Josep Maria Rubió Guiu, ca l’Anyet

Pagès de tota la vida. Sempre ho he fet a gust i no ha fet res per conèixer un altre ofici,  malgrat reconèixer que és una activitat econòmicament no rendible. Amb economia de mitjans, treball a jornal fins que es va jubilar, estalvi i una certa resignació ha arribat als setanta-cinc anys.

Va tenir l’opció de marxar de casa, uns amics de Reus li van oferir anar amb ells per aprendre mecànica, no hi va anar. Remarca que en aquells temps si un volia treballar de paleta l’agafaven aviat, la majoria dels de la seva edat han treballat de paletes.

Quan va acabar el col·legi als catorze anys, a principis dels seixanta, va coincidir amb una època de bones collites, tant d’olives com d’ametlles. El preu era bo, recorda que el preu de les ametlles va arribar a 150 ptes/kg– 0,90 €.  Amb un sac d’olives es podia pagar un paleta durant dos dies i ara s’ha de menester cinc o sis sacs per pagar-lo. Un sac d’olives avui es paga a 25 € i un paleta guanya 150 € diaris, doncs sis sacs d’olives. Aquells anys es van fer moltes obres, tothom tenia diners.

Parlem d’una foto escolar dels anys cinquanta amb el mestre Sr. Josep Gili, els grans diuen que feies cara de rebregat. No, segons deien molt rebregat. Devien tenir raó, era un sentir general. D’aquell moment en destaca l’amistat amb el Josep M. de ca l’Antonieta. Va néixer al carrer Portalet i l’amistat amb el Josep M. I el Paco de cal Manina ve de molt petits, eren els tres del mateix rotllet.  Li va afectar molt la seva mort, la va anar seguint quasi cada dia, interioritzant-la, parlava dia per altre amb la Fontsanta.

No li ha agradat la caça, no ha tingut cotxe i una de les poques aficions que ha tingut ha sigut jugar a cartes al bar, a la botifarra. Abans jugàvem amb “peles” al set i mig, al burro… ara ni això.

Va decidir posar el reg al tros. Feia anys que l’enyorava, s’estima el tros i del seu sector va ser el primer, el que en tenia més ganes. Van ser les “peles” que m’he gastat més a gust, em comenta. En parlava amb els Moragues, veïns de tros i no va dubtar ni un segon, s’ho podia permetre i ho va fer, no li va caldre emprar res. Està molt content de la decisió, econòmicament potser si es fan números encara no és “rentable”. Fa quatre anys que el va posar i cada any ha fet collita, abans era molt variable, un any sí i dos no, ara cada any ha anat augmentant la collita.
Una conversa al costat de la cabana, al Comellar gran. Hem parlat dels nivells de l’embassament, els seus ulls blaus s’omplen del color de l’aigua i del cel, la samarreta també de color blau. Marxa content amb el seu tractor New Holland, de color blau, cap a casa a preparar-se el dinar. A la parra, davant la cabana, s’ha guardat els raïms per ell dins una bossa, fins que madurin i la resta la comparteix amb les merles i estornells i algun senglar que també els ha tastat. Connectat amb la terra i vinculat amb les arrels, se sent formar part d’aquesta terra. Colors blaus, verds i terra emprats a petites pinzellades adornen aquest paisatge.

Entre altura i profunditat/ aroma i blaus/ que xipollegen en les mateixes fonts/ en les que vaig somiar quan era nen, com escriu a Blau el poeta Arp.

Cabaler de ca l’Anyet,  va heretar dos trossos i la casa.


0 comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *