Miquel Sendra Rué– Ca la Filomena
Encara no toca el sol al seu hort i el Miquel ja feineja. Té l’avantatja que l’hort és al costat de casa, al final del carrer del Riu. Van comprar el terreny amb una pallissa al Ramon del Sabaté, la tiraren a terra i van construir el magatzem per guardar el tractor i les eines. La teulada del magatzem alimenta el dipòsit metàl·lic de 20.000 litres per regar l’hort, malgrat que té un sistema de goteig, amb el dipòsit no li arriba i necessita l’aigua de la xarxa del poble.
L’ofici pel qual estava destinat era fer de pagès, aviat va entendre que calia complementar aquesta economia amb altres feines. En tornar del servei militar, va començar a treballar en una empresa de Valls, muntant envelats tots els estius durant vint anys. També ha fet de paleta, recollir fruita…
El cicle va rodant i les estacions se succeeixen. A l’hivern cull escarola, cols i bròquils; al febrer, planta les cebes; al maig, comença a plantar la major part. Les tomaqueres del seu planter: de penjar, de pera grossa, buides, li aguanten fins novembre. La primera blancorada les deixa tocades i la proximitat del riu no ajuda. Una mostra de la varietat de cultius: cebes, albergínies blanques i morades, pebrots, fesols, raves, enciams, maduixes, 8 carxoferes tot per omplir bé la taula, el rebost i el congelador. Les herbes aromàtiques també hi són presents: la marialluïsa, sajolida… tot adobat amb el fem dels conills del Cunicarn. No està content dels fruiters perquè el sol és molt argilós i dur i no li han anat bé, només el noguer dona bons fruits.
Rep la visita del Martí Manresa-ca la Guimelda amb qui comparteix les experiències del dia i de l’hort.
0 comentaris