Cervià de les Garrigues, 29 de setembre de 2022
Salutació:
Il·lma. Sra. alcaldessa, membres del consistori, autoritats, veïns i veïnes.
En primer lloc, vull donar les gràcies a la nostra alcaldessa, Mercè
Rubió, i al consistori per haver pensat en mi per fer el pregó de la
Festa Major d’enguany. És un honor per a mi, doncs, ser avui aquí.
En el temps actual, la feina de pregoner ha quedat en desús, ja que no
hem d’esperar novetats, elles ens passen al davant constantment,
siguin veritats o mentides.
Però vull creure que encara hi ha coses a dir, potser més necessàries
que mai. Podem fer el petit esforç de gratar damunt de la consciència
de tots nosaltres per desvetllar-nos els deures, els drets i les
llibertats que tenim l’obligació d’exercir i fer complir, sense viure
en la comoditat i la inconsciència de fer-hi renúncia o delegació.
N’hem de fer memòria i evitar que s’adormin.
L’ètica, la dignitat, la llibertat i tots els drets inherents a
aquests principis són el tresor inamovible que mai podem oblidar. Són
memòria, memòria vital de la nostra essència de poble, per entendre el
nostre passat, el nostre present i un futur al qual no volem
renunciar.
Cal que mantenim aquests principis, que ens foren donats pels nostres
avantpassats, com una llàntia encesa en el seu record, que ens diu qui
som, d’on venim i cap on hem d’anar.
Altres pregoners i jo mateix en alguna poesia hem fet esment del
nostre poble, recordant fets i vivències personals i col·lectives que
tots portem dins del nostre cor, com un heretatge inesborrable de les
hores viscudes enmig d’aquestes parets i d’aquests carrers, d’aquests
conreus i boscos, de la sega i el batre, del fred i el foc compartits
en gèlids hiverns collint olives.
Què us diré als caçadors? Que heu resseguit pam a pam tots els racons
d’aquesta petita, gran pàtria nostra i teniu en la memòria les
cabanes, els marges, els bancals i les vallades i el nom de tots i
cadascun dels que heu vist treballar dignament aquesta terra.
I a vosaltres els boletaires, que dignifiqueu els coscolls, on no
veieu la mata esquerpa i punxadissa, sinó l’amic entranyable que us
vetlla i us ofereix l’olorós i elegant pebràs, amb el joc amistós
d’amagar-se per fer més emocionant la troballa.
Com tot fill d’aquest poble, vull que el meu poble evolucioni i tiri
endavant, però sense perdre l’essència, que si passem un temps, uns
anys apartats d’ell i la seva gent, en retrobar-nos de nou tots junts,
ens reconeguem fusionant el temps i la distància en entranyable
abraçada, per reviure i viure un passat i un bell present.
No vull deixar passar l’oportunitat que em brinda el fet de ser avui
aquí, de poder expressar els meus sentiments. La meva intenció era fer
un pregó de joia i de festa, però la realitat present també em recorda
que no estem en dies de normalitat serena.
Estem vivint uns temps difícils, de tristesa i desencís, gairebé hem
sortit d’una pandèmia que ens ha marcat a tots, en més d’un de
nosaltres d’un profund dolor, per sobtada absència de persones
estimades.
La guerra, sempre present en aquest món injust, aquest cop la tenim a
prop, en la nostra Europa, rebregant els nostres sentiments i les
nostres vides.
I fets intensos d’una esperança que tastàrem per uns instants fa
gairebé cinc anys, sentiments surant a flor de pell, escrivint
col·lectivament una pàgina heroica i engrescadora de la nostra
història recent, estan sent malbaratats d’una manera deshonrosa i
fraudulenta.
Fem que prevalgui la llibertat i la fraternitat entre nosaltres i de
nosaltres cap a tots els pobles, que tots plegats siguem garants de la
llibertat individual i col·lectiva que ens mereixem.
Només podrem assolir moments d’autèntica felicitat si hem contribuït
amb les nostres actuacions i la nostra bonhomia a espargir-la en el
nostre entorn.
No voldria inquietar-vos, sols contribuir a remoure els sentiments i
desvetllar inquietuds latents en els nostres cors, fent aflorar el
desig de felicitat que íntimament tots anhelem.
Des d’aquí també vull compartir l’alegria de la Festa Major sobretot
amb les parelles joves i no tan joves i amb les persones que heu optat
per continuar residint i tirar endavant la vostra vida i família dins
de les parets del poble que us ha vist néixer, desplaçant-vos, si cal,
cada dia al lloc de treball on sigui que heu trobat el mitjà i la
possibilitat de desenvolupar el vostre talent i la vostra feina, fent
que Cervià estigui ple de vida, amb infants a l’escola, a l’estiu
omplint d’alegria les piscines i el seu entorn com una fresca alenada,
amb activitats d’esplai i cursets de natació. Un poble curull
d’activitats d’oci i culturals: biblioteca, gegants, grallers,
associacions de joves, l’AMPA de l’escola, etc. posant nova saba en el
nostre viure, donant a Cervià un futur engrescador i ple de llum i
d’esperança.
També vull donar les gràcies als convilatans que, nascuts en altres
contrades, ens han fet l’honor de quedar-se a viure entre nosaltres,
compartint les nostres inquietuds, il·lusions i alegries; ja són uns
cervianencs més formant part d’aquesta gran família que representa
viure en un petit poble on tots ens coneixem.
Als fills del poble que viviu fora i espereu la Festa Major per
compartir-la plegats amb la família, els amics i companys cada any amb
renovada il·lusió.
Als que hi teniu casa i amb alegria ens visiteu compartint dies del
vostre viure i lleure amb tots nosaltres alguns dies durant l’any, ja
una invisible arrel us fa sentir veïns de Cervià.
A tothom que ens visita, amics dels pobles veïns i d’arreu, que voleu
compartir amb nosaltres l’alegria de la Festa Major, sigueu tots
benvinguts.
I fent una pinzellada al que per molts representa i ens recorda la
Festa Major, posant-hi un embolcall de nostàlgia, permeteu-me de
llegir una poesia del meu llibre Albada Garriguenca.
Carrers del meu poble
Carrers del meu poble,
guardeu els meus dies
dels meus anys primers.
Que jo us duré sempre
a dins del meu cor
quan ja en sigui absent.
Quan ja cap distància
no pugui allunyar-me’n
i ella m’apropi
a tots els bells sons
que dins meu ressonen
emmudits pel temps.
Antigues olors
guardades per sempre
dins meu fan memòria,
com la noble escorça
d’un arbre envellit
senyalant els anys
damunt del seu tronc.
Carrers de ma infantesa
D’un passat llunyà
com alè de vida,
d’un passat que és viu
en el meu present.
Carrers del meu poble,
de records ompliu-me
quan en sigui absent.
La Festa Major segurament és l’acte de llibertat col·lectiu que mai
ens han pogut arrabassar, per moltes imposicions i manipulacions que
s’hagin pogut exercir damunt d’ella, el poble sempre ha sabut
reconduir-la com un profund clam de lúdica alegria i de llibertat.
Com el treball, el lleure i la festa també ens dignifiquen. Fem que
ballin els gegants, Miquel i Maria de les Besses, que ressonin els
timbals i la gralla, fiscorns, flabiol i tenora, els instruments de
cobla i orquestra.
Que soni la traca com primigeni crit de festa i llibertat!
Que tinguem tots una bona Festa Major!
0 comentaris