El camí de sant Joan

Com si fóssim a casa, no ens sentíem estranys, comencem la baixada, estem a 745 m d’alçada, al poc de caminar una adaptació d’una construcció rural ens mostra el bon gust dels que l’habiten, al sostre les plaques solars, i als voltants tots els bancals conreats amb olivers petits amb el seu tub de reg a mitja alçada, el Ramon ens comenta que fa conreu ecològic. Arribem a la balma del Jaume Martí, una de les més grans del terme, el llom gris del cingle es veu a distancia, esta tancada i habilitada com a magatzem agrícola. El paisatge sonor es bastant imperceptible molt de silenci, les abelles encara no volten pels romanís florits i els ocells al cel no son abundants. Anem baixant, amb la mirada posada amb la bellesa que ens envolta, els bancals llaurats que trobem al fons de la vall, ens fan sospitar de la propera plantada de ceps dels cellers de la Pobla. Trobem la sèquia que porta l’aigua per la vall, avui seca, fins arribar als pous on sentim la remor subterrània de l’aigua, als Forcats a la bassa que es va construir a finals del segle XX hi trobem una bona quantitat d’aigua on s’hi reflexa el cel. Fem una parada per esmorzar amb la vista posada a la cova del Ravalenc una magnífica balma murada amb un enderroc molt important a l’actualitat. Hem observat que a la riba esquerra al bosc hi creixen moltes noves alzines, rebolls, alzines de fulla perenne, al costat del bosc de ribera que sembla afectat per un fong de color groc amb el seu tronc recobert d’aquesta mena de molsa, fins que arribem a l’exemplar de la foto amb una alçada d’uns setze metres amb tres braços principals despullats, entre el camí i el riu.

Contemplem els horts de les Tapiades avui erms envaïts per l’herba, les tapies erosionant-se a cada pluja a punt de desaparèixer, quan fa uns anys eren el rebost vegetal de cada casa, testimonialment en trobem dos treballats, arribant cap a Cervià, les restes de la granja a la dreta, la urbanització lluny del poble amb mitja dotzena de cases habitades el cap de setmana, mostrant signes evidents de deteriorament, les restes del molí del Quimet seguint pel mateix camí. Grandiós Molí del Quimet Al deixar les Tapiades hem creuat el Set i tot seguit podem contemplar l’extensa bassa del titulat molí, és de forma rectangular, amb 60 m de llarg per 19 m d’ample són: 1.140 m2 que per 1 ’75 m d’alçària d’aigua donen 1995 m3. Doncs la bassa devia poder encabir aproximadament els dos milions de litres la cosa es devia fer important. Com quasi bé totes les basses tenen una part de paret pegada al coster amb poc gruix de pedra si li cal, però per l’altra banda el començament de la paret cal fer-lo més fondo que el nivell de la bassa i cal tenir-ho en compte de pujar-la reforçada. Aquesta paret en el molí que estem, mesura 4’50 m. d’alçària amb un curs de llargada de 80 m i té un gruix de 80 m tota ella amb carreus esquadrejats i picats amb un gran art de col·locació. Aquestes proporcions són donades per la forma que obliga el terreny, en aquesta bassa tenia la pedrera molt a prop, era motiu que els facilitava poder fer els carreus més voluminosos i així estaven més segurs de la fortalesa de l’obra. El punt més alt de la paret de la bassa servia també de paret pel molí i estatge. Aquest molí disposava de dues moles, a la llinda de la portalada s’hi llegeix la data de 1874. La família Quimet venia descendent del molí primer que hem esmentat, veïns de Vilosell, compraren aquest terreny a cal Salvadoret, per això trobem a propet del molí dues llindes molt grans de pedra amb les dates marcades l’una de 1782 i l’altra de 1784, eren grans horts d’aquelles famílies. Del llibre Passejant-nos pel riu Set de Miquel Martí Pastó. A les dotze arribem a Cervià després de 11,73 km 3,5 hores de recorregut: Cecília Queralt, Ramon Rué i Josep M. Rué. La microtoponimia es troba als mapes de la zona. Mira aquesta ruta! https://ca.wikiloc.com/rutes-a-peu/pobla-de-cervoles-cervia-de-les-garrigues-34013238