DOS ANYS D’ARXIU COMARCAL

Autor: Josep Rubió Sobrepere

PREFACI

Ho podem dir ben clar i ben alt, l’Associació Cultural El Cérvol, de la mà d’aleshores president Josep M. Rué, va ser la primera entitat en entregar els seus primers cinquanta anys d’història de la revista local El Cérvol, al fons de l’Arxiu Comarcal de les Garrigues. I, a més, de forma digitalitzada. Això fou el 23 de febrer de 2024, no feia ni un mes que l’Arxiu estava obert. I malgrat no paregui en la Memòria de l’Arxiu corresponent a l’any 2024, nosaltres sí que ho volem deixar reflectit. Veure el següent enllaç per resseguir la notícia: https://elcervol.cat/2024/02/29/la-revista-el-cervol-de-cervia-de-les-garrigues-accessible-a-xac-premsa-50e-aniversari-de-la-revista-1973-2023/ 

Amb la inauguració, el 26 de gener de 2024 de l’Arxiu Comarcal de les Garrigues, es tancava, per fi, el cercle. Quedava complerta la Xarxa d’Arxius Comarcals de Catalunya. D’aquest fet ja en fa dos anys.

Aquell dia, el nou local estava ple de gom a gom. De fet, fou un acte que va ser tot un èxit i unes dues-centes persones hi van acudir per veure i analitzar de primera mà la nova instal·lació cultural. Representants dels ajuntaments comarcals, d’entitats (també de El Cérvol), directors d’altres arxius, veïns, curiosos, a banda dels preceptius càrrecs institucionals ja fossin del Consell Comarcal, de la Diputació o del Departament de Cultura de la Generalitat, no van fallar a la cita (només faltaria!).

Una jornada festiva, de celebració, d’alegria i goig per al nostre territori, malgrat arribés amb més de vint anys de retard i ser l’última comarca de Catalunya (una vegada més), que es posés al nivell del territori, aquesta vegada, en poder gaudir d’un Arxiu Comarcal.

Una infraestructura llargament reivindicada de forma pública pel Centre d’Estudis de les Garrigues, pràcticament des del naixement de l’entitat. Bona mostra d’això foren les jornades organitzades per debatre sobre el Patrimoni Documental de les Garrigues, celebrades el 8 i 15 de juliol de 2006, a l’actual sala Maria Lois de les Borges, amb la clara intenció de donar a conèixer l’estat de la qüestió en relació a la problemàtica de la conservació de la documentació comarcal en tots els sentits, tant de les administracions com de la particular.

Unes jornades que van comptar amb la presència d’aleshores Subdirector General d’Arxius de la Generalitat, Ramon Alberc, així com Directors d’Arxius Comarcals de Catalunya. Dues sessions que van generar debats intensos, necessaris, útils, però també no exemps de polèmica i de visions oposades, i que van conclore amb un manifest de deu punts on s’expressa la clara preocupació de la comarca per la conservació del seu Patrimoni Documental i la necessitat urgent de la construcció de l’Arxiu.

 

Han passat vint anys d’aquella reclamació i les coses com son, també s’ha de dir, que aquesta cop no va ser tot pas per desídia de l’administració -sense que serveixi de precedent-, sinó per les pressions i discussions internes dins la mateixa comarca, especialment, les liderades per veïns de les Borges Blanques en relació a la ubicació del lloc. El despropòsit va ser nostre, únicament i exclusiva, i així ho penso perquè ho vaig viure de primera mà. Degut a aquesta tardança i retard, mai es podran calcular les seves conseqüències finals, ni mai sabrem la pèrdua de documentació a tots els nivells, ja sigui en paper, en imatges, en patrimoni material o immaterial.

Fet aquest incís a mena de pròleg, que per altra banda també ens serveix per conèixer els seus precedents, cal dir que les noves instal·lacions, d’uns 1.300 metres quadrats, son molt modernes -només faltaria-, amb molta llum, un moll de càrrega i descàrrega per a la recepció de documents, i amb els serveis que tot treballador desitja (ergonomia, comoditat, clima …), amb aparells, sales i suports d’última generació en relació a la conservació, neteja, manteniment o digitalització, amb quatre dipòsits que permeten col·locar unes 60.000 capses arxivadores que corresponen a 6.000 metres lineals de documentació (com si anéssim de Borges a Arbeca). Cal dir, també, que dins de l’Arxiu també s’hi troba una sala per a l’ús del Centre d’Estudis.

Un cop estrenada l’obra, començava la tasca més difícil i més important, la conscienciació de tots plegats per omplir l’edifici. Dit d’una altra manera, tenint les portes obertes, quina és la situació actual després de dos anys del funcionament d’aquest equipament, respecte a la seva funció?

Doncs per saber-ho hem anat al moll de l’os, hem parlat amb el seu director, el Fernando Lázaro Ochoa, per tal que ens faci una radiografia de l’estat de la qüestió en relació a l’arxiu i la seva vinculació amb la comarca.

De les seves paraules, goso a dir (i això és una anàlisi personal del que subscriu aquest escrit), que han estat dos anys farcits de llums i ombres. Ell no ho diu així, al contrari, el Fernando és optimista de mena i amb molta experiència (havia estat Director de l’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà), però es pot deduir que el procés d’integració a la comarca no està essent un camí fàcil ni planer.

Però, anem a pams. Tres qüestions bàsiques per començar. Què és un arxiu?, per a què serveix? i quin és el seu dia a dia?.

Un arxiu és la institució o l’organisme responsable de la custòdia, la gestió, la descripció, la conservació i la difusió de determinats fons documentals.

El Fernando ho té clar, hi ha una cosa molt inequívoca que ha de fer l’arxiu comarcal, resguardar el patrimoni documental ja sigui públic o privat. A banda, també recalca la seva funció social com a ens, la preservació de la història i de la memòria de la comarca, per què és a l’Arxiu, on millor es conservaran els fons documentals i no a les golfes o calaixeres de les cases o en les diferents sales assignades pels ajuntaments.

I sobre aquesta afirmació cal fer pedagogia i difusió, una tasca en la que es centra l’equip de l’Arxiu des del primer dia, perquè: Hem comprovat que a les Garrigues, moltes persones, administracions, organitzacions, associacions desconeixen per complet quina feina desenvolupem i per què la fem. En poques paraules, per què servim.

Important, també, conèixer el dia a dia d’un arxiu. El Fernando ens el narra com a variat i multifuncional. Pot anar des de l’ingrés de documentació, a la formalització de contractes de cessió, la tasca arxivística pròpia (neteja, desinfecció, restauració, digitalització o inventari de documents), però també assessorament, préstecs o organització de cursos, exposicions, xerrades ….

I, pot ser en aquest aspecte és d’on plora la criatura, la manca de personal per realitzar totes aquestes tasques.

Actualment hi treballen tres persones. Una auxiliar administrativa, la Montse Esteller, cedida per l’Ajuntament de les Borges Blanques. Un tècnic mitjà d’arxiu, el Sebastià Ferran, que orgànicament depèn del Consell Comarcal de les Garrigues i finalment el Director, el Fernando, que depèn del Departament de Cultura de la Generalitat. Caldria, sense cap mena de dubte, més personal especialitzat, per la feinada que hi ha, cosa que no s’ha aconseguit malgrat els esforços i les peticions.

El Fernando, per exemple, reclama algun alumne que en pogués fer les pràctiques. Una altra opció seria poder disposar d’algun pla d’ocupació o fins i tot poder tenir becaris/es. En relació a aquest tema, només durant sis mesos, l’any 2024, a l’inici pràcticament de tot plegat, van tenir el suport d’una persona, la Núria Preixens, qui a més realitzar un curs de paleografia a partir del Fons de pergamins cedits per l’Ajuntament de l’Albi i en el marc de la Setmana Internacional dels Arxius, 2024.

Malgrat la falta de personal per cobrir totes les necessitats, s’ha fet feina, i tant!. A banda de les diferents jornades de portes obertes celebrades al llarg dels primers mesos d’obertura per donar-lo a conèixer a la ciutadania, també visites per als estudiants. S’han fet donacions importants com la documentació de les antigues Cambres Agràries locals, d’alguns Ajuntaments, especialment el de Borges Blanques, l’Albi i la Granadella (aquests últims amb l’aportació de diferents pergamins), però les aportacions preminents han estat les de fons particulars i familiars, cosa que ha permès organitzar i presentar, per exemple, la seva aprimera exposició Dos fotografs, un objectiu, a partir dels fons cedits per les famílies de Josep Arrufat Vallés i Àngel Pagès Remolà.

O l’exposició més recent …. Ponts Visibles

 Tres qüestions finals, claus, que ens indiquen, a hores d’ara, els clarobscurs de tot plegat i la molta feina que queda per fer.

Com estan els arxius locals actualment? Tenen unes enormes mancances de tota mena: de seguretat, de clima, d’ordre, d’estat de conservació, etc. La nostra missió també és que no se sentin sols (…), però han de prendre consciència que l’arxiu i els seus documents han estat generats per ells i que cal dedicar-li temps a l’Arxiu.

Quina ha estat la resposta dels Ajuntaments? Pensem que la rebuda dels ajuntaments ha estat molt positiva (…) El que pensen és que l’Arxiu comarcal resoldrà els problemes que es tenen als arxius municipals en poc temps i que ens encarregarem de tot. I els ajuntaments tenen el deure de controlar i tenir organitzat i controlat el seu arxiu. 

 Amb l’experiència que l’avala, els garriguencs son recelosos dels seus documents, objectes, imatges …? Penso que els garriguencs (…), li agrada conservar les seves tradicions, la seva essència, les seves costums, la seva història i els seus documents. Saber compartir-la amb els altres mitjançant els arxius comarcals, fan que estiguin més segurs, que es garanteixi la seva perdurabilitat, que siguin accessibles (…), que serveixin per a millorar com a societat.  En aquest sentit, no he notat aquest recel per part de la ciutadania garriguenca.

Seguidament podeu resseguir tota l’entrevista al Fernando, al qual he d’agrair la seva predisposició

1- A finals de gener del 2024 es va inaugurar l’Arxiu, com recordeu aquell dia?

Per la ciutadania garriguenca, va suposar veure un somni realitzat. Finalment i després de més de vint anys de reivindicació, l’Arxiu Comarcal de les Garrigues era ja una realitat.

Va ser un dia molt important per la Xarxa d’Arxius Comarcals (XAC) de la Generalitat de Catalunya, ja que finalitzava el seu desplegament d’arxius per Catalunya. Era l’arxiu número quaranta i l’últim a inaugurar-se de tota Catalunya.

La inauguració va ser tot un èxit. Unes dues-centes cinquanta persones van voler assistir a l’acte inaugural d’equipament cultural.

2- Han passat gairebé dos anys d’aquella data, quina valoració en feu d’aquest període?

Ha estat un període interessant pels que ens agrada emprendre nous reptes i engegar projectes des de zero. Com qualsevol empresa pública com a privada, els primers mesos costa de tirar endavant. Aconseguir una plantilla estable i professional, conèixer l’edifici, donar-nos a conèixer, acostar-nos al territori i a la seva gent, explicar que es fa a l’Arxiu Comarcal, perquè servim, etc.

3- Com valoreu la rebuda de l’Arxiu per part dels garriguencs/ques?

Hem comprovat que a les Garrigues, moltes persones, administracions, organitzacions, associacions desconeixen per complet quina feina desenvolupem i per què la fem. En poques paraules, perquè servim. Lògicament, és un punt en el qual estem treballant des del primer dia, fent difusió i pedagogia i que hem de continuar explicant.

La rebuda ha estat molt bona, hi ha molts particulars que des del primer moment ja han volgut cedir els seus fons patrimonials, familiars, d’empresa o personals a l’Arxiu Comarcal. Estem segurs que aquells ciutadans que conserven col·leccions o fons documentals d’interès general, acabaran ingressant aquesta documentació a l’Arxiu. Un espai on es custodia, es conserva, es difon i alhora un lloc segur.

4- Visitants, interessats …  , quina és la finalitat de la gent que us han trucat o vingut a veure?

Els primers mesos es van fer visites guiades i de portes obertes a l’edifici. Un edifici buit que no tenia documentació. Hem passat del visitant merament interessat a conèixer l’edifici i les persones que hi treballen, a ciutadans que volen dipositar els seus fons documentals a l’Arxiu, perquè saben que es conservaran molt millor que a casa seva. De moment estem en una primera fase, que consisteix a anar ingressant i tractant arxivísticament el nombre més gran de fons documentals de la comarca, començant pels fons dels ajuntaments.

L’investigador encara no ha vingut a veure’ns gaire perquè encara hem de tenir molts més documents descrits i inventariats per a pode donar resposta a les seves necessitats de recerca.

5- Quin és el dia a dia d’un Arxiu?

 La nostra feina està molt marcada per la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i documents. Els serveis que oferim són la de l’ingrés, descripció, difusió i conservació del patrimoni documental de la comarca.

La nostra tasca a l’arxiu és molt variada. El primer pas és ingressar i formalitzar el contracte de cessió d’un fons documental amb els seus titulars, després comença la tasca arxivística que és lenta i en la que formen part aquestes tasques: neteja dels documents, desinfecció si convé, restauració, fer-ne un inventari de tots els documents amb un breu resum del que són, posteriorment la digitalització dels documents més importants, els més antics, els més rellevants, etc. i finalment la difusió d’aquests inventaris i la digitalització dels documents més interessants a la web de l’Arxiu perquè els ciutadans sàpiguen que custodiem i els documents que poden consultar.

Assessorem sobre els fons documentals i documents, sobre els seus instruments de descripció, sobre les condicions d’accés i sobre els serveis que ofereix l’Arxiu com la reproducció de documents, fem préstecs de documents als titulars de fons, organitzem visites guiades, especialment a la comunitat educativa a l’edifici. També hem organitzat cursos de paleografia, de fotografia analògica, i dues exposicions.

6- Quantes persones en formeu part o hi han participat?

Actualment som tres professionals a l’equip. Una auxiliar administrativa cedida per l’Ajuntament de les Borges Blanques, un tècnic mitjà d’arxiu que orgànicament depèn del Consell Comarcal de les Garrigues i finalment un director que depèn del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

7- Què us manca a nivell de personal?

Tenim molta feina a fer i com més treballadors i més especialitzats siguem, molta més feina es podrà fer. És, però molt important que l’equip humà o plantilla sigui fixa i estable, ja que és una feina complexa i molt especialitzada, la qual no s’aprèn en uns quants dies.

8- Quan a l’edifici i les seves instal·lacions, teòricament són d’última generació per a la seva finalitat, malgrat això alguna mancança?

L’edifici dona resposta a la majoria de les necessitats que té la nostra professió. És molt modern, té molta llum i els serveis que tot treballador desitja pel que fa a ergonomia, comoditat, clima, mobiliari, tecnologia, i amb espais de treball molt amplis. Té una sala polivalent molt atractiva i funcional, un moll de descàrrega ideal, una sala de primers tractaments, quatre dipòsits d’arxiu en suport paper, una sala de suports especials, i una de grans formats. Penseu també que l’edifici, alberga la seu del Centre d’Estudis de les Garrigues.

Tenim un mecanisme que són les comissions de seguiment on es formulen totes aquelles coses que es poden millorar de l’edifici i de les seves instal·lacions.

9- Alguna necessitat?

Tot es millorable! Disposar d’algun alumne de l’Escola Superior d’Arxivística i Gestió documental que pogués fer les seves pràctiques en aquest Arxiu o disposar d’algun pla d’ocupació i/o becari que ens ajudi temporalment estaria molt bé.

10- Quina és la relació amb el Departament de Cultura o, si més no, amb la Direcció General del Patrimoni Cultural?

Depenen d’aquest Departament. Lògicament les relacions són molt bones. Perquè tot funcioni, la relació entre els dos ha de ser així. Coneixen les nostres debilitats i les nostres fortaleses i intenten sempre tot funcioni millor.

11- Quines són les vostres peticions?

Tots els arxius comarcals de Catalunya formem part d’una xarxa amb els mateixos interessos i les mateixes necessitats. Segurament, disposar de més pressupost pel Departament de Cultura faria que tot anés millor.

12- I, responen?

Sí. Coneixen molt bé aquest sector cultural, el nostre funcionament, les nostres fortaleses i les nostres mancances, per tant, responen en la mesura que poden. Segurament, moltes qüestions no es poden portar a terme perquè tenim un pressupost concret, com la resta de Departaments, i nosaltres ens hem d’ajustar lògicament a aquest.

13 – Dos anys, I ara què? Quin és el pas, l’Arxiu va a buscar als Ajuntaments o els Ajuntaments us venen a buscar a vosaltres?

Tenim molts objectius i un full de ruta molt clar i feina per molts anys. Molts ajuntaments voldrien tenir ja ingressats els seus fons, la seva documentació a l’Arxiu comarcal de les Garrigues, que estiguessin nets, restaurats, inventariats i digitalitzats els documents més importants per ser molt més eficaços i eficients en la seva recerca i trobar-los ràpidament de nou quan es necessiten. Però això és fàcil de dir, però no tant de fer. La feina arxivística s’ha de fer bé i és molt lenta, i també hi ha molta feina a fer.

14 – En relació a aquesta qüestió, quina ha estat la rebuda que heu tingut dels ajuntaments i de les entitats, per exemple? 

Pensem que la rebuda dels ajuntaments i de les entitats ha estat molt positiva. El que pensen és que l’Arxiu comarcal resoldrà els problemes que es tenen als arxius municipals en poc temps i que ens encarregarem de tot. I els ajuntaments tenen el deure de controlar i tenir organitzat i controlat el seu arxiu. Alguns pensen que ingressant el fons municipal a l’Arxiu Comarcal es treuen un pes de sobre, una responsabilitat molt gran, la de custodiar la documentació pública que no és una cosa menor, és més important del que sembla. I, per tant, molts voldrien dipositar-la com més aviat millor. Però tenim el personal que tenim i no arribem a tot.

15- Teniu coneixement de com es troben els arxius locals actualment?

Hem visitat els vint-i-quatre arxius municipals, alguns vàries vegades, i tenen unes enormes mancances de tota mena: de seguretat, de clima, d’ordre, d’estat de conservació, etc. La nostra missió també és que no se sentin sols, que tenen tres persones que els poden ajudar una mica més, però ells han de prendre consciència que l’arxiu i els seus documents han estat generats per ells i que cal dedicar-li temps a l’Arxiu.

16- Quina és la funció d’un Arxiu vers el territori? S’ha entès a les Garrigues?

Tenim una funció molt clara de preservació del patrimoni documental tant en documentació pública com a privada. Nosaltres intentem que el nostre missatge s’entengui, cal preguntar a la comarca si és així.

La funció social, de preservació de la història i de la memòria de la comarca és també un paper que ha de fer l’Arxiu Comarcal. Hem de ser un centre capaç de recuperar i preservar la memòria i les persones i de donar un servei a la societat.

17- Quins son els vostres objectius, actualment?

Consolidar la plantilla i que sigui estable. Formalitzar els convenis de cessió en comodat amb els fons personals, familiars, d’empresa, etc. També, continuar inventariant i ingressant documentació altres municipis de la comarca. Fins al moment han ingressat part dels fons documentals del Consell Comarcal, del DARPA, de l’Ajuntament de les Borges Blanques, de l’Ajuntament de l’Albi i de molts fons particulars, personals i patrimonials. A més, digitalitzar els documents més importants i ficar-los a disposició de consulta pública a la nostra pàgina web d’Arxius en línia i de XAC premsa. Col·laborar amb els tècnics de cultura dels ajuntaments i del consell comarcal també és la nostra obligació i la nostra raó de ser. Hem estat l’últim gran equipament cultural potent en arribar a la comarca, i hem de saber situar-nos correctament dintre de l’engranatge cultural d’aquesta comarca, sempre des d’una posició positiva, de sumar i de treballar en equip d’una manera constructiva.

18- L’Arxiu va arribar a la nostra comarca 20 anys tard, amb la qual cosa ha estat dels últimes a Catalunya, quines conseqüències creieu que va significar aquest fet?

Les coses arriben quan arriben i són fruit de moltes circumstàncies. Penso que cal pensar en positiu, pensar que ara la comarca té un equipament molt ben dotat i atractiu que altres comarques desitjarien i donar una oportunitat al personal que hi treballa a l’Arxiu Comarcal de les Garrigues, fer-li suport, recolzar-los i estar orgullosos de l’edifici i del treball que s’està fent. Esperem que la documentació no hagi patit i no s’hagi perdut grans fons documentals en aquest temps. El que queda clar, és que cal pedalar molt i fort per anar guanyant posicions.

19- Amb l’experiència d’haver dirigit altres arxius i dels anys d’antiguitat en aquest món, creieu que els garriguencs/ques, son recelosos dels seus documents, imatges, objectes …, i que son susceptibles de formar part de l’Arxiu?

L’edat et proporciona una sèrie d’experiències i de coneixements positius i també negatius. A vegades no saps que vols però si el que no vols. Tothom conserva a casa seva documentació, més o menys històrica, més o menys important, però tothom pot participar d’aquesta construcció o reconstrucció de la memòria, de la història, de les tradicions, i de la cultura d’una comarca.

Penso que els garriguencs, igual que la resta de comarques del país, té una ciutadania que li agrada conservar les seves tradicions, la seva essència, les seves costums, la seva història i els seus documents.

Saber compartir-la amb els altres mitjançant els arxius comarcals, fan que estiguin més segurs, que es garanteixi la seva perdurabilitat, que siguin accessibles a la resta de ciutadania i que serveixin per a millorar com a societat.   En aquest sentit, no he notat aquest recel per part de la ciutadania garriguenca. He tingut la sort d’inaugurar dos arxius comarcals, l’any 2009 l’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà a Tremp i l’any 2024 l’Arxiu Comarcal de les Garrigues i al meu entendre, no és tal recel, sinó desconeixença de la nostra professió i del que és un Arxiu. Un cop s’explica la nostra funció social i cultural, els ciutadans, siguin de la comarca que siguin, hi col·labora.

Voleu fer algun comentari, explicació o resoldre alguna qüestió que no s’ha preguntat? Aquí teniu el vostre espai.

Agraïm l’oportunitat que es fa des d’aquesta publicació per a poder explicar millor la nostra missió cultural. Som servidors públics en l’àmbit documental. Volem aprofitar per a fer-ne una crida, i animar a aquelles persones que conserven fons documentals, col·leccions de documents, fotografies, postals, vídeos, gravacions sonores, revistes, diaris, etc., de la comarca de les Garrigues, que s’animin a ingressar-los a l’Arxiu Comarcal de les Garrigues.

Que cadascú, a partir d’aquestes respostes, prengui les seves pròpies conclusions, el que està clar és que no podem malbaratar més el nostre patrimoni documental, ara que en tenim l’oportunitat. I això és responsabilitat nostra.