Amb voluntat d’emprenedores

“Tites, tites, tites…” Són les paraules que les padrines dedicaven a les seves gallines, quan arribaven al corral a portar el “ranxo” i a recollir els ous que havien post.

Mercè Alomà fa anys que viu a Cervià i amb una trajectòria laboral dedicada a la inseminació de conills per granges de tot Catalunya, un dia va decidir fer un gir a la seva vida, volia dedicar-se a la cria de gallines ponedores. Coneixia la Maria Josep Sanfeliu, treballaven juntes en una granja de conills, van explicar-se el somni que tenia cadascuna i no els hi va costar posar fil a l’agulla.

La Maria Josep Sanfeliu que amb el seu marit van arribar del Prat de Llobregat a l’Albi, de sempre ha tingut una dedicació al món de les gallines i pollastres, a casa seva sempre han criat els de raça Prat els “pota blava”.  L’any passat va guanyar el primer premi a la Fira del Prat en la categoria de gallines. La Mercè quan vivia al tros a la vora del Set també tenia tota classe de gallines i pollastres.

L’Oriol López, fill de la Maria Josep, es prepara mentrestant per ser tècnic del món rural a l’escola Agrària de Mollerussa.

Un somni, un projecte i una realitat, dedicar-se a la cria de gallines ponedores per vendre ous de qualitat. Van estar a punt de no arribar a  bon port, d’engegar a rodar el projecte. D’una banda la lentitud de l’administració, l’alarma sanitària, les normes dictades darrere la taula d’un despatx i segurament un excés de zel. Una tramitació de nou mesos va fer que es plantegessin abandonar la seva utopia, el darrer permís el van rebre just fa un mes a l’agost. La seva força i ganes van ajudar a superar aquest mal tràmit.

Som al terme de l’Albi amb l’Oriol la Mercè, i la Maria Josep. De la primera mirada que fas a l’immens galliner, construït enmig d’uns bancals d’olivers carregats d’olives, amb els seus marges de pedra en sec, en treus la impressió que allí les gallines han de viure bé.  Com en una societat organitzada tenen els seus espais protegits per uns filats, les que ponen ous de color verd, altres amb una tonalitat blavosa, les blanques, les de colors i els pollastres de pota blava del Prat amb una imatge esplèndida. En aquest moment en tenen unes dues-centes vuitanta i volen arribar a les sis-centes. Estan provant amb diferents varietats de gallines a veure quina els hi convé més per obtenir el millor producte. El seu cant barrejat amb el dels galls ens acompanya tota l’estona i ens transporta a l’activitat que allí es porta a terme.

Tenen contracte amb una empresa de recollida d’animals morts i una altra de recollida de residus zoosanitaris ‘veter pack’ , encara que no els hi donen cap medicació a les gallines. Tenen un gran femer per les deposicions i fan servir lleixiu i cendra per desinfectar, seguint tots els controls exhaustius de recollida de mostres que demana Sanitat.

El seu millor contracte és fer: Un producte bo de proximitat i qualitat que arribi a la gent bé, diu la Maria Josep. Tenen també un petit hort, un corral amb 10 cabres i cabrits de diferents procedències i races, amb dues cabres nanes de color negre a punt de parir i un tancat amb un poni abandonat que van acollir.  

L’ajuntament de Puiggròs, mitjançant contactes dels Agents Rurals, es va assabentar que nosaltres podíem acollir al poni abandonat “Rumy”.  Li agraïm al Sr. Jaume, agutzil de l’ajuntament de Puiggròs i a l’equip de govern del mateix ajuntament, per les facilitats en l’adopció i l’interès que van tenir i que fins el dia d’avui continuen tenint.

La comercialització dels ous la volen fer amb venda directa, per botigues locals  i mercats de proximitat per eliminar els intermediaris i que el preu sigui just per a tots.

La normativa obliga a marcar tots els ous, tenen el segell número 1 d’ous campers amb tractament ecològic.

El “ranxo” que mengen les gallines és bàsicament gra, moresc, civada, ordi, verdures i els aliments que poden treure de terra.  Les desparasiten amb cendres i amb herbes:  fulla de calçot, aigua amb farigola a l’hivern. Consideren que la cura  que en tenen és molt bona i adequada.

‘Benvinguts a pagès’  és una iniciativa a la que volen afegir-se per ensenyar la seva “aula de natura a cel obert”.

El cap els hi bull d’idees per eixamplar l’oferta que volen portar al mercat, com per exemple el conreu del calçot, que ja en despatxen uns vint mil entre els tres pobles del voltant i els venen també cuits acompanyats amb la salsa que fa la Mercè.

Estan molt contentes amb el suport familiar que han tingut per dur a terme el seu somni.

Per evitar intrusions d’animals a l’explotació tenen tres gossos de guarda (Nike, Happy i Raxita) les 24 hores del dia i la gosseta (Cuqui) de la Mercè que sorprenentment els hi fa de pastora de les gallines.