Marc Martí Contijoch-cal Gardelo

Al tombant del segle XX va comprar l’hort de cal Perdiuet, al final del carrer de l’Era, per construir un magatzem. Al mateix temps el Jo_Jo començava a construir el seu xalet a la gravera i li va demanar si li podia agafar terra, com que ell necessitava buidar el solar i l’altre omplir el seu va pensar que era una bona solució. Va obrir una entrada a la paret que mira al riu, per treure la terra i a mig fer van arribar els pressupostos, que van superar les seves expectatives i finalment va decidir fer-hi només hort. L’hort a dia d’avui, és suficient per a dues famílies i en sobra per a fer conserva i regalar.
M’agradaria poder viure de la terra, una rotunda afirmació, que suposo és compartida per la majoria de pagesos que han hagut de buscar la subsistència en altres feines. La majoria han fet de paleta, aquest és el perfil majoritari dels entrevistats anteriorment, un ofici que garantia el sou i l’estabilitat. Va treballar de paleta amb el seu pare a Cervicasa, per Sabadell, Badalona… i també va fer la seva pròpia empresa.
Fa sis anys que treballa de funcionari per l’ajuntament de Cervià, fent tasques amb l’equip de manteniment. Si necessitem cadires a la plaça per una fresca les posen, fent petites reparacions, fent el reg de les plantes que adornen els nostres carrers, en definitiva petites o grans cures que un poble necessita i que fan la vida més fàcil als convilatans.

Quan acaba la feina, una cervesa i cap a l’hort que necessita també de les seves cures i els caps de setmana al tros. Pocs trossos degut al sistema català de repartiment d’hereus, pubilles i cabalers, un dret que ens arriba des de l’Edat Mitjana. Té petits trossos repartits per tot el terme: en diferents llocs a les Besses; a la Vallseca, on té cura especial d’un oliver d’olives grosses per posar en conserva, que cal regar-lo amb l’ajut de les garrafes que hi porta setmanalment en època de sequera; a les Gotelleres, on va tenir cura d’uns compradors del Vallès, que van comprar i arreglar les Gotelleres de cal Miquelet i que fa temps que no en sap res d’ells; al Segrià; al Comellar Montblanc. Petits trossos que no donen per viure.

A l’hort diferents tomaqueres i fesols de planter propi. Aquest any ha trobat unes llavors de fesol que creia perdudes, guardades en un pot, les ha fet germinar i les ha tornat a plantar. Coliflors, albergínies, enciams, pebrots, herbes aromàtiques, les flors de vellut … tot endreçat i aprofitat al màxim.
Caçador ocasional, li agrada el contacte amb la natura, caminar, fer una mica d’esport i tenir cura compartida de la mare.

A casa conserva la guitarra del pare, amb dues cordes trencades, músic actiu a les rondalles formades pel Cosme Espasa. A la foto: Cosme Espasa; Marc Martí i el seu germà Carmel Martí integrants del Trio Polar, al moment del lliurament del premi de Ràdio Tàrrega.

L’any 1957 Ràdio Tàrrega organitzà un concurs musical anomenat “Sueño de Estrellas” al que ens presentàrem.
Quedàrem finalistes en el concurs i per determinar els guanyadors actuàrem aquest cop en el Teatre Ateneu
de Tàrrega, teatre que avui encara continua essent un punt de referència cultural en la comarca de l’Urgell.
La nostra cançó titulada Alma, Corazón y Vida va resultar guanyadora en la modalitat de Tercets. L’entrega de
premis en metàl·lic i medalles va ser en els jardins de La Granja de Tàrrega. Carmel Martí El Cérvol número 329


0 comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *