Divendres 5 d’agost “Sopar de les truites”

Vint-i-sis litres d’aigua que van caure des de les sis fins a les nou, van estar a punt de suspendre la nit del “Sopar de les truites”, les taules parades des de la Placeta fins al carrer Claver, esperant l’hora de sopar, van aguantar la pluja, una aigua esperada i pot semblar inoportuna, van trastocar unes hores a les organitzadores de la festa. Els dubtes, què fem, eren les preguntes, un intent de suspendre es va superar amb una intervenció decidida, les truites eren fetes i calia menjar-les.

A quarts de deu tothom a taula, superats els dubtes, “menjarem truita en suc”, molt típica del menjar pagès, ens anunciaven els entesos en meteorologia. Anades i vingudes entre taules, les cambreres de Lo Nou Casal no van parar escales amunt i avall, servint als que van decidir encarregar-los el sopar.

Acabat el sopar, el tradicional bingo, per recollir uns diners per quadrar les despeses de l’Associació de dones les 7 valls, cantades les línies i els bingos amb els pernils de premi, va continuar l’acte amb un sentit homenatge a l’Arnaldo, recentment ha complert noranta-tres anys. Va amenitzar els primers sopars amb la seva música i la seva generositat característica, unes paraules de presentació i agraïment, de l’Encarna, presidenta de l’associació, van donar pas a escoltar una cançó de l’Arnaldo amb la lletra llegida pel seu fill Arnald, ens van emocionar, un retrat d’un poble humil.  “És el que més m’estimo, és on he nascut i és on vull morir”. L’Encarna li va oferir un petit obsequi de KM 0.

El grup musical Er Taqueta va a continuació animar la festa, amb la complicitat de la canalla van interpretar una sèrie de cançons a ritme de rumba, mantenint-los a ratlla mentre els grans conversaven entre ells.

Al matí de dissabte els empleats municipals, escombraven i recollien la gran quantitat de puntes de cigarret del gran cendrer en què s’havia convertit la Placeta i posaven ordre per continuar amb la nostra quotidianitat.

Cal remarcar que la pluja, quan va caure a partir del Mas del Tost, va ser en forma de pedra i va causar grans destrosses als conreus de Castelldans i més pobles com Aspa, un afegit a la precarietat a la feina de pagès.