Em disposo a anar a veure la pel·lícula «Alcarràs» amb il·lusió, bones expectatives i molt emocionada. El reconeixement que ha tingut aquest llargmetratge, tenint en compte el seu contingut i com s’ha fet, ja m’omple de joia.

S’apaguen les llums de la sala, moltes ganes de veure-la i viure-la! I tant és així, que em passo tot el film sentint-la com si jo mateixa fos part de la història. Tan propera, senzilla, realista, natural, nostàlgica, dolça i també dura, que em fa vibrar l’ànima recordant la meva infantesa al poble, els padrins i les padrines, el valor de la família, les coses veritablement essencials de la vida i, per descomptat, el món pagès, constantment castigat i infravalorat fins al punt d’arribar a la seva extinció tal com jo l’he conegut.

Vull fer arribar una sincera felicitació i un profund agraïment a la seva directora, als actors i les actrius per la seua posada en escena i a totes les persones que han fet possible aquest homenatge i aquesta reivindicació tan ben aconseguida del món rural i de la vida a pagès. Tan de bo aquesta projecció serveixi per revertir la situació actual i ens obri els ulls per veure allò que és essencial: l’amor a la terra i a les petites coses.

Carme Rubió

Fotografies: Núria Güell

En un contingut de vida quotidiana, la pel·lícula ens mostra amb petits retalls el retrat d’una societat que ens pot semblar propera, un món rural i la vida de pagès, dura, en transformació -segons el relat secular- o potser de la seva desaparició.
Abandonada, els preus no poden competir amb la globalització.
Començant amb el joc infantil dins el vell “2 Cavalls”, convertit en nau espacial, la pèrdua del valor de la paraula, una mirada poètica i des de la globalitat d’un present que ja és passat i no tornarà.
D’altres formes de vida rural comencen a emergir, ja veurem el seu desenvolupament.

“El que reclama aquest món és respecte per la seva determinació de continuar existint. Respecte”  Ferran Sáez. https://www.ara.cat/opinio/alcarras-granja-escarp-ferran-saez-mateu_129_4280153.html

 

Josep Maria Rué


0 comentaris

Deixa un comentari

Avatar placeholder

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *