La Rosita ha complert noranta-nou anys i ho ha celebrat ben acompanyada.
La història va començar amb el pare, “el Ventura”. Un personatge venerat per la Rosita, “abans de res el pare ens torrava la llesca de pa, sucada amb oli i sucre que anàvem menjant tot anant cap al col·legi”. Un emprenedor, forner, restaurador, empresari de l’espectacle. I una mare, filla de terratinents de l’Albi que no van veure mai amb bons ulls aquell matrimoni, que va morir jove. La Rosita tenia onze anys “mentre va viure la mama, la nostra infantesa va ser molt feliç”.
La Rosita va néixer el 14 d’abril de 1922, una data assenyalada i que uns anys més tard esdevindria un dels aconteixements que succeeixen en un país i que poden ajudar-lo per avançar fent un altre camí, el 14 d’abril del 1931 el president Macià va proclamar la República Catalana dins la Federació Ibérica, les conseqüències d’aquella experiència no reeixida les estem pagant encara. Una guerra en que els catalans ho vam perdre tot com a poble.
Tornem a la Rosita, la filla, la germana, l’amiga, els “novios“, la cambrera circumstancial de casaments i festes majors, el matrimoni, la filla, la viudetat, la porteria a Mataró, les cures a gent gran a Barcelona, la tornada a la casa familiar per fer de padrina de les seves besnétes Ares i Arianna.


“Anem fent… sempre reso”.


A la felicitació que ha rebut pel seu noranta-novè aniversari de part de les cantores, familiars, veïnes, ens hi afegim nosaltres fent un petit homenatge a totes aquestes padrines, que no neixen sent padrines, hi arriben al cap dels anys d’una vida fructífera i sovint silenciada.

Extret de l’entrevista a El Cérvol 315, primavera del 2018


0 comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *