Ramon Rubió Carré – cal Casetes

Una mirada viva i un cabell que arrenca del mig del front, ja una mica canós. El Ramon respon a les preguntes sobre el seu hort i  fa una pinzellada de les seves vivències, una persona endreçada.

A casa,  el padrí i el pare eren suficients per conrear la terra que teníem, una vintena d’hectàrees d’oliver i ametller.

Als setze anys va començar a treballar de paleta per les diferents empreses de Cervià, amb el Montanyola , amb el Montanyà…  Quan calia ajudar a casa al tros deixava la feina i es dedicava a la pagesia fins als trenta anys que ja s’hi va dedicar al complet.

Quines aficions tens: la independència de Catalunya, no és una afició sinó un desig; el futbol, seguidor del Barça, seguidor del Cervià de l’època del Combalia, del Valent i sobretot del Serra. No va acabar jugant, va preferir quan acabava el treball  anar cap al Big-Ben, diu que no es podia vetllar i jugar al futbol. La caça major també es una afició amb colla, se’l reconeix pel seu Lada vermell de l’època soviètica i l’enganxina dels “Berrakos de Cervià”. També fa caça menor acompanyat de les seves gosses, la Linda i la Xula.

A casa, al darrere té un hort que és el rebost de l’estiu. Amb planter, la majoria propi: tomaqueres, bitxos de planter propi també, pebrots, albergínies, cogombres, carbasses, maduixots que no li han anat bé i herbes aromàtiques. Comenta que s’ha acabat massa aviat la temporada, la “tuta” ha fet de les seves i no ha trobat el remei, només utilitza productes ecològics pels tractaments.

Té cura dels seus pares, sense resignació diu, ells primer van tenir cura de mi i ara toca a l’inrevés.

Considera que té molts amics i els enemics es poden contar amb els dits d’una mà.


0 comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *