Acte central del Dia Mundial de la Poesia
D’acord amb les recomanacions de la Generalitat de Catalunya davant la situació
generada per l’afectació del coronavirus SARS-CoV-2 l’acte central del Dia Mundial de
la Poesia previst pel 21 de març queda ajornat.

 

EL POETA
Josep Carner i Puig-Oriol (Barcelona, 1884 – Brussel·les, 1970) fou poeta, traductor i
periodista.

Llicenciat en Dret i en Filosofia i Lletres, des de jove col·laborà en importantspublicacions literàries i periodístiques i en vàries iniciatives i projectes culturals. El1911 entrà a formar part de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans i el 1921 ingressà a la carrera diplomàtica, que el portà a exercir càrrecs a diferents països sense abandonar, però, la seva col·laboració en l’escena cultural catalana a través de publicacions en premsa. Durant la guerra civil espanyola es mantingué fidel a la República i a les idees democràtiques i no tornà a residir a Catalunya. Durant la Segona Guerra Mundial va viure a Mèxic i després a Bèlgica, d’on era la seva dona i on va exercir com a professor universitari. Des de l’exili va mantenir l’activitat política i cultural en defensa de la cultura i la llengua catalanes.
Des de la seva primera publicació poètica, Llibre dels Poetas (1904), i la publicació de
Els fruits saborosos (1906), que el consolidà com a poeta reconegut, conreà una vasta
producció literària, sobretot poètica, que inclou obres tan destacades com Auques i
ventalls (1914), El cor quiet (1925), Arbres (1953) i Nabí (1938, 1941 i 1957), gràcies a
les quals es féu mereixedor de l’etiqueta de “príncep dels poetes”. Va ser traductor
d’autors com Dickens, Shakespeare, Twain, Bennett, Musset, La Fontaine, Defoe i
Carroll. La seva obra va ser recollida en Obres completes. Poesia (1957) i els seus escrits d’exili van publicar-se sota el títol Prosa de l’exili (1939-62) (2009). Actualment s’està editant l’edició crítica de les seves obres completes, a cura de Jaume Coll, comissari de l’Any Josep Carner.
La seva qualitat poètica va ser reconeguda en vida de l’autor amb premis com la Flor
Natural als Jocs Florals de Barcelona i la proclamació com a Mestre en Gai
Saber (1910), i el Premi Lletra d’Or (1958), entre d’altres. La seva obra ha estat
traduïda a una quinzena de llengües.

 

POEMA DEL DMP 2020

A HORA FOSCANT

És tard: els camins ja no em tempten.–
I us sé, del verger dins el clos,
caiguts, trepitjats en la boira,
oh dies, oh fulles, oh flors!
Mes passes es tornen furtives
com d’un indecís estranger.
Sospiren espectres de dàlies
enmig del foscam ploraner.
Al lluny neda un so de campanes
que uneix els vivents als caiguts.
S’escampa la nit invencible,
mar d’illes que són solituds.
I em criden el llum a la taula
i algun voleiant pensament,
la vella cadira malmesa
i un full de paper malcontent.

Josep Carner (Barcelona, 1884-Brussel·les, 1970)
Obres completes. Poesia, 1957 [Absència]

 

I un d’afegit com a cant d’esperança

L’espera

De la soca de vinya aprenc la paciència

quan espera la vida i sols s’en veu l’absència,

en els iverns gelats

braços nus enlairats,

sembla morta la vinya, i els arrels en la terra

saben l’esforç callat que mou la primavera.

La sava nova pujarà

al cap del brot esclatarà,

i el dia s’aclareix amb una fulla tendra.

Quan fa el seu niu l’aulendra,

en el ram s’obrirà

La flor menuda i el gra.

124

SIMONA GAY

 

Lluita amb l’àngel. París: Edició d’autor, 1938.


0 comentaris

Deixa un comentari

Avatar placeholder

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *