Festa Major Sant Miquel 2020

Una selecció d’imatges de la celebració de la Festa Major.

És un matí de dimarts solejat de principis de tardor. A la plaça les cadires i taules per escoltar el concert de sardanes de la Cobla Ciutat de Cervera, ja hi són totes al seu lloc gràcies a la feina del Jaume i el Marc, amb les distàncies que imposa la normativa, els assistents han hagut d’inscriure’s a l’Ajuntament mitjançat el web i les trucades per tenir lloc per seure, un agraïment també pels administratius de l’ajuntament que han fet la seva feina.
Mentrestant a la placeta la canalla acompanyada dels pares i algun padrí, esperen que comenci l’espectacle infantil d’Adrià el pallasso, ha arribat amb els seus assistents un noi a l’ordinador i una noia que fa les funcions de regidora, planten el seu escenari, cap a les onze comença l’espectacle, les úniques paraules del pallasso sonen com “coronavirus”. Vestit com a pallasso amb les grans sabates, actua més aviat com un mim, els seus assistents fan la seva funció, i els pares asseguts a les taules de lo Nou Casal observen i van fent alguna fotografia amb els seus mòbils, la canalla com de costum riu i participa de les seves propostes gestuals.
A les dotze a l’església, mossèn Borja assistit pel diaca Albert Font de l’església de Sant Joan de Tarragona, els fidels s’han repartit estratègicament seguint les instruccions i el rentat previ amb gel hidroalcohòlic, es preparen per participar en la celebració de l’Eucaristia. La Coral parroquial entona les primeres notes, darrere la mascareta i van posant la nota musical. El diaca Albert en començar el sermó, aviat va mostrar el seu punt de vista i les reaccions són variades i per tots els gustos.
Mn. Borja ens encomanà a sant Miquel perquè ens ajudi a deslliurar-nos de la pandèmia.
(…) Somiem com una única humanitat, com a caminants de la mateixa carn humana, com a fills d’aquesta mateixa terra que ens acull a tots, cadascú amb la riquesa de la seva fe o de les seves conviccions, cadascú amb la seva pròpia veu, tots germans. Carta encíclica Fratelli tutti del papa Francesc sobre la fraternitat i l’amistat social.
Esperem que Krishna, Buda, Xangó… també ajudin i algun científic.
Sortint de missa la Cobla Ciutat de Cervera ja estava preparat per començar el seu concert, un bon sol destorbava una mica l’atenció per escoltar el seu repertori. La font lluïa, recentment restaurada, malauradament no pot fer la seva funció, donar a beure a qui té set, les precaucions, els protocols, els temors… Es va formar una rotllana per ballar la sardana, les mans agafaven per una punta una senyera o una estelada i el company l’altra, una imatge d’una plasticitat ben encertada, felicitats per la bona pensada i la solució.
Tothom cap a casa a dinar amb els seus familiars, una festa pensada mirant cap a dins, va comptar amb una bona presència de “forasters” que no volen oblidar les seves arrels i estan disposats a participar en totes les propostes que es facin.
Uns jocs tradicionals per fer participar a la canalla al Poliesportiu, van donar pas a les set de la tarda al concert de l’Orquestra Millenium a la placeta, damunt un escenari començat a muntar el dia abans pel Marc i el Jaume, amb tota l’estesa de taules i cadires amb el nom de cadascú que s’havia inscrit, els dubtes i les recances d’alguns assistents respecte a la distància, van donar pas a l’actuació de l’orquestra. L’alcaldessa va dirigir unes paraules al públic i va donar la paraula a l’Enric Gorgues perquè llegís el seu poema, com a pregó de festa major. Amb un repertori del gust del públic assistent, fou un èxit, la sardana Girona m’enamora, la Santa Espina, País petit, Ara que tinc vint anys, una bona interpretació de Barcelona de Freddie Mercury, Montserrat Caballé i els Segadors va servir per tancar un parell d’hores de música.

L’espectacle de focs artificials dels Diables “Els Borjuts” de les Borges Blanques enmig de la plaça, les llums del poble apagades, va posar la nota de color i so durant una estona per oblidar la pandèmia.

Una felicitació a l’Ajuntament i entitats organitzadores.

El dimecres el Marc i el Jaume, desmuntaven l’escenari, la Mari i el Mohamed, agranaven la plaça i tots els voltants de les restes de la festa i les ventades que van arrossegar moltes deixalles.
Anar preparant la següent.