PATRIMONI

El paisatge aporta, avui, al món del patrimoni una visió global, integradora, que permet entendre un element patrimonial —estigui o no catalogat— no com un artefacte aïllat, sinó com una peça més d’un conjunt, és a dir, d’un paisatge, que li dóna sentit i raó de ser. En paral·lel, avancem cap a uns conceptes de patrimoni i paisatge més participats i plurals, amb responsabilitats compartides, en què la societat adquireix un paper cada cop més rellevant a l’hora d’atorgar el valor de patrimoni a un determinat artefacte, o a un determinat paisatge.

Molt conscient que la dimensió patrimonial del paisatge proporciona informació molt rellevant per a la seva futura planificació i gestió, per al seu desenvolupament econòmic local, o que esdevé una poderosa via de sensibilització ciutadana, l’Observatori del Paisatge impulsa diverses iniciatives per reforçar aquest valor i orientar la tasca d’administracions, entitats o ciutadans, com la caracterització històrica del paisatge o el projecte Wikipedra.

L’ECOSISTEMA TERRA

Els coneixements científics actuals porten a un canvi revolucionari en la forma de veure el món: la Terra funciona com un gran ecosistema, que és estable en funció del reciclatge que hi poden fer totes les espècies que hi viuen.

Ens cal tornar a aprofitar aquest patrimoni que amb el seu esforç van aixecar els nostres avantpassats, mostrar-lo, donar-li el valor que té quan ha deixat de tenir l’ús pel qual va ser creat. Com a lloc físic i com a manera de fer, de pensar, de moure’s.

HISTÒRIA I PATRIMONI

Història del poble
Patrimoni per visitar a Cervià

PEDRA EN SEC

El Parlament de Catalunya insta el Govern a:

a) Fer una declaració institucional en què reconegui la rellevància patrimonial de l’arquitectura de pedra seca a Catalunya, i en concret el seu valor històric, artístic, tipològic, estètic, paisatgístic i identitari, en què expressi la conveniència de posar-la en valor i en què es comprometi a preservar-la, estudiar-la, catalogar-la i difondre-la.
Resolució 360/XII del Parlament de Catalunya, sobre la defensa, el reconeixement, l’estudi, la preservació i la difusió de l’arquitectura popular de pedra seca.

Continuar llegint


Més informació sobre la pedra seca:

 

PEDRA EN SEC-MARGES

Josep Pla en el seu llibre “Cadaqués” hi escriu:
(…) El país hauria esdevingut absolutament inhabitable si per suggestió dels monjos o per iniciativa individual no s’hagués combatut cuitant de construir un sistema de defenses. Aquest sistema foren les parets seques, terrasses superposades, mantingudes per petits murs de contenció fets amb pedres. Aquestes terrasses representen una fita en la cultura de la Mediterrània. Els tractadistes de la geografia humana en diuen el període de la civilització de les terrasses…

Josep Pla parla de les construccions de pedra seca de Cadaqués, però ens podem aplicar la mateixa valoració a casa nostra, només ens cal trobar l’escriptor de prestigi que ens les posi en valor. Ens cal aprofitar el que ens ofereix el nostre paisatge, ens ha d’emocionar. Tot aquest jovent que no ha hagut de patir aquest paisatge, gaudir d’una sortida de sol magnífica, doncs no ha transitat el camins anant al tros, son els dipositaris d’aquest patrimoni. Valorar el que milers d’hores de feina dels nostres avantpassats ens han llegat. Quan la llum canviant ens mostra les seves textures i les converteix en un dels fenòmens més ben aliats de la bellesa, i també trobar-hi la vessant més ombrívola i misteriosa que podem trobar en l’opacitat dels materials.

El rigor, la simplicitat, la racionalitat de les composicions ens porten cap a una profunda reflexió, encaminada a la recerca de l’essència ens cal anar a l’arrel fent un pas enrera, és un valor pel demà, a llarg termini, aquest heretatge al seu moment, era com diu J. Pla “construir un sistema de defenses”. D’això se’n diu ara Art i Paisatge. Cal que reciclem i aprofitem els que ens han deixat les generacions passades. Des d’El Cérvol hi estem implicats en diferents iniciatives que hem dut a terme.

 

PEDRA EN SEC-CABANES DE VOLTA

L’estudi dels noms de lloc és una de les coses que més han desvetllat la curiositat dels erudits i àdhuc la del poble en general. És natural que sigui així. Aquests noms s’apliquen a l’heretat de què som propietaris, o a la muntanya que enclou el nostre horitzó, o al riu d’on traiem l’aigua per regar, o al poble o la ciutat que ens ha vist néixer i que estimem per damunt de totes les altres, o a la comarca, el país o l’estat on està emmarcada la nostra vida col·lectiva. ¿Com fora possible que l’home, que, des que té ús de raó, es pregunta el perquè de totes les coses que veu i que sent, no cerqués el d’aquests noms que tots tenim contínuament en els llavis?

Joan Coromines
Introducció a l’estudi de la toponímia catalana Coromines, 1965, vol. I, p. 7.

Les construccions de pedra seca constitueixen un dels elements cabdals del patrimoni etnològic del món de la pagesia del nostre país. La tècnica i coneixement de la pedra seca consisteix a aixecar qualsevol construcció amb pedres de l’entorn immediat sense cap material de cohesió, com ara la calç o el guix. D’aquesta manera, s’ha erigit una gran diversitat tipològica de construccions, en la seva major part relacionades amb l’economia tradicional agro-ramadera, l’explotació del bosc i l’abastament d’aigua: cabanes o barraques, masos, marges, cisternes, paravents, carrerades o cabanes, aljubs, basses, escales, ponts, estructures de caça, forns de calç o d’oli de ginebre, etc.

Tradicionalment, els practicants d’aquesta tècnica han estat persones que combinaven la seva feina al camp o al bosc amb tasques puntuals d’aixecament i restauració de construccions utilitàries, per bé que també hi havia individus i grups especialitzats en les tècniques més complexes. Amb la crisi dels sistemes tradicionals d’explotació dels entorns rurals, el primer perfil, tradicionalment el més generalitzat, va davallar de manera dràstica, per donar pas a constructors especialitzats així com a persones que aprenen i practiquen la tècnica desinteressadament de la mà d’associacions culturals.

“Memòries Líquides torna al Segrià”, per l’Associació per la Pedra Seca i l’arquitectura traicional.

Actualment, hi ha gairebé 19.000 construccions de pedra seca inventariades a Catalunya, segons l’inventari de Wikipedra que coordina l’Observatori del Paisatge.

 

 

 

Una mirada d’artista:

De la mà i el pensament de Jordi Fulla (Igualada, 1967-2019), les cabanes de pedra en sec adquireixen una altra dimensió. Amb la seva pràctica artística, aquestes construccions ancestrals, que esquitxen gran part de la geografia catalana i de la Mediterrània, prenen forma més enllà de la seva funció pràctica. Per a la majoria de les persones són ruïnes inútils que han perdut la identitat. Són orfes del paisatge que en un passat ja llunyà van gaudir d’una vida millor, tot i que de tant en tant alguna mirada espiritual les rescata de l’anonimat.

La de Fulla n’és una. Les observa amb deteniment, cercant respostes. Probablement s’hi apropa amb admiració per acariciar les pedres seques que les sustenten, mentre una varietat de pensaments lírics fugen de la seva ment sobrevolant les cabanes. Un s’imagina que en aquell instant d’èxtasi és quan neix la necessitat creativa que dirigeix l’artista a erigir-les plàsticament com a temple per al refugi. “M’agrada aquest punt en què no queda clar si la pintura és el paisatge o el paisatge és la pintura. I aquest fer la pintura com si de construir la cabana es tractés m’aporta un coneixement extraordinari”, manifesta.

Aquest és el patrimoni més abundant a la comarca i a casa nostra. Una vegada hem determinat que tenim llocs on els possibles visitants poden allotjar-se i menjar ara cal posar en relleu el patrimoni.

Tal com ens deia Marta Pruna en el seu article a El Cérvol #321: Tot és efímer ha de quedar per altres generacions. Pensar en 200 anys. El temps -els segles- fan la feina, quan l’escultura ja no té nas, dits o braç, però manté la solemnitat.

 

 

 

PEDRA EN SEC-EMMAGATZEMATGE DE L’AIGUA

“Aigua d’aquí i d’allà, d’ahir i d’avui” per Ignasi Aldomà (Departament de geografía i sociología, Universitat de Lleida):

Tot i la connotació pejorativa que s’atribueix als secans, aquests han estat a través de la història un territori viu des d’un punt de vista econòmic i cultural, i aquesta vitalitat ha estat associada amb la presència d’aigua. Ho poguerem comprovar en un estudi realitzat entre els anys 2008 i 2012 al terme de Torrebesses, que es recull en el llibre L’aigua patrimoni de la Catalunya seca. Passat i present a l’entorn de Torrebesses, publicat per Pagès editors i l’Ajuntament de Torrebesses. Els secans desenvoluparen a través del temps infraestructures i estratègies d’aprofitament directe de l’aigua de pluja, de les aigües d’escolament superficial i de les aigües subterrànies que proveïren un ventall divers de produccions agràries, mogueren molins i serviren altres activitats, a banda de cobrir les necessitats de consum de persones i animals.

Les comunitats locals garriguenques i les dels secans en general es troben en vies d’abandonar la gestió dels recursos hídrics que els hi han donat vida durant centúries a canvi d’uns nous recursos hídrics forans. Els nous recursos procedents dels grans rius pirinencs són ingents; però ni són il·limitats, ni seran els mateixos per sempre; a hores d’ara suposen ja uns costos de proveïment molts elevats i subministren una aigua de qualitat limitada. Sense prescindir dels avenços tècnics actuals, potser convindria repassar, valorar i no perdre de vista els patrimonis materials i immaterials de l’aigua que generaren els garriguencs del passat.

Sortida a la Vallseca del túnel dels Bessons que porta l’aigua de Rialb a l’embassament de l’Albagés. El Sistema Segarra-Garrigues és el projecte hidràulic més important dut a terme a Catalunya que està convertint una gran part dels actuals cultius de secà de la província de Lleida en cultius de regadiu.

 

 

 

 

PEDRA EN SEC-OBRA PÚBLICA

 

Un exemple a Mallorca com continuar emprant la pedra en sec per algunes construccions.

Un aparcament, un parc infantil i la zona per els contenidors de recollida de les escombraries.

Una mostra d’estima del patrimoni i una continuació d’un ofici que demanava força mestria en la seva execució, la mostra, la pervivència dels quilòmetres de marges que encara s’han salvat de les nostres actuacions.

 

 

 

 

Edimburg-Parlament d’Escòcia, paret feta amb pedres portades de tot el pais

Parlament d'Escòcia-paret de pedra

 

 

APLEC DE LES BESSES

Estem a l’any 1969, durant el seu curs observem que van prenent peu les xerrades del jovent, nois i noies. També hi assisteix altra part del veïnat gustós per aportar-hi la seva col·laboració, així mateix tenim el goig d’ésser visitats per gent de fora vila la qual molt ajuda que el grup d’amics vagi augmentant. La porta n’és oberta per a tothom, el lloc, ens servim de l’Abadia vella (la Plaça) on hi tenim instal·lada la biblioteca (curulla de voluntats i esforços).També el nostre Rector Mn.Lluís M. Moncunill és un més entre la colla, en ell molt delitosos tots ens hi recolzem. Entre tots, joves i grans, intentem fer reeixir tot el que conscientment en crida necessitat.
Tot d’una salta la iniciativa d’aplegar-nos al despoblat de les Besses. S’escull un dia, í quedem pel dilluns de “Pasqua Granada”, però aquest any pel mateix dia ens visita la coral “La Perla Agustinense” de Barcelona (fundada l’any 1879) i decidim esperar pel dia 15 de juny (diumenge).
Continuar llegint