Josep Casamitjana Gasol-cal Barberà
Amb les seves mans i durant vint anys de la seva vida professional, com a paleta de l’empresa Teixidó Garrell de l’Espluga de Francolí, ha anat col·locant i refent pedres a les parets malmeses dels tres edificis monàstics més importants que tenim a la vora: Poblet, fundat al 1150, Vallbona i Santes Creus, un patrimoni religiós i cultural de l’orde del Cister. També ha treballat al castell dels Templers a Barberà de la Conca. A Poblet principalment va treballar a la torre d’armes, al claustre, al cimbori, dormitoris, menjadors, enterraments al cementiri dels monjos i a la construcció de les fallides tombes dels pares del rei emèrit, Comtes de Barcelona, que al final van voler ser enterrats a El Escorial i on van aprofitar desprès per enterrar el pare abat Maur Esteva.
Una desgraciada caiguda el dia de la Mare de Deu de Montserrat del 1979, des de la teulada del cimbori, li va causar múltiples ferides per tot el cos. La cornisa es va trencar i va caure disset metres, menys mal que la bastida va anar esmorteint la caiguda. La Ilona, la noia que despatxava els tiquets a l’entrada, va veure la caiguda i es va desmaiar. El pare abat Maur Esteva, va aparèixer amb el olis de l’extremunció, que menys mal no van caldre de moment. Aquest accident va interrompre momentàniament la seva relació amb Poblet.
La Dolors no el va reconèixer quan va arribar a l’Arnau de Vilanova degut al seu lamentable estat. Va tenir una llarga convalescència de 3 mesos a l’hospital, acollit després al monestir en una cel·la i al final va acabar la recuperació a casa, amb la Dolors i el Pere de tres anys. Fins i tot el president Tarradellas es va preocupar pel seu estat de salut, trucant vàries vegades a l’hospital, i després es van trobar en una visita a Poblet.
El camí de llambordes que puja a l’edifici que guarda l’Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià, sap dels seus cops de maceta per anar-les col·locant. En Josep juntament amb el seu fill Pere i el Raül, un paleta peruà, protegits amb unes genolleres, les van col·locar d’una en una fins a completar els més de dos-cents metres de llargària per més de tres d’amplada.
Als seixanta quatre anys es va jubilar. Fa nou anys que omple el seu temps amb les feines de pagès amb el seu Fiat de color carbassa.
Fa d’hortolà a l’hort del Barberà, on sembra patates, i té un pou d’aigua abundant que baixa del Pi Ver. Avui prepara les taules per sembrar els espinacs esperant la lluna plena de finals d’agost. Al fons una taula de “pataques” un tubèrcul que posa en vinagre. En aquest hort la riuada es va emportar una part de la paret frontal al costat del pont, i la ha substituïda per un filat.
També cuida de l’hort del Pedro, herència de la Dolors, que el Glòria va deixar ple de restes vegetals i una paret caiguda. Amb el permís de la CHE, esforç i l’ajuda de l’excavadora, aquesta primavera ha tornat a poder plantar les seves verdures, amb planter del Seca, del Miquel Sendreta i de les parades del mercat del dimarts de les Borges. Es queixa que a les Borges li han venut planter de bajoques de mata baixa, quan l’havia demanat de mata alta. Les canyes de bambú de Cervià de la granja del Camilo l’Escoda van bé per emparrar-les. Taules de cebes, bitxos, pebrots, albergínies, carabasses i carabassons, completen la diversitat del seu hort. D’enciams no en vol plantar més, els troba més barats a la botiga. Té un pou per regar l’hort, que recull l’aigua que baixa de la vall del Peret, que quan el buida l’endemà torna a ser ple. En temps de sequera sempre ha rajat.
La planta del tabac florida serveix per allunyar els mosquits i les fulles en maceració per ensulfatar per combatre el pugó.
0 comentaris