Autor: Josep Rubió Sobrepere
Publiquem aquest reportatge el dia 5 de maig de 2024, data en què es commemora el 79è aniversari de l’alliberament del camp de concentració de Mauthausen, ubicat prop de la ciutat de Linz a Àustria. En aquest camp, i els seus annexos (Gusen o Hartheim, per exemple), hi anaren a parar la majoria de republicans catalans i espanyols que foren deportats. Evidentment, també la majoria de garriguencs. Alguns d’ells, fins i tot, van participar en la seva construcció i ampliació.
La revista El Cérvol es vol sumar i participar, si voleu de forma simple, minimalista, amb petit format, en els actes de record que se celebren arreu en motiu de l’alliberament i també homenatjar a tots els que van patir aquell horror i que van intentar sobreviure amb el cap ben alt. Malauradament, molts d’ells no se’n van sortir.
L’article que podreu llegir a continuació té dues parts: La primera redacta, de forma actualitzada, l’estat de la qüestió amb relació als deportats garriguencs als camps nazis, un total de 49. Una recerca realitzada per qui signa la publicació i que, des del 2013, està oberta a contínues actualitzacions. Vàrem començar amb la localització de 43 garriguencs deportats i avui ja en tenim 6 més, entre ells, una única dona.
Imatge de l’entrada al camp de Mauthausen en l’actualitat. Foto Antoni Galeote.
Restes del camp annex de Gusen en l’actualitat. Foto Josep Rubió
Imatge actual de l’anomenat Castell de Hartheim, annex a Mauthausen on van morir diferents garriguencs. Foto Josep Rubió.
La segona part d’aquesta recensió, posa en relleu l’excel·lent treball del Centre d’Estudis de les Garrigues (CEG), en la seva perseverant tasca d’homenatjar a tots els deportats i donar-los visualització i el que és més important, retornar-los la seva humanització, és a dir, posar-los cara, noms i cognoms. Una iniciativa que va començar l’any 2018 sota el títol “Projecte Stolpersteine” amb la voluntat de col·locar aquestes pedres entrepussadores i de memòria, a tots els pobles de la comarca que van tenir deportats. Fins ara ja les tenen Juneda, Arbeca, el Soleràs, la Granadella, l’Albi i Cervià de les Garrigues. En la crònica podreu veure imatges de la seva realització.
Llamborda en homenatge a Ramon Coiduras Marcuello, col·locada a Cervià de les Garrigues el 20 de gener de 2024. Foto Josep Rubió.
Esperem que abans d’acabar l’any puguem col·locar les de la Pobla de Cérvoles, el Vilosell, l’Espluga Calba, Vinaixa i les Borges Blanques, algunes d’elles, encara, pendents d’arribar. Hi estem treballant de forma incansable.
Llegir l’article, Deportats
0 comentaris