Jordi Boqueras Rubió-cal Colomet

 

Això és el colmo!  Un hort a dins de casa, el somni fet realitat. El Jordi no hi cap dins la samarreta de satisfacció quan parla de les tomaqueres. En té més de vuitanta de les de penjar amb uns poms de vint tomaques, de Montserrat, de pera, de cor de bou, alberginieres, pebroters i també plantes del tabac. Quan en senyala les fulles marca els nervis amb més nicotina, per això recomana que un bon puro no s’ha “d’apurar”. Ens transporta per un moment a una fàbrica de tabac senyalant la tria de les millors fulles pel Cohiba, les següents pel Montecristo, el procés d’assecatge i elaboració…

De l’hort ha seguit les lliçons que el Pere de cal Teixinet, amb consells i planter li ha donat. Per començar aquesta activitat “Animo a tothom que faci hort, no és cap sacrifici, és un plaer”

A casa a vegades som vuit persones  i mengem moltes tomaques. Vaig decidir tot sol començar a conrear l’hort, entre dos es pot complicar. De les necessitats que teníem ho vaig multiplicar per tres, penso “ande o no ande, caballo grande” i si en fem moltes sempre en podrem regalar. Disposant d’espai vaig pensar perquè ficar-ne poques, l’any vinent potser introduiré altres varietats.

Recullo informació de tots els hortolans que puc -reconeix la generositat de totes les opinions-i entre la suma de totes fas la mitjana i allò va a missa. Agraeix tots els consells rebuts i encoratja a qui vulgui començar que no dubti. Estic molt satisfet amb el resultat que he obtingut. Del consell que destaca “el que va bé aquest any potser el proper no serveixi” no sabràs perquè i millor no parar-s’hi a pensar. Ha descobert una matèria ancestral que està a l’abast de tothom  però que requereix conèixer els secrets de les llunes, els temps de sembra, de plantar, el reg i si es vol tenir èxit cal conèixer-los i respectar-los.

El seu ofici de fuster el va aprendre a FP a l’escola taller de Lleida. Una mena de vocació que sempre li ha agradat. Va treballar en molts llocs abans de decidir muntar el seu propi taller al 2003. Amb esforços i maldecaps l’ha tirat endavant malgrat les crisis econòmiques i la burocràcia que comporta la gestió d’un negoci, els cobraments que s’endarrereixen, els pagaments que cal fer al seu termini. Ara té un bon encàrrec que el fa mirar el futur amb força optimisme.

Cal remarcar l’entorn, l’hort de cal Colomet recull una varietat vegetal considerable: magraners, maria Lluïsa, tamarius, una figuera enorme a disposició de qui vulgui…   i l’hort


0 comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *