UNA ESTRATÈGIA MUNICIPAL. TORNANT A PARLAR DE CERVIÀ (i 3)

Josep Ma Guiu. Abril 2025

 

Als dos escrits anteriors tractava d’evidenciar, des de diversos paràmetres, «l’envoltori» general que, considero, configura el context socioeconòmic cervianenc, deixant clar que gens o poc diferent del que conforma tot un marc comú al dels petits municipis rurals de Catalunya. Suggeria tanmateix la conveniència/necessitat de reaccionar, en la perspectiva d’uns anunciats certs favorables canvis d’àmbit global i repercussió local, com, sobretot, els augurats per unes ambicioses actuacions estratègiques ja impulsades i endegades pels diferents Governs i centrades en la lluita contra el despoblament i envelliment dels pobles bàsicament agrícoles.

Acabaré doncs aquesta sèrie d’escrits posant l’èmfasi i subratllant aquells aspectes que, malgrat tot, trobo segueixen sent, i són, un substrat ferm de confiança en un futur esperançador per al nostre poble.

A) En primer lloc, i cal proclamar-ho, Cervià és un poble força atractiu i inserit en un marc paisatgístic de notable riquesa -del tot inesperat per als qui no ho coneixen-, i que ens caldria aprofitar-lo millor.
Deixem-ho aquí i no m’hi allargo més (el reportatge fotogràfic que ha anat complementant aquests escrits n’és el millor comprovant).

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

B) En una encomiable dèria per lluitar contra la xacra de la pèrdua de població i subsegüent envelliment de la que queda, cal necessàriament contemplar i valorar aquells factors i característiques que ens hi poden ajudar.

1. En primer lloc i molt rellevant, l’estesa profusió d’informes i estudis institucionals, acadèmics i d’experts professionals al respecte. Tots i de forma unànime recomanen, fins amb obstinació, la reforma i rehabilitació d’edificis i pisos avui buits, però en mal estat o fins inclús abandonats. Ho basen en l’existència d’una constatada i creixent demanda per establir-se –compravenda o lloguer- a aquestes petites poblacions donades les seves apropiades i adequades avantatjoses característiques per a un ampli mercat de potencials interessats -preus assequibles, tranquil·litat, seguretat, personalitat, serveis bàsics,  …-  Ara mateix, assenyalen, no se’ls pot donar resposta, en quan, malgrat disposar d’un elevat nombre de cases tancades i sense ni un fins ja vell extingit alè de vida, el deplorable estat d’aquestes les incapacita per facilitar una proposta avinent a aquelles peticions.
2. Més enllà d’estudis i informes rigorosos però teòrics, l’evidència d’un conjunt d’experiències reals i pràctiques que, també en el nostre cas, ho avalen. Entre altres:

• Les vivències experimentades directament pel, de fa ja molts anys, agent immobiliari, Mansilla, amb les seves percepcions efectives de les tendències evolutives
• En un passeig plaent, pausat i encuriosit pels carrers del poble podem constatar la peculiar composició de l’actual parc d’habitatges. D’una banda, efectivament, l’elevat nombre de cases tancades. D’altra, de les que resten obertes, caldria distingir, entre les històriques i algunes noves que pertanyen a fills o hereus del poble, aquelles –una part significativa- que pertanyen als que vivim fora i hi anem venint de forma més o menys esporàdica; i finalment, i amb una relativa sorpresa, el molt considerable llistat de cases en lloguer o fins adquirides per “forasters” des d’anys ençà i fins ara. Molts d’ells formaren, i formen, les seves famílies a Cervià i ja ara pràcticament ningú es recorda ni dels seus orígens, ni de la seva arribada. Són del poble, i de fet, avui gran part de la vitalitat cervianenca (escoles, comerços, festes populars, …) rau en aquesta rellevant peculiaritat. Una realitat que caldria tenir molt present en l’anàlisi i avaluació de les perspectives de futur.
• L’exitosa oferta de les cases rurals.

C) Un nou i “recent” paradigma: la radicació, estable o temporal, d’un significatiu nombre de joves “forasters” d’unes llustroses singularitats i molt favorables aportacions.

D’entrada, subratllar, i amb traç gruixut, les fins sorprenents característiques d’aquesta remesa dels incorporats “darrerament” al poble:

• Una elevada formació acadèmica en la majoria d’ells; viatjats i amb total domini de, com a mínim, l’anglès; dotats, en un bon nombre de casos, de talent; etc. Proposo escolteu, com a exemple prou il·lustratiu al respecte, el darrer podcast de l’Arnald (ràdio El Cérvol) presentant-nos la Jèssica Abu. (Sembla intuir-se que de forma successiva ens anirà donant a conèixer la major part d’aquells altres “forasters”).
• El molt positiu conjunt de les considerables i més que valuoses aportacions ja realitzades. I així (disculpeu alguns possibles oblits):
  • El bell, artístic i captivador passeig per l’espai paisatgístic-escultòric del “Camí dels 7 Sentits”, ja visitat i glossat per centenars de visitants i reportat als diversos i més prestigiosos mitjans de comunicació del país.

• • La celebració a la Sala d’uns exitosos i publicitats –fins internacionalment- tres concerts d’una molt reconeguda figura mundial com Manu Chao, gràcies a la nova propietària de cal Lledó, i mànager del cantant.
  • La direcció i coordinació del nombrós i participatiu Club de Lectura , del qual se’n realça el seu elevat grau d’anàlisi, debats i amistança que es generen entre la diversitat d’assistents.
  • L’èxit d’una parella de joves escriptors instal·lats de fa un parell d’anys al poble amb els seus llibres respectius “Olor a Hormiga” i “Calabobos”. Cadascun amb un elevat nombre d’edicions; un i altre reclamats per a fer-ne la presentació a diferents llibreries de tota Espanya i inclús participar a fires internacionals del llibre (França i Suècia); han rebut molt elogioses crítiques a diaris de tant prestigi com “La Vanguardia” i “El País” i fins l’elitista cultural programa de TV2, “Pàgina 2” es traslladà a Cervià (Març 2024) i, acompanyà l’entrevista a la Júlia, amb un curt, però molt elegant, reportatge televisiu del nostre poble.

 

• • El protagonisme d’alguns d’aquests “nouvinguts” a diferents festes lúdic-culturals i actes de celebracions del poble: d’un distingit nivell musical i vocal (la Jessica; la Clara –per cert, aquesta, dissenyadora gràfica, guardonada amb un prestigiós LAUS– ; al seu dia, la Tània i n’Òscar); en el camp de la poesia, la Maite i l’Àlex. Segur que em deixo algú més; disculpeu-me.

En una altra perspectiva, i altres exemples d’aquests “forasters”, l’impacte d’alguns com a petits empresaris.

• En un cas, la seva petita empresa dona feina actualment a disset (!) treballadors a Cervià.
• Una parella de pagesos, aplicant “pràctiques biodinàmiques” al conreu de les terres, recollint premis de màxim prestigi arreu del món (Nova York, Berlin, …) per l’excelsa qualitat dels seus olis i publicitats per tots els diaris catalans.

Ofereix tanmateix als visitants un catàleg d’experiències oleo-turístiques a les quals, aquest juny, hi incorporarà una peculiar instal·lació: un dormitori-bombolla en un dels bancals de la finca; un parament circular que cobreix l’estança de dormir, amb tota la coberta transparent per poder contemplar les estrelles, complementat amb altres espais singulars. Serà la primera experiència turística de “glàmping” a la comarca que, en cas d’èxit, anirà ampliant.

• Un altre, exporta selles per a cavalls principalment a un mercat tan competitiu i exigent en aquest camp com és la Gran Bretanya.

(Aquest llistat exposat recull només alguns exemples centrats en els que, sens dubte, més i millor coneixem,però me’n consten també alguns altres que s’hi podrien afegir).

Però, per damunt de tot, caldria preguntar-se i esbrinar com i perquè elegiren i es quedaren a Cervià, quan, a més, no fou conseqüència de cap campanya publicitària, ni estratègia comercial per a atraure nous estadants al poble.

De ben segur ens permetria entendre bé i millor, d’una banda, les raons i motivacions que els impulsaren aprendre aquella decisió en el context del molt extens i fins semblant territori de Catalunya; i, d’altra, en base a aquelles raons i motivacions, avaluar i decidir si seria convenient i interessant posar en marxa una política i estratègia en aquest sentit i estimar uns possibles resultats a curt, mig i llarg termini, els quals, a la vegada, podrien justificar o no unes determinades inversions a promoure i realitzar.

D) És precisament en la confluència i col·laboració d’aquests dos entorns –nadius i forans- (tal i com, històricament, s’ha demostrat ja a Cervià i, ni ho cal dir, a nivell mundial) que un poble progressa de forma consistent i perdurable.

A vegades un exemple senzill i d’aparença poc significativa permet identificar i evidenciar de forma prou nítida el substancial fons que explica la raó final de l’èxit i continuïtat. El Club de Lectura, amb aquella barreja heterogènia d’assistents (edats, gènere, formació, professions, orígens, gustos, …) i les valuoses aportacions de tots, uns i altres que, finalment, són només uns, retrata de manera fidel i més que reeixida els fructífers efectes d’aquell entremesclament.

E) Un radical aspecte diferencial en l’àmbit agrícola: la lloable empenta d’uns quants pagesos (entre aquests, i molt important, alguns joves) en l’aplicació -amb la “recent” implantació del rec d’aigua- de força quantioses inversions, i l’assumpció del risc subsegüent, per a modernitzar i adequar les seves terres al sistema d’explotacions intensives d’oliveres. No són, ni poden ser, gaires pels requisits exigits (força Has i volum d’inversió i en un context històric de preus molt baixos de l’oli); però, si aquest preu en el futur els acompanya una mica –en el marc d’unes quasi garantides i elevades producció i productivitat- es crearà una base de petits empresaris agraris que, tanmateix, pot donar lloc a impulsar, amb els anys, altres iniciatives econòmiques, complementàries o no. Un potencial i esperançador gir en el camp de Cervià.

F) Actualment, un mot “nou” (només Pla l’utilitzava sistemàticament) apareix avui més que reiteradament en tota mena de converses, escrits, assajos, debats, etc. , com un dels grans valors personals i comunitaris: la Resiliència, (és a dir, la capacitat de resistir i no rendir-se, amb la voluntat final i expressa de ressorgir). Crec idòniament i perfectament aplicable al nostre poble.

Per als que no hi vivim, el que, sens dubte, ens crida més l’atenció, i de forma admirativa i orgullosa, és el teixita ssociatiu que, sobretot –si bé no només- està vinculat al món de la cultura: el constant i indefallible dinamisme de tants grups i associacions existents.

• És ben bé un miracle la persistent continuïtat històrica -més de cinquanta anys- d’una revista local bimensual “El Cérvol” (recentment ampliada amb web, podcasts, ràdio i no sé si més elements) d’una prou notable qualitat, i millorant-la dia a dia (Associació Cultural El Cérvol).
• El no parar mai de les Associacions de Jubilats, de Dones, de Joves, dels Gegants, …;
• La creativitat, compromís i repte del Grup “7 de Teatre”, presentant amb èxit al menys una funció cada any i responsable alhora de la popular i exitosa “Escala en Hi-Fi” i d’un espectacle de terror la nit de la Castanyada (extraordinària Maria Ramos)
• La Coral amb la seva fita de Sant Miquel i la gens fàcil “Missa de Perossi”;
• L’atapeïda i apreciada agenda d’actes, xerrades, presentacions, club de lectura, d’una impagable, per vitalista, Biblioteca (bon treball, Damià!).
• La perseverança del Cinema al llarg de tota la vida, quan ha desaparegut, i de fa molt temps, de la majoria de poblacions –fins grans- (Darrerament algunes l’estan recuperant).
• El retorn i revifada del futbol en la modalitat de Futbol-Sala, amb, em comenten, una impactant per nombrosa i festiva assistència de públic a cada partit.
• Els lluïts programes culturals d’estiu, en el que sobresurt i enamora l’esdeveniment artístic/sensorial/suggestiu de l’era Llorenç.
• I, de ben segur que encara me’n deixo alguns més.

I, en aquest, segurament modest, però extens i profund aiguamoll cultural i social, agrair l’arrelat compromís de molts per enriquir el poble i dotar-lo de contínues renovades esperances. Els que encapçalen les referides diverses iniciatives. Aquells altres que conformen l’àmplia xarxa de col·laboradors i partícips. Els reconeguts “solistes” de l’art (poeta, violinista, guitarrista, …) que elegantment donen lluïssor a celebracions i actes. I, finalment, els que anomenarem els “sempre hi són”; no fallen mai i són imprescindibles ja només sigui amb la seva simple presència/assistència per enaltir i aportar sosteniment i transcendència a les accions de tots aquells.

Tots ells “fan poble”, plegats i conjuntament, No només ells. És prou clar. Però avui, qual marmessors, s’han atorgat, compromesament i voluntàriament, el llegat de l’herència i voluntats que al llarg dels anys ens han anat deixant els nostres antecessors i que, degudament i quan toqui, traspassaran a les noves generacions.  

 G) Sota el meu criteri personal, afirmaria que Cervià ha gaudit històricament i de forma força majoritària d’un notable nivell d’Alcaldes; dels que he conegut, des del Tonet Farré i fins avui amb la Mercè Rubió. Un càrrec de servei públic que, si bé assumit voluntàriament, comporta sempre notables dificultats i finalment una bona pila de disgustos (i també, clar, satisfaccions). Més enllà de les nostres valoracions particulars, en moltes ocasions subjectes a simpaties mútues, petits litigis, estils de cadascun i també de govern, etc., tots ells han contribuït, amb major o menor mesura, i encerts -afavorits o no, és clar, per la disponibilitat de recursos econòmics a cada etapa- a millorar la vitalitat i l’estètica del poble. El Cervià actual, per tant, és, sens dubte, producte de la continuïtat en els seus esforços i treballs. Els de tots ells. Però, tanmateix, cal posar l’accent en el perpetu admirable compromís i l’exemplar constant contribució dels cervianencs a l’embelliment i progressos del nostre poble. (Per haver-ho ja glossat sobradament en altres escrits, obvio la determinant influència dels magnífics mossens i també d’alguns singulars “forasters” totalment implicats en la vida del poble i els seus avenços. Una menció aquí i especial per a la Maite i el seu marit).

Certament i lògicament aquells pressupostos econòmics han anat augmentant (en valors constants) i, de forma més que significativa en el decurs dels anys fins assolir avui uns imports que fins sorprenen quan te’ls comenten. I, és en aquesta favorable tessitura, que es pot afirmar tranquil·lament, i considero objectivament, que, sobretot en els darrers períodes, Cervià ha experimentat pel que fa a la seva imatge una esplèndida millora.

 La seva Alcaldessa i equips de govern transmeten una quasi obsessiva preocupació per a realçar la bellesa de Cervià. Segur que amb alguns errors i dèficits –només faltaria!- . Però la rehabilitació de diversos carrers i, especialment, la Plaça; la creació de certs espais i racons amb una notable sensibilitat; la incorporació d’un elegant i distingit mobiliari urbà; la neteja i ordre, amb l’atrevida, encertada i quasi pràcticament peatonalització del centre per la prohibició d’aparcar-hi; l’adquisició de finques per a guanyar i incorporar noves àrees d’aparcament públic fora de les vies públiques; la política de promoure la vegetació als carrers i rodals més propers i, alhora, estimulant els veïns a tenir cura de plantes i flors per exposar-les a balcons i finestres de les façanes; …

Altrament, la molt agosarada determinació per, en un cas, adquirir la distingida edificació, i d’ubicació privilegiada, cal Marconet i, en un altre, d’haver arribat a un acord –sembla- amb el Bisbat de Tarragona per a una concessió administrativa de la finca denominada “el Convent” (per uns), “l’abadia” (per altres). Ja veurem què es farà a una i altra, però, en qualsevol cas i d’entrada, d’un més que lloable atreviment.

G) Els ajuts públics. A l’escrit anterior emfasitzava en com el despoblament i envelliment de la població a les àrees rurals ha passat a convertir-se en un dels pilars troncals de les polítiques d’accions estratègiques aqualsevol nivell de Governs, europeu, espanyol i català.

Així el Parlament Europeu promou i impulsa “The European Rural Agenda”, una ambiciosa iniciativa a totl’àmbit de la UE, que a Catalunya rep el títol de l’ “Agenda Rural. Catalunya 2030”. L’objectiu, resumit “ … donar suport a la vitalitat i la viabilitat econòmica de les zones rurals mitjançant finançament i accions que recolzin el seu desenvolupament …”.

Per altra part, en fase d’aprovació al Parlament català, l’ “Avantprojecte de Llei de l’Estatut dels Municipis Rurals” … afavorir el repoblament i l’equilibri territorial … implementar una sèrie de millores ... referides a l’ordenació territorial, urbanisme, patrimoni i habitatge …

De ben segur que, en pocs anys, els pobles rurals de Catalunya –i Cervià- disposaran d’una molt important quantitat de recursos econòmics si vinculats a Projectes i Objectius seriosament treballats i presentats i en rigorosa sintonia amb els requeriments de “l’Agenda” i “l’Estatut”. L’abandonament constant i progressiu del territori s’ha convertit en un molt greu problema de negatives conseqüències i afectacions integrals a tots els àmbits.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Aquí doncs acaba aquesta sèrie d’escrits, “Tornant a parlar de Cervià”. M’adono que és resultat d’algunes enyorances personals de temps passats. De totes elles però, la més important, el record i, amb ell, homenatge alhora a tots aquells personatges als que de jove i posteriorment, vaig i he anat admirant i estimant per la sagaç capacitat i luxuriosa riquesa en simplement, i de forma tranquil·la però engrescada, parlar, debatre i riure plegats. Precisament en ple terrabastall galliner en les omnipresents i concorregudes xarxes socials, es troba avui molt a faltar. No ha estat altre doncs l’objectiu d’aquests escrits que animar-vos, si ho veieu interessant i possible, a fer-ho.