Josep M. Alentorn “Simón” | “Has de sentir l’hort” 

“Has de sentir l’hort”, ell sembla que el sent. De petits el seu pare ja s’emportava els dos fills, el Josep M. i el Ramon perquè l’ajudessin en les feines a l’hort, una d’elles era fer rodar el volant que treia l’aigua del pou.

Fa quinze anys que va decidir tornar a fer l’hort familiar de cal Simón al costat del riu, veí de l’Antonio Mena, comparteixen pou i pas. Hi té un bon rebost per a tota la família durant l’estiu, carabassons, cebes, enciams, bajoques, bledes, rabins, i tomaqueres, en planta unes d’híbrides per tenir tomaques aviat i la resta són del seu planter, tomaca d’estiu que li costa una mica més d’arribar. El Damià hi va plantar un lilà, que juntament amb la porta carregada d’heura li afegeix un valor ornamental. A la Volta al peu del tossal de sant Blai en feien un d’hort amb reg per goteig, aprofitaven l’aigua de pluja que recollia la Teulada de la cabana, l’emmagatzemaven en uns dipòsits de 1000 l, quan va haver de portar l’aigua amb el tractor i fer viatges va deixar de fer-lo.

Havia de ser pagès, li va semblar una feina que no era prou rendible i la va complementar amb diferents ocupacions: als vint anys a la fàbrica SAS a Montblanc, hi treballaven altres de Cervià, va plegar per les poques mesures de seguretat, cada dia hi havia accidents, ha fet de manobra, ha treballat en una benzinera, collint fruita, de “torero”, he de dir que quan ho vaig sentir, la cella es va aixecar, aquí tenim una bona història, i no, era un toro mecànic als frigorífics Pijoan, al forn de casa Mariana…
Va omplir les pàgines d'”Humor” d’El Cérvol amb els seus acudits autodidactes, va agafar el relleu del dr. Sasot quan va morir i fins fa un parell d’anys que va decidir deixar-ho per pròpia voluntat.
Avui, hem plantat unes paraules a l’hort d’aquests petits reportatges als hortolans de Cervià.

 


0 comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *