A l’estiu els sopars d’amics s’han convertit en una cosa habitual. Començant amb el primer cap de setmana d’agost amb el sopar de les Truites, un agraïment a l’Associació de dones que any rere any l’organitzen, aquest el 24è, aplega a les colles d’amics al voltant de les seves taules, m’atreveixo a llençar una proposta per l’any vinent a l’ajuntament. Que faci una sola línia de taules totes seguides al mig del carrer de la placeta fins al carrer Calvari, d’aquesta manera el contacte de les diferents colles faria que la competència amb el menú de les truites i dels que es posen el davantal, fos més animada i la barreja personal per un dia una mica més enriquidora. Les converses pels que venim de fora, comencen amb l’elogi de la taula parada, segueixen amb la pregunta existencial què podem fer per… amb moltes propostes, encara que ja els pensaments es comencen a encarcarar, la distància no ajuda i l’escepticisme s’apodera de quan amb totes les nostres forces volíem treballar en la construcció d’un món millor i acaben amb els records d’infantesa i la nostàlgia dels temps passats.
Els sopars a casa amb amics obliguen a posar-se el davantal i mirar d’oferir el millor que saps, son torns rotatoris, quan et toca recordes la dedicació i les ganes que hi van posar els amfitrions del darrer i et veus obligat a esforçar-te per no quedar malament, uns conills de bosc rostits a la cassola, com ha de ser, es converteixen en un record que perdura més enllà de les converses i les nostàlgies.
Els sopars de carrer dels veïns, encara no son gaire populars aquest estiu s’han fet pocs, que jo sàpiga només al carrer Portalet i va servir per descobrir-se, entre veïns nous i nouvinguts.
I el berenar de les tertulianes de la plaça, amb braç de gitano, ametlles garapinyades, begudes, i totes patint per la dieta.
Els diferents restauradors també ofereixen el seu saber per satisfer la demanda, el sopar a les piscines ja és un clàssic i en funció de qui les porta té molta acceptació, cadascú aporta la seva fórmula esperant que sigui un èxit i el rendiment econòmic valgui la pena. Lo Nou Casal va solucionar el menú al sopar de les truites als que aquell dia no van poder arribar a temps de fer-les, la Núria parlava de moltes truites que havia fet. I aquest estiu la parella que gestionen Els fogons de la Carme s’han afegit amb els sopars temàtics o amb espectacle Les nits del sopar de tapes molt concorregudes pel jovent amb totes les reserves esgotades i la prova dels sopar amb “mariachis”
.
I un sopar que va acabar sent memorable va començar amb una proposta a uns músics, per fer un concert a l’era de cal Llorenç, i el tretze d’agost es va dur a terme, disfrutant d’una vetllada que recordarem, una nit quieta amb una lluna quasi plena vigilant ens van acompanyar.
0 comentaris