Josep Rubió Sobrepere

Amena, agradable, propera, didàctica, fins i tot divertida (amb joc inclòs, en començar i en acabar), podrien ser, entre d’altres, adjectius que definirien la xerrada del periodista Antoni Bassas celebrada el passat dissabte 29 d’abril, en el quart acte de celebració dels 50 anys d’El Cérvol.

El Sr. Bassas va titular la conferència “La veritat de les notícies i les ‘fake news”. Va començar fent una reflexió sobre l’obsessió humana al voltant del concepte veritat.

Què és i què no és veritat, una idea que ens ha amoïnat des de sempre. De fet, al llarg de la història de la humanitat s’ha intentat difondre el que podia ser o no veritat i les versions interessades de la veritat i la mentida.

Un cop feta aquesta reflexió, la va interrelacionar amb el concepte ‘fake news’ o mentides, i perquè, aquestes, s’han fet tan presents actualment.

Els mòbils, les xarxes socials, la immediatesa, han provocat que cada minut es transmetin milions i milions de missatges, deixant de banda si són veritables, o no! Mai hi ha hagut tantes veritats i mentides.

L’Antoni Bassas comentà, amb relació a aquest, fet que tothom diu o pot dir coses i que per fer-se notar, o per fer-se escoltar, cal dir-les ben grosses, de l’alçada d’un campanar. Llavors parem atenció, no a les notícies normals, que al final no tenen tants seguidors o ‘followers’.

El conferenciant també afirmà que les notícies falses ja no són únicament patrimoni de les dictadures, dels totalitarismes, de les autocràcies …, ara ja ho són, també, de les democràcies. Per què? Perquè en elles, les ‘fake news’, es poden trasbalsar o trastocar imatges de persones, dirigents, partits, institucions amb poder per tal que en un futur el puguin perdre. Fins i tot, poden portar a polítics roïns, manipuladors i amb una clara manca de discurs i projectes, poder arribar al cim del poder, gràcies a predicacions o arengues farcides de mitges veritats o fins i tot ni això. Si no que ho preguntin al Donald Trump que a força de repetir i repetir dues o tres idees bàsiques, ‘fake’, la gent les va acabar interioritzant, normalitzant i institucionalitzant.

El Sr. Bassas, d’una manera perfectament documentada, ens va fer veure, amb exemples, aquesta actuació de Trump i dels seus col·laboradors minuciosament pensada i executada.

Acabà la seva xerrada amb dues reflexions:

1a Ens agrada viure en una bombolla de confort i que ens diguin els que volem sentir.

2a L’objectiu de la propaganda moderna és que no arribem a ser crítics.

Categories: Revista

0 comentaris

Deixa un comentari

Avatar placeholder

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *