A un hort del carrer Clavé, la Marina (cal Bembenido), va començar la primavera del 2017 aquesta nova cultura, com una prova per veure l’aclimatació de les moreres i la seua viabilitat.  Plantes que provenen de Bèlgica, un amic seu romanès li va parlar i facilitar els esqueixos per començar. Reconeix que a Catalunya, amb l’excepció de la Vall d’Aran, no hi ha costum de consumir aquests productes: fruites vermelles, móres i gerds, fruits de bosc. Parla apassionadament de les seues propietats com a antioxidants, protectors cardiovasculars, antiinflamatoris, per pujar les defenses… Els gerds no s’han aclimatat tan bé, de quatre famílies només una dóna uns fruits petits molt saborosos.

Adob ecològic, que prové també de Bèlgica, és l’aliment que reben. Comença a recollir els fruits d’aquests tres anys d’aclimatació de les moreres. Les móres grosses, les comercialitza amb venda directa a algunes botigues de Lleida, el Guissona, a les Borges, envasades amb terrines de plàstic i a algun restaurant a les Borges.  A els Fogons de la Carme han elaborat un gaspatxo de móres (foto).

 

A la tardor ha de renovar la planta, tallant les parts que han donat fruit per potenciar els nous, per començar amb un nou cicle. Quinze anys és el temps de vida reproductiva de la planta.

Roda el món, en una entrevista a El Cérvol #299 l’any 2015, l’Enric Dalmau com a cap de formació de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya, parlava de la creació d’una cooperativa a una regió de Romania “Fa uns mesos la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya, em va proposar de participar en un projecte a Romania. El projecte consisteix a ajudar a constituir una cooperativa agrària a la regió del Gorj, per organitzar la producció i la comercialització d’una varietat de móra molt apreciada al mercat. En un país on les cooperatives són pràcticament inexistents, la meua tasca era explicar en què consisteix una cooperativa, com treballa, l’organització social que comporta, la creació de riquesa dins el món rural i explicar sobretot els valors cooperatius. Un bon camí per a desenvolupar una zona rural molt bonica on pràcticament està tot per fer.
En diferents visites a petites explotacions de móra, vaig adonar-me del potencial de producció, la terra és rica, el cultiu és perfecte per al clima, les varietats cultivades són de molt bona qualitat i amb possibilitats de produir gerds i nabius. A partir d’aquí, què és el que falla? El principal problema és la mentalitat de la gent.”


0 comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *