Fa temps que hi dono voltes, voldria fer un escrit sobre ser modista. Jo diria que a El Cérvol mai s’ha fet esment d’aquest vell ofici.
A mi sempre m’ha agradat fer coses amb retalls de roba. La meva padrina Teresa m’hi ajudava, inclús donant-me pessetes per comprar algun retall a la botiga de “Cal Carnisser”, els més grans recordaran aquest establiment al carrer Major.
Els anys van anar passant i jo continuava amb la idea de ser modista i per fi vaig anar a Valls per aprendre “Corte y Confección, Sistema Martí”. L’aprenentatge fou agradable. Al matí a cosir a ca la Teresa Voltes i a la tarda a casa de la professora. Érem unes quantes noies, m’agradava molt, treballàvem en paper, prenent mides i tallant, molt entretingut i profitós. Més endavant vam començar a tallar roba, per nosaltres o per algú de casa.
Cada vegada fèiem coses més complicades com un vestit jaqueta o un abric. Se’m feia difícil emprovar, però tallar sempre m’ha agradat i no m’ha fet mai peresa. No recordo ben bé quant de temps vaig dedicar a l’aprenentatge.
En tornar a casa i començar a treballar per la clientela em vaig trobar amb moltes mancances. Un dia, parlant amb tieta Rosalia que també era modista d’anys, em digué: “Tot just ara comences a aprendre”. I amb el temps li vaig donar la raó, la clientela era poca i em feu adonar de la dificultat que tenia per posar a la pràctica tot allò que havia après.
M’agradava el tracte amb les clientes i tallar les diferents peces dels vestits, jaquetes, abrics m’encantava i ho gaudia molt.
En un temps determinat moltes clientes eren nenes que volien vestidets de pijama i també de primera comunió. En part era com jugar a nines i elles eren tan presumides. També tenia mares que casaven un fill o filla, imagineu quin compromís més seriós.
Passaven els anys i la confecció s’imposava, també comprar roba feta… Així doncs, vaig tenir fortes decepcions. Però la vida continua. Més endavant em va sortir una feina a Tarragona, tot fet a mida i molta categoria, allí hi vaig treballar set anys i vàrem arribar a ser vint-i-dues senyores cosint.
Com veieu, bons records i algun de dolent també.
Teresina Sendra Espasa
Novembre 2022
0 comentaris