Verbum volant, scripta manent” “Les paraules volenallò que és escrit roman“. Una cita llatina que te dues interpretacions en lloança de la paraula dita en veu alta, que té ales i pot volar, en comparació de la silenciosa paraula sobre la pàgina, que resta immòbil, morta . De la tradició més clàssica de gravar a la pedra el que considerem que volem preservar, el Josep M. Perramon (cal Carxano), aprofitant l’alarma sanitària que no permetia anar a treballar a cases dels altres, va aprofitar per repassar la façana de cal Peremiquel on viuen. Els arqueòlegs que trobin la pedra dintre de dos mil anys, si encara no hem destruït el planeta i com a raça el continuem habitant, tindran un vestigi com els que troben qui excava a Roma o d’altres indrets, trobaran gravat al brancal “Covid-19” com a recordatori de la data en què es va fer la restauració.

 

 

El Josep M. va començar com a paleta seguint l’exemple del seu pare, acompanyant-lo a les obres, jugant amb les piles de sorra, el seu pare tenia el desig i somni que estudies arquitectura, no que comences amb ell doncs coneixia la duresa de l’esforç de la feina de paleta. Va estudiar el batxiller a l’institut de les Borges i començà a treballar a l’empresa familiar del seu pare l’any 1982, juntament amb els socis Josep M. Montanyola (ca la Seca), Josep Iglesias (cal Xexo) i el seu pare Josep M. Perramon 8cal Carxano), més endavant van quedar només ell i el Josep Iglesias i van crear l’empresa Igleper, actualment ha quedat ell només de soci per jubilació del Josep.

“M’agrade molt aquesta feina, és dura, però molt creativa” i la reivindica, està satisfet de l’obra dels Fogons de la Carme, per la complexitat que va tenir i el bon resultat, va ser un repte per la ubicació, i el treball de la pedra. Com a anècdota puc testimoniar que li vaig ensenyar quan la construïen a un arquitecte francès, va dinar a casa, de visita a Santes Creus, que es dedicava a la restauració d’esglésies, va lloar la bona feina i la destresa en el treball de la pedra.

Conrea durant el temps lliure que li queda, 19 ha. d’olivers i ametllers, heretats de cal Carxano i cal Peremiquel. Casat amb la Mònica Güell, tenen dues filles l’Aida i l’Emma. No li queda temps per a la seva gran afició, anar amb moto, com a les pel·lícules, troba temps per practicar el pàdel que també li agrada força


0 comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *