A l’article “Va de canallaEl Cérvol número 327, “la canalla la gran oblidada” la Carme ens feia una reflexió al voltant del confinament dels nens.

A altres països d’Europa, sí que han tingut en compte els infants, ciutadans i ciutadanes també amb els seus drets i necessitats. Els infants poden sortir, seguint uns criteris i unes mesures concretes, que varien en funció del país, però que donen als infants l’oportunitat de sortir a l’exterior una estona cada dia.

Sap greu que després de tants dies, la canalla sigui encara invisible.

No cal caure en l’alarmisme, però aquesta situació té i tindrà impacte a nivell emocional i psicològic perquè els nens  i nenes tenen necessitats vitals que requereixen del moviment i l’aire lliure. L’exercici físic els ajuda també a regular les emocions i estar tant temps tancats fa augmentar l’estrès, l’ansietat i la irritabilitat. Potser, tal i com estan demostrant a través de les investigacions, pels infants aquest virus resulta menys agressiu, però aquest confinament tan estricte i perllongat els afectarà moltíssim.  

 

Hem anat canviant de fases, de normes, Per guiar-nos en el desconfinament, el lent o el ràpid, de pors, d’amenaces, la vida ha continuat i una mostra la trobem a les tardes a la plaça plena d’infants, pares i mares acompanyant-los, atents i vigilants amb les seves maniobres, com en un reportatge de natura, un dels crits més habituals és “Iker” i al cap de poc veus passar un cotxe o algun altre perill, sortosament es redueix a un excés de zel matern. Els adults comencen amb les seves converses llargues, anem fent com podem, com sempre. La seva presència a la plaça també ens recorda com en som d’afortunats. Un record per als que han mort i un agraïment a tots els que ens han cuidat. No oblidem i continuem cuidant i cuidant-nos.


0 comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *