Pere Farré Tost-cal Teixinet
El sorteig del servei militar el va portar a embarcar-se a Algeciras, al vaixell “Virgen de África“, per creuar l’estret de Gibraltar en destinació a Ceuta. Feia poc que havia vist el vaixell en una pel·lícula a Cervià. De la quinta del 58, va anar destinat a combatre en una guerra colonial, a Sidi Ifni, la cinquanta una província d’Espanya situada en un racó de la costa africana a tocar de les Canàries. El territori d’Ifni (amb capital a Sidi Ifni) va estar constituït per una petita porció de terra (de tot just 1.500 quilòmetres quadrats, i límits mai ben definits) situada en el litoral africà occidental, a 300 quilòmetres de l’illa canària de Lanzarote. Aquesta ex-província espanyola d’Àfrica se situava dins del que va ser Protectorat francès del Marroc (que es va prolongar des de 1912 fins a 1956) i quedava aïllada a 25 quilòmetres de distància del Sàhara espanyol (amb capital a Al-Aaiun), l’altra província dels Territoris de l’Àfrica Occidental Espanyola, en virtut del decret de la seva reorganització promulgat el 10 de gener de 1958.
Com a força de xoc va participar en els combats i un company va caure mort al seu costat, pels trets dels contraris. Les restes dels imperis colonials europeus a l’Àfrica, com en la pel·lícula La Reina de África (1951) amb Katharine Hepburn i Humphrey Bogart, una altra mostra d’aquest colonialisme, s’anaven independitzant i a nosaltres encara ens va costar uns anys la independència del Sàhara, fins al catorze de novembre del 1975, sis dies abans de la mort del dictador Franco.
Una vida de pagès, l’ofici après al costat dels pares. Aquí parlem de l’hort de cal Xero a les Tapiades, al costat de l’hort del Salvador-cal Macotet. El va heretar de la mare. Trumfos aquest any amb sis quilos sembrats n’ha collit per tres famílies; bajoques que es tornaran fesols, unes per llavor altres per l’olla; tomaqueres de diverses classes, carregades amb uns poms de tomàques, un bé de deu, tractades només amb sulfat de coure. Ha fet de mestre del novell hortolà de cal Colomet.
A cavall del seu tractor Ebro a les set del matí, sents la seva remor per la plaça, durant el temps que no han sonat les campanes el seu pas marcava les hores.
El sogre del Dr. Sasot, el senyor Mateus Capdevila, apreciava la bellessa de les dones de Cervià, tenia la costum de caminar pel camí dels horts, l’anomenava “Paso del Colorado”, creuava el riu per les passeres i arribava fins l’hort del Pere. Li agradava passar l’estona amb ell.
(…)va emergir del meu subconscient d’infant una dona que jo veia ja gran i que de tant en tant l’anaven a buscar de pressa a casa seva. Era la “Teixineta”, la llevadora. Els més grans sempre la recordarem. “Au -sentia que deia algú- aneu a cridar la Teixineta, que la de casa ja és a punt”. I la Teixineta ajudava a “donar a llum”! I ben segur que també va ajudar al naixement d’alguns de nosaltres. I per què, ara, Teixineta, surts de la casa dels morts? i et veig com una Matrona passejant pels nostres carrers, com una ombra que emergeix del passat? …
Aquestes paraules les hi va dedicar Mn. Francesc Perramon-cal Llurba, al seu pregó de la festa major del 2018 i publicades a la revista El Cérvol número 318 a la seva padrina “la Teixineta“.
El Pere quan es va decretar l’emergència sanitària i el confinament, va decidir no tornar pel bar doncs es considera una persona de risc i encara continua.
Aquesta tarde bufa el vent de “la fam”, deia el pare, ve de la serra i s’emporta els núvols en direcció a l’Urgell, també ens estalvia pedregades.
Dia de la Mare de Déu d’agost
0 comentaris