Joves i adolescents, un moment a la vida on és defineix la seva identitat.

Volem conèixer de primera mà què han après. Què els preocupa. Des del Cérvol posem aquest espai perquè puguin explicar-ho. Sovint hem sentit que els adults els hem oblidat. Tenim l’oportunitat de conèixer-los  i  que ens puguin parlar per si mateixos i que ens donin  la seva visió de les coses, molt sovint crítica.

Sí, m’ha fet por agafar la covid19″

 

Lara Gili Perramon- ca la Mariana

– S’ha acabat un confinament, com l’has viscut?

El pitjor ha estat veure el munt de morts que hi han hagut durant aquest temps i tal com estaven els hospitals. El confinament en sí per mi no ha estat dur, la part positiva és que he aprofitat a passar més temps amb els de casa.

– Quina incidència ha tingut en els plans d’estudi?

En el meu cas parlo sobre la feina, ja que actualment estic treballant. Durant els primers dies vaig poder treballar des de casa, però a mesura que s’anava allargant l’estat d’alarma ens vam quedar sense feina i l’empresa va acabar fent un ERTO. Ara mateix ja torno a treballar i la previsió és seguir fent-ho des de casa, almenys durant els següents mesos.

– Ha canviat algun dels plans que teníeu previstos per aquest estiu?

Totalment, des del primer moment vam descartar la opció de viatjar que teníem prevista.

– Has sentit frustració per algun motiu?

Suposo que en un moment o altre tots l’hem sentit, es una crisis difícil de gestionar. En el meu cas em frustrava veure que no tothom prenia les mesures adients i això podia afectar a tothom.

– Pot representar una oportunitat per millorar?

Sí, sobretot veient les millores que hi han hagut durant aquest temps en l’àmbit mediambiental. Crec que ara és el moment de canviar moltes coses.

– Ha sigut un aprenentatge de la vida?

Sí, ha estat un cop de realitat dur. M’ha ajudat a valorar més les coses que realment importen i a treure-li importància a l’estrés del dia a dia.

– Has sentit por per aquesta circumstància?

Sí, m’ha fet por agafar la covid19 i sobretot que la pugues agafar algú dels del meu cantó.

– La crisi del covid-19 pot fer replantejar-te la vida?

Sí, en tots els sentits, des d’aspectes més generals com la feina fins al dia a dia.

– La vida social ha millorat o ha empitjorat?

En el meu cas ha empitjorat. Durant el confinament la vida social es resumia gairebé només a videotrucades. Ara faig algunes quedades amb amics però amb menys freqüència que abans i en unes condicions molt diferents.

                                  |

“Ha permés aturar-me  i considerar començar un nou capítol de la meva vida professional.” 

Jana Rué Glutting – filla de la Montserrat Rué (cal Ton de la Treseta)

 

S’ha acabat un confinament, com l’has viscut?

L’he viscut amb moltes ganes de quedar amb amics, ha sigut una mica complicat ja que buscar un equilibri de quedar amb ells i al mateix temps adaptar-se a una “nova normalitat” que comporta evitar exposar-se massa (i indirectament la família) a possibles contagis. A casa ha estat una mica tens, ja que els joves volem socialitzar i els grans sembla que prefereixen quedar-se a casa i anar amb més cautela. 

Quina incidència ha tingut en els plans d’estudi?

No sóc estudiant. He estat teletreballant tot aquest temps del confinament. 

Ha canviat algun dels plans que tenies previstos per aquest estiu?

Si, especialment anar a viatjar amb amics per el país, la incertesa i la pressió de fer “el correcte” m’ha fet reconsiderar els meus plans d’estiu. 

Has sentit frustració per algun motiu?

Si, sobretot el trobar l’equilibri de quedar amb amics i fer una vida més “normal” i al mateix temps haver de ser prudent, frustra que el més prudent sigui quedar-se a casa.

Pot representar una oportunitat per millorar?

Teòricament si, aquest període del confinament en retrospectiva sembla que ha passat volant. Ara no em puc imaginar haver estat confinada dos mesos i mig a casa. 

Ha sigut un aprenentatge de la vida?

Ha estat curiós veure com he reaccionat en aquests temps d’incertesa i realment adonar-me de les meves prioritats a la vida. 

Has sentit por per aquesta circumstància?

No. 

La crisi del covid-19 pot fer replantejar-te la vida?

Si, és el que m’ha passat a mi. Jo treballava en un centre de recerca econòmic. Des de que hem estat confinats, m’ha fet considerar seriosament les diferents alternatives professionals que tenia mig pensades i aparcades darrere de la ment. Ha permés aturar-me  i considerar començar un nou capítol de la meva vida professional. 

La vida social ha millorat o empitjorat?

A Lleida tornem a estar confinats, però el poder sortir a passejar és tot un luxe! La vida social ara per ara, l’he hagut d’aparcar. 

I si torna, què hem de fer?

Aguantar-nos i buscar uns nous hàbits de confinament. 

                                    |

“En el meu cas no, crec que simplement és una crisis molt dura que estem passant i que suposo que algun dia superarem”

Xavier Gili Perramon – ca la Mariana

 

S’ha acabat un confinament, com l’has viscut?

Aquest confinament han estat uns dies molt diferents. Jo he passat molt de temps a casa, tot i això, no l’he passat del tot malament. Per una part tenia molta feina de la universitat, i per l’altra, bastantes coses en què passar el temps lliure, així que no m’he avorrit en cap moment.

Quina incidència ha tingut en els plans d’estudi?

Primerament, he de dir que complir amb l’hàbit d’estudi estant a casa era més difícil. L’ambient que hi ha a la universitat fa que et prenguis amb més ganes el moment d’estudiar, gràcies a la biblioteca i companys d’estudi que ens ajudem els uns als altres. A més, durant aquest confinament els professors ens exigien més tasques que normalment (més treballs, més exàmens, etc.).

Ha canviat algun dels plans que teníeu previstos per aquest estiu?

Sí, molts ja que és un estiu totalment diferent. Ara és més complicat fer moltes de les coses que voldríem fer, perquè hem de prendre les mesures de seguretat adients, i això canvia molt els plans.

Heu sentit frustració per algun motiu?

He sentit frustració de cara a la universitat ja que la organització ha estat molt difícil, i també per no poder fer tot el que volia.

Pot representar una oportunitat per millorar?

És una oportunitat per passar més temps amb els de casa i ajudar-los amb la feina.

Ha sigut un aprenentatge de la vida?

Sí, és un cop de realitat i això et fa veure que en qualsevol moment tot pot canviar per molt temps. Et fa valorar més la vida que teníem abans i totes les coses que podíem fer.

Has sentit por per aquesta circumstància?

He sentit una mica de por per la meva família ja que a casa tenim persones grans.

La crisi del covid-19 pot fer replantejar-te la vida?

En el meu cas no, crec que simplement és una crisis molt dura que estem passant i que suposo que algun dia superarem. A partir d’aquí, a llarg termini em puc veure seguint un estil de vida bastant similar al d’abans.

La vida social ha millorat o empitjorat?

Durant aquest confinament no he passat molt temps amb els amics, però crec que la nostra relació segueix igual.

                                     |

 

De les situacions positives, se n’aprèn però de les negatives, encara més, per tant, a nivell general crec que la societat ha après infinites coses aquest confinament, com ara: valorar i respectar als majors, protegir als altres començant per protegir-se un mateix, ser pacients i sobretot valorar i estimar les persones que tenim en el nostre dia a dia i que en ocasions, subestimem.

 

Núria Rubió Gassió – Cal Mateuet

 

S’ha acabat un confinament, com l’has viscut?

Personalment, el període de confinament el vaig passar amb tranquil·litat, ja que, vaig poder tornar a Cervià amb la meva família i vaig poder gaudir de la seva companyia durant tot el confinament. Ja és sap que com a casa enlloc.

El fet de no poder sortir de casa ni poder quedar amb els amics/amigues va ser una mica més angoixant però al cap i a la fi, era per evitar la propagació del COVID19 i per tant, contribuir en la causa.

També estava preocupada per la incertesa de no saber com s’acabaria desenvolupant i superant totes les situacions complicades que se’ns presentaven a nivell social i econòmic, sobretot per les persones amb més dificultats o més vulnerables.

Quina incidència ha tingut en els plans d’estudi?

Sóc estudiant de grau d’Educació Primària que curso a la UDL de Lleida. Tot just al gener del 2020 vaig poder anar a estudiar a Vitòria-Gasteiz gràcies a un programa de mobilitat que duu a terme la UDL.

A causa de la pandèmia, la meva estada a Vitòria va ser molt breu, ja que, estava previst quedar-me fins acabar el curs al juny. Vaig tenir que tornar a meitats del mes de març. Las autoritats basques van ser les primeres en alertar i tancar els espais públics a més de tancar totes les institucions educatives, fet que m’obligava a tornar cap aquí per poder estar més segura i acompanyada.

Vaig tenir que acabar el curs online, a través de les apps i les plataformes educatives de la UPV (universitat pública de Vitòria).

Però tot i així, crec que cap persona estava preparada per aquesta situació i per tant, va ser una mica caòtic des del punt de vista educatiu.

Ha canviat algun dels plans que teníeu previstos per aquest estiu?

Aquest estiu tenia previst trobar un pis a Lleida on viure amb la meva parella, treure’m el carnet de conduir i poder trobar una feina estable.

Per sort meva, he pogut realitzar el pla que tenia previst d’anar viure amb la meva parella però no he pogut treure’m el carnet de conduir, ja que, les autoescoles tenen excés de feina a més d’estar parades (pel confinament del Segrià) i tampoc he pogut trobar feina, ja que, tots sabem que hem viscut una frenada econòmica important. Per tant, els llocs de treball han disminuït notablement, a més de l’augment de gent en atur o en ERTO.

Has sentit frustració per algun motiu?

He sentit frustració en alguns casos, com la gestió política de la pandèmia, la gestió educativa des de les universitats o en poder trobar feina. Tot això es deu a que no estàvem preparats per una situació així.

Però aquestes frustracions crec que són més que compartides per bastanta població ja que estem vivint temps nous i complicats que hem d’aprendre a gestionar de la millor manera possible.

Pot representar una oportunitat per millorar?

Crec que pot representar una oportunitat per millorar a nivell global, ja que, hem tingut més temps per poder gaudir d’algunes coses que no podem fer en el nostre dia a dia. Hem tingut més temps per pensar “qui som?”, “què volem?” i “què fem per aconseguir-ho?”.

També ens hem trobat amb noves dificultats i noves maneres de viure. Un canvi sempre pot portar una millora. Per tant, hem pogut millorar en molts aspectes o reflexionar sobre ells.

Ha sigut un aprenentatge de la vida?

Personalment, crec que en aquesta vida, totes les situacions són aprenentatge, siguin positives o negatives per a un mateix.

Per tant, així com hi ha situacions que he pogut viure de manera negativa durant el confinament o trobar-me en dificultats després d’ell, també puc afirmar que he après a valorar cada petit detall que ha fet possible que continua el meu camí complint els plans que han sigut possibles.

De les situacions positives, se n’aprèn però de les negatives, encara més, per tant, a nivell general crec que la societat ha après infinites coses aquest confinament, com ara: valorar i respectar als majors, protegir als altres començant per protegir-se un mateix, ser pacients i sobretot valorar i estimar les persones que tenim en el nostre dia a dia i que en ocasions, subestimem.

Has sentit por per aquesta circumstància?

En alguna ocasió, al veure taxes de mortalitat altes, però per altra banda, estic en una franja d’edat on aquesta és baixa, i per tant, em dóna més confiança i seguretat.

En les ocasions que he sentit més por, ha sigut de cara a familiars que estan en franges d’edat més elevades i em feia respecte el fet de pensar que els podia contagiar en algun moment o podien estar contagiats, ja que, com més edat és té més augmenta la mortalitat i els símptomes són més greus.

La crisi del covid-19 pot fer replantejar-te la vida?

No, en el sentit de les meves metes que continuen sent iguals. Potser sí en l’àmbit social, ja que, després d’això canviaran costums i la manera de relacionar-se amb els altres. Però tret d’això, continuo tenint els mateixos desitjos i objectius.

La vida social ha millorat o empitjorat?

Per l’únic que s’ha vist empitjorada la meva vida social, ha sigut a l’hora de fer trobades. Però durant el confinament he pogut continuar parlant i veient-me amb el meu cercle social gràcies als mòbils i les infinites apps que hi ha per poder-ho fer possible.

                                          | 

  “Sí, en el sentit que les coses que consideres habituals o quotidianes es transformen de manera sobtada en altres situacions en les quals t’has d’adaptar de manera rapida i de vegades amb cert neguit, però on cal pensar en tu i també en els altres, per poder tirar endavant.”

Genís Lladó Rué

S’ha acabat un desconfinament, com l’has viscut?

El desconfinament l’he viscut bé, ens ha permès poder tornar a veure’ns més sovint amb els amics, per tant ho valoro en positiu.

Quina incidència ha tingut en els plans d’estudi?

El confinament en els plans d’estudi, ha  generat canvis en la dinàmica dels mateixos. Les practiques que havia de fer, així com el treball de recerca pràctic s’han convertit en part teòrica. Per sort ja tenia moltes hores de practica en els estudis, que havia pogut realitzar a la RODI de Borges Blanques, i aquestes les vaig poder consolidar. Per la resta se m’ha fet pesat fer tot el que era pràctic es convertis en teòric ja que m’hagués agradat més exercir-ho en la part pràctica.

A nivell de classes les hem fet online i les hem allargat en el temps. Estudio a la Salle de Mollerussa, i cada tarda fins a la segona setmana de juny vam estar connectar-nos via Teams, fent classes i fent presentacions dels treballs realitzats.

Ha canviat algun dels plans que teníeu previstos per aquest estiu?

He sortit menys del que hauria sortit altres estius, i el fet de no haver-hi festes fora vila, doncs fa que no et moguis de la teva població.

Heu sentit frustració per algun motiu?

Bastant, sobretot pel fet de no poder sortir més amb els amics, i de ser un estiu diferent en el sentit de la diversió que teníem altres anys.

Pot representar una oportunitat per millorar?

No li veig sentit de millora. Ens hem confinat per evitar un col·lapse sanitari, davant la pandèmia que tenim a sobre. La millora seria que aquesta situació del COVID 19 s’acabés, i és pugues tornar a la manera de viure abans que arribés aquest virus a la societat.

Ha sigut un aprenentatge de la vida?

Tot és un aprenentatge en aquesta vida, i del que passa al dia a dia sempre aprens alguna cosa. Acabes aprenent a adaptar-te als canvis que es produeixen, t’agradin més o menys.

Has sentit por per aquesta circumstància?

En algun moment sí. Sobretot per les informacions que es van rebent i per les situacions que es generen arran de la pandèmia.  De la incertesa que genera aquesta situació, de quin futur ens espera.

La crisi del covid-19 pot fer replantejar-te la vida?

Si, en el sentit que les coses que consideres habituals o quotidianes es transformen de manera sobtada en altres situacions en les quals t’has d’adaptar de manera rapida i de vegades amb cert neguit, però on cal pensar en tu i també en els altres, per poder tirar endavant.

La vida social ha millorat o empitjorat?

La vida social s’ha reduït, ja que ara les relacions amb els amics són més esporàdiques i més limitades, i és difícil poder relacionar-te amb altra gent de fora, que acabaves coneixent en altres actes, o festes, o que coincidies per l’escola o altres activitats. La tecnologia, amb les xarxes socials ha ajudat a mantenir el contacte amb gent que és més complicat, en la situació actual poder quedar i trobar-se.

 


0 comentaris

Deixa un comentari

Avatar placeholder

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *