Un diumenge pels Marquesos

Sortida a les set del matí, començava gris amenaçant pluja, amb cotxe fins al coll del Marquesos. Comencem el trajecte a peu per l’obac.  La primera visió són les set ha. d’olivers de conreu superintensiu del Carlos Pérez de cal Xafagulles que ens mostren un terme conreat. Ben aviat comencem a trobar un altra realitat: les típiques urbanitzacions al terme de Cervià dels nouvinguts dels anys noranta  (que volien ser neorurals) a mig construir; amb les caravanes, el formigó, l’aprofitament d’una cabana amb un adossat. Els somnis amb que els diners de la indemnització de l’acomiadament de la fàbrica esperaven poder ser rendibilitzats començant una nova vida de pagès. L’encanteri dura fins que després de la collita comproven que no arriba i que és molt dur, alguns es queden i la majoria marxen deixant al seu pas els dipòsits, les construccions, les escombraries.

Un recorregut circular per un terme  que ens ensenya l’esforç dels nostres avantpassats:  Marquès del Parrac, del Parraquet, de la Generosa, del Frari, del Valentí, del Casabaió, del Flores, cal Bossut… guanyant terreny al coster amb marges fins a la carena.  Ara amb el lent procés del bosc de recuperar el que era seu, “fa més soroll un arbre quan cau que quan creix tot un bosc” diu un proverbi xinès. Pujada fins al coll del Català, continuem el camí al costat de la Punta dels Marquesos  cap al tossal del Xiveta i els Bessons, parada per esmorzar. Arribant a la gran bassa de reg del Segarra-Garrigues i les vinyes de Torres en ple creixement, trobem uns quants esportistes en bicicleta, corrent, caminant, segurament de les Borges.  També uns buscadors de bolets:  el Miquel i la Mercè de cal Riteta , observadors de l’evolució de la rapa dels olivers, que no mostren la seva satisfacció doncs diuen que com  deien els padrins “quan surt la rapa vol sol i aire per evolucionar bé, i aquest any no ha parat de ploure”. Uns dotze quilòmetres de passeig per la natura, d’aquesta primavera generosa, gaudint del colors, paisatges,  vistes de Lleida, l’Albagés i l’embassament, Tarrés, les Borges, olors, ocells i algun conill, un matí de primavera. Baixada cap a la cabana del Bossut i tornada a Cervià amb el cotxe, abans de les dotze per preparar el dinar del diumenge.

Cecília Queralt

Ramon Rué

Josep M. Rué