“Los supervivientes españoles de los campos nazis nos dijeron ‘cuéntalo’, pero España no lo ha hecho”

Titular a El Diario.es arran de la celebració del Dia internacional per al record de les víctimes de l’Holocaust.

L’historiador  Josep Rubió, actiu col·laborador a El Cérvol no ‘ho ha oblidat’ i ens ofereix les seves investigacions en articles al seu HISTORIORITZA’T a la nostra revista. Us oferim l’article que publicarem a la revista número 332, el proper mes de març.

 

(…)  m’he decidit a explicar-vos una mica la biografia de l’altre cervianenc que també fou deportat a Mauthausen, Josep Domènech Cortada (cal Guideta), tot i que en aquest cas, molt probablement sigui més difícil el seu record ja que abans de la guerra va marxar del poble. Això sí, potser algú encara se’n recorda del renom de la casa.

Els pares del Josep Domènech es deien Maximilià  i Encarnació Cortada, ella era natural de Tarragona. Es van casar a la Parròquia de Sant Miquel el 1904. Pel que sabem, van viure en diferents cases al poble. La més antiga que tenim localitzada és al carrer del Riu, 11. D’aquí es traslladaren al carrer Albi 56 on sembla que va nàixer en Josep Domènech el 4 de maig de 1908. El matrimoni va tenir un total de vuit fills, quatre dels quals a Cervià abans de marxar. Els dos primers van morir el mateix any i amb només deu dies de diferència el febrer de 1907, primer el Joan (Tetània) i després el Salvador (Xarampió). D’aquesta manera el Josep es convertí en el fill més gran. Després vindria la Carme, l’Anaclet, la Mercè, el Marià (mort al Front de Terol el 19 de febrer de 1938) i el Lleó, el més petit nascut a Aitona.

Pel que sembla marxaren de Cervià cap al 1915 en direcció a Aitona on van viure en una casa de camp, on, com a mínim s’hi van estar entre vuit i nou anys ja que el 1924 la família ja apareix empadronada a Sabadell, on el Josep Domènech es casarà amb Emília Asís Estrada el 1931 establint el seu domicili al carrer Papa Pius XII, 2, més tard la seva adreça era el carrer Montcada, 45.

Sembla que a l’arribar a Sabadell l’any 1924 entrà a treballar de peó de fàbrica, passant després com a aprestador i posteriorment com a obrer del ram de l’aigua en una empresa tèxtil, que podria ser la mateixa on va començar a treballar.

Els anys de treball a les fàbriques, les reivindicacions obreres, l’arribada de la II República, la pressió dels sindicats durant el període republicà, van polititzar al Josep i es feu membre del POUM (Partit Obrer d’unificació Marxista). Començada la guerra s’afilià a les milícies del POUM, molt probablement la Columna Joaquín Maurín cap al Front d’Aragó, concretament a Saragossa.

El febrer de 1939 s’exilia cap a França restant al camp d’internament de Sant Cebrià de Rosselló fins a l’abril de 1939. S’allità a la 34a companyia de Treballadors Estrangers. Fou capturat el 16 de juny de 1940 a Oiseley i enviat al  Fronstalag 123 Langres (Haute-Marne), núm. 582, el 21 d’octubre de 1940. Posteriorment internat a l’Stalag X-B Sandbostel bei Bremerwörde, situat a la ciutat de Wessermünde, amb el núm. 82.922.

Juntament amb 254 companys més, es traslladat el 28 de febrer de 1941 cap a Mauthausen on arriba el 3 de març de 1941 amb número de presoner núm. 3330.

Posteriorment transferit al camp annex de Gusen el 8 d’abril de 1941 amb el núm. 11829, on morí el 14 de novembre de 1941.

Per fer tota aquesta reconstrucció de la vida del Josep Domènech, a més dels arxius i fonts bibliogràfiques consultades, ha estat fonamental la participació i predisposició del Jordi Domènech, descendent del protagonista de tota aquesta història i que des del 2016 estem en contacte.

El febrer 2018, des del Centre d’Estudis de les Garrigues, es va promoure la participació de la comarca, mitjançant els seus ajuntaments, al Projecte Stolpersteine a través del Memorial Democràtic. Aquest té per objectiu principal, recordar i homenatjar als deportats als camps nazis mitjançant unes pedres o llambordes ensopegadores elaborades per l’artista alemany Gunter Demning. Aquest autor, amb aquestes llambordes, pretén fer aturar als vianants i interpel·lar-los a recordar i fer memòria sobre la barbàrie nazi i sobre aquella persona per tal que no quedi en l’oblit: una persona és oblidada només quan el seu nom és oblidat recordant la frase del Talmud.

Doncs sembla que, després de més de tres anys insistint, per fi la comarca tindrà les seves primeres llambordes per recordar els nostres deportats. Ens haurem d’esperar, si tot va bé, fins a l’abril de 2021, però seran molt ben benvingudes i suposaran que Les Garrigues entra a formar part d’aquest projecte mundial començat el 1996 i que a Catalunya s’inicià el 2015 amb la col·locació de la primera llamborda.

Una llamborda que el Josep Domènech Cortada ja té a Sabadell des del 2018, com a deportat resident a aquella ciutat, concretament al carrer dels Comtes, 45, prop del carrer Bonavista on també va habitar, i que ara esperem que la puguem col·locar a la seva casa natal a Cervià, com la del Ramon Coiduras, l’altre cervianenc deportat.

Una bona entrepussada per aquest motiu, bé s’ho val!

Josep Rubió Sobrepere

 


0 comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *