i les decisions interessades d’aquests, s’anaven menjant la puresa d’aquell inici esperançador. Els vots als partits feien guanyar cadires, i guanyar cadires volia dir guanyar llocs a les institucions i, de retruc, aconseguir el favor d’aquestes per aconseguir tenir els recursos econòmics suficients per millorar el poble …, i una cosa porta a l’altra …, la perillosa i nefasta disciplina de partit. Però aquest, no és el fil d’aquest article.

Retornem a l’inici. El 3 d’abril de 1979, els cervianencs havien de triar el seu futur municipal escollint una de les dues butlletes o llistats presentats, ambdues candidatures independents: Agrupació Independents Democràtics (AID) i Agrupació Progressista Municipal (APM).

Tothom qui aleshores tenia l’edat mínima per votar, divuit anys per votar, que serien els que ara en tenen seixanta-tres o més, sabien perfectament que eren unes eleccions condicionades. De fet, això ho coneixien fins i tot els que encara no podien exercir, per edat, el dret al sufragi. Això és així de clar! Malgrat que avui, molts no ho recordin, o no ho vulguin recordar.

Foren dues candidatures totalment oposades quan a propostes de model de poble, i sort que hi hagueren aquestes dues propostes!. 

Els principis dels anys setanta, el poble va viure una mena de boom cultural, que va portar l’aparició o el despertar d’idees noves, fresques, diferents que a molts van fer sortir de la seva letargia. L’arribada, primer, de mossèn  Moncunill, i després de mossèn Isidre i dels seminaristes Josep Andrés, M. Combalia i J.M. Serra, tots representants d’una església catalana i catalanista, comportaren unes inquietuds fins aleshores enfosquides pel període franquista.

Jocs, gimcanes, tallers els dissabtes a la tarda per al jovent després de crear i un grup d’esplai. Teatre infantil i teatre juvenil, amb el grup ART-74 i l’obra “El tímid de dos quarts de deu”. Les colònies d’estiu. Però sobretot el definitiu impuls de la biblioteca popular (fomentant la lectura i organitzant conferències, concursos de redacció, de dibuix i elaboració de pessebres) i tot això amb la culminació de l’aparició del seu butlletí, El Cérvol, una finestra oberta a l’opinió i a la lliure expressió.

Tot aquest moviment, també donà impuls a l’orfeó el “Rossinyol de les Garrigues”, que a partir del 1973 reprendrà l’activitat de les cantades, les audicions i els viatges. L’empenta sardanista (“Fresc Oreig” i “Enjogassats cervatells”). Sense oblidar-nos de la constitució d’una potent Associació de Joves organitzadora, entre d’altres, dels actes de la Festa Major.

Potser era massa llibertat per alguns!. Així arribà el primer toc d’atenció a aquesta primera eufòria de la massa popular, pocs dies després de la publicació d’un article a la revista El Cérvol titulat Paraules i gotes, el setembre de 1975, num. 31, la revista fou clausurada el novembre. En aquell escrit es parlava de forma subliminal de dos models de societat en un país format per éssers anomenats “cervells malalts”, capficats en construir una gran societat sense tenir en compte els que hi habiten, i els altres anomenats “cervells pensants”, amb la idea de construir un nou model comptant amb tots els estaments i minories.

Amb la revista clausurada i la limitació de les fonts d’expressió, apareixia un altre problema a Cervià.

Article signat per Josep Martí que va provocar un important rebombori en certs sectors de la societat cervianenca de l’època, que com a conseqüència directa suposà el tancament provisional de la revista.

La creació de dues propostes per a les eleccions fou fruit d’una delicada situació que s’havia anat engrandint uns quants mesos enrere. Tot començà quan en el ple de l’Ajuntament del 7 de desembre de 1977 apareix, es comenta, el rumor que circulava pel poble sobre el tancament del local destinat al cinema i espectacles, la Sala Univers. Aquest fet es consumava el 8 de gener de 1978 quan es tancava la Sala Univers per part dels seus propietaris. Malauradament, no fou un simple clausura d’un local recreatiu, sinó el tancament d’una generació, d’unes idees, d’un poble que s’obria pas a l’obertura de la diferència, de la discussió, de la conflictivitat i de la separació.

La Sala començava a tenir problemes d’estructura, de recursos i de serveis. Calia fer-hi fortes inversions, mentre que els beneficis econòmics que s’hi obtenien no eren els suficients perquè els propietaris decidissin tirar-ho endavant. D’aquesta manera decidiren tancar el local i posar-lo a la venda.

Al poble comença a crear-se un primer cercle d’opinió, en relació a quina podria ser la millor postura i si era viable comprar el local.  D’entrada la Festa Major de Sant Sebastià, 20 de gener, s’hagué se celebrar en una granja, a manca de locals. Des de la revista El Cérvol, renascuda aquell mateix mes de febrer de 1978, es publicava una enquesta sobre el tancament de la Sala i sobre si caldria fer-ne les obres pertinents per conservar-la o fer-ne una de nova. L’article portava per títol El problema del poble, dins la secció “Sac de les idees”.

L’últim ajuntament de l’era franquista, no va voler entomar el problema, no va entrar en la possible discussió o solució. Se’n va rentar les mans. Davant d’un tema de clar interès municipal i davant la divisió d’opinions al poble, s’hi havia d’implicar, havia de treballar el tema. Per molts, la seva manca d’interès va fer entendre que es posicionava cap al sector partidari de comprar la sala, ja vella.

El 16 de febrer de 1978 es passà una enquesta al poble redactada per un anomenat Grup Promotor, format, segons el document original, per un grup de persones, representat d’entitats locals, segons ells, on plantejava a la població cervianenca quatre opcions: a) el poble ja està bé sense Sala; b) Comprar la Sala Univers; c) Fer-ne una de nova; d) Creure  que necessitem una Sala i estar indecís entre comprar la Sala o fer-ne una de nova.

En aquella enquesta-comunicat s’expressava, en quantitats, quan costava una cosa i una altra. De tots, crec, que son ben conegudes aquestes: 3.000.000 i 12.000.000 ptes., respectivament, fins i tot s’hi desglossava quan s’havia de pagar per família.

No donaré la meva opinió del caire d’aquella enquesta. Només dir-vos que en aquell Grup Promotor hi havia membres de l’ajuntament, institució que, teòricament, s’havia desentès de tot el tema. Una enquesta, a més, que les persones instigadores, no van permetre que es respongués per sufragi universal, sinó que només es podia respondre una per família que convisqués a la casa, deixant de banda si tots fossin majors d’edat.

El 21 de març s’exposaren els resultats en una reunió celebrada a la Cooperativa. Hi guanyà per un gran marge la compra de la Sala Univers amb un 43%, 125 fulles. Només un 8,3% va votar Sala Nova. Però el que demostra que tot aquest procés fou irregular, fou que el 39,5% de les famílies no van retornar les fulles entregades a casa o van votar en blanc.

El que serà la junta que finalment comprarà la Sala, amb el nom d’Associació Cultural i Recreativa Cervianenca s’havia conformat el 7 de juny de 1978, i pràcticament un mes més tard, el 8 de juliol, hi hagué la compra definitiva per dita associació. El 21 d’agost de 1978 es rep el vistiplau del Govern Civil en relació a la constitució de l’Associació després de validar-ne els Estatuts.

La gran polèmica vindrà donada quan des de l’Associació, un cop aprovats els Estatuts, la Junta decideix, com a condició “sinequanon” per entrar a la Sala, que fos associada tota la família. No podien fer-se socis d’una mateixa família per separat, malgrat que en el Capítol II, article 5è dels estatuts, es parli de socis a nivell individual i no faci referència a socis de condició familiar. En definitiva, ho eren tots socis o no n’era cap!!!

Si la determinació de l’Associació ja era greu, saltant-se fins i tot el que deien els seus mateixos estatuts, abans de la Festa Major d’aquell mateix any, es feu una reunió general de tots els associats i es va decidir que per la propera Festa Major de setembre, els no socis de la població no podrien entrar a la Sala en cap dels espectacles que s’hi fessin ni sota cap concepte ni excepció, mentre que els de fora vila sí que hi podien entrar pagant una entrada per les sessions de ball o cinema corresponents. Malgrat el Dictador era mort i que estàvem en plena transició, al nostre poble semblava que el rellotge s’havia parat en un altra època.

Aquestes decisions van provocar un gran rebombori, cosa que portà a certes divisions i enfrontaments dialèctics, fins i tot van desenterrar problemes del passat, agreujant encara més la polèmica. Es creà una crispació en la convivència ciutadana.

L’Associació de Joves que tants anys havia organitzat i gestionat el tema del ball per la Festa Major, va decidir desvincular-se’n.

Des del Cérvol començaren a aparèixer articles explicant les conseqüències de les mesures preses pels membres de la Junta de l’Associació Recreativa i com aquestes afectaven als infants i a la gent gran del poble. Des d’editorials, “Batecs del poble”, fins a l’argumentari exposat en la secció “Opinem tots”, especiament entre el febrer i el setembre de 1978.

Tot això desembocà a la presentació de dues candidatures abans esmentades, el mes de febrer de 1979 per a les futures eleccions. Dues opcions molt polaritzades on a banda de presentar diferents propostes de futur, uns l’AID sostenien l’activitat continuadora de l’Associació Cultural i Recreativa amb tot el que comportava. L’APM perseguia una total municipalització de la Sala, la no discriminació de ningú i l’anàlisi acurat dels pros i contres de la ubicació d’un nou local.

El resultat fou ajustat amb la victòria dels Independents democràtics amb 322 vots (55%), per 260 (44,5%), pels Progressistes Municipals.

Consellers elegits:

Josep Sendra Bernat (Democràtics Independents), com a alcalde; Josep Mª Tost Rué (Democràtics Independents), regidor de sanitat i cultura; Miquel Montanyola Farré (Unió Progressista Municipal), sanitat i cultura; Josep Mª Montanyola Martí (Unió Progressista Municipal), urbanisme i obres públiques; Josep Perramon Tost (Unió Progressista Municipal), urbanisme i obres públiques; Enric Simó Sendra (Democràtics Independents), hisenda i pressupostos; Miquel Balanyà Vallverdú (Unió Progressista Municipal), hisenda i pressupostos; Llorens Díaz Masegosa (Democràtics Independents), governació i serveis. Fou substituït per Celestí Rubió Sendra a 12 de juliol de 1979.Josep Mª Selma i Figueres (Democràtics Independents), governació i serveis.

Hagueren de passar uns quants anys de repòs “espiritual” perquè les coses tornessin al seu lloc. Fou una important sotragada per al jovent, que durant molts anys deixarà d’implicar-se en la vida pública i de gestió al poble.

La Sala acabarà sent municipal l’11 de febrer de 1992

 CRONOLOGIA DELS FETS

• 7-12-1977 Es parla al Ple de l’Ajuntament sobre els rumors que circulen en relació al tancament del local destinat al cinema i els espectacles conegut amb el nom de “Sala Univers”
• 8-1-1978 Es produeix el tancament de “La Sala” per part dels seus propietaris.
• Gener 1978 Es constitueix un grup de persones representants de les entitats locals per a estudiar la problemàtica plantejada arran del tancament de la Sala Univers.
• 16-2-1978 Es passa al poble una enquesta per copsar la voluntat de comprar la sala vella o sobre la possibilitat de fer-ne una de nova
• 21-3-1978 Primera reunió general per a tractar la problemàtica. Es llegeixen els resultats de l’enquesta popular. Es designa una Comissió gestora per crear una futura Associació.
• 31-3-1978 Foren elegides 8 persones com a membres de la Junta de la futura Associació.
• Maig 1978 Aquesta junta es comprometrà a presentar al poble durant els propers dies un projecte de Sala nova i el pressupost per comprar la vella.
• 31-5-1978 Es presenta en convocatòria general l’informe elaborat per la Junta
• 7-6-1978 Es tracta el tema de la compra de la sala vella i s’eligeix una nova junta.
• 8-7-1978 Venda de “La Sala” per part de Modest Gili a l’Associació Cultural i Recreativa Cervianenca.
• 30-7-1978 Elaboració dels Estatuts de l’Associació
• Agost de 1978 Vistiplau del Govern Civil sobre la constitució de l’Associació. S’aprova per majoria no deixar entrar a “La Sala” als no socis. Sorgeix la problemàtica amb l’Associació de joves quan a l’organització del ball per la Festa Major.
• Setembre de 1978 Rebombori al poble sobre la mesura de menyspreu que reben infants i  gent gran.
• Febrer de 1979 Presentació de dues candidatures per a les properes eleccions municipals: Agrupació progressista Municipal i Agrupació d’Independents Democràtics
• 3-4-1979 Celebració de les primeres eleccions democràtiques municipals. Victòria de l’Agrupació d’Independents Democràtics.
• 28-8-1984 Atac directe de l’Associació durant una assemblea ordinària contra l’Ajuntament pel tema de l’organització de la propera Festa Major
• 29-8-1984 L’Ajuntament refusa organitzar qualsevol acte que ja havia programat per la Festa Major
• 13-9-1984 Reconsideració de l’acord pres per l’Ajuntament. Aquest programarà els actes per la mainada i d’animació al carrer.
• 12-2-1991 L’Ajuntament convoca a tot el poble per informar de la situació actual de “La Sala” i de l’Associació
• 21-2-1991 L’Ajuntament es fa càrrec del deute de l’Associació
• 11-2-1992 L’Ajuntament es fa càrrec de l’explotació de la sala de projecció de cinema i d’espectacles