Als baixos de l’ajuntament la Maria hi té la seva “escoleta”, ocupa una antiga aula de quan l’ajuntament acollia l’escola, quan la van traslladar al nou edifici va quedar l’espai lliure i es va adaptar per aquesta “escoleta”, per als més petits fins als tres anys.

De les nou fins a la una, i també les tardes, de dilluns a divendres, les mares i algun pare, s’acosten per deixar els seus petits, els seus ulls i a vegades comentaris, traspuen el neguit per la situació, amb una certa esperança que és troben en lloc segur i que no els hi passarà res.

La rutina de cada dia: En arribar els hi pren la temperatura a la munyeca també dita canell, al cap diuen que no és bo, els hi canvia la roba de recanvi que han deixat els pares. Quan comenci el fred, els vestirà amb una bata d’escola que sempre la tindrà, canvi de sabates sempre, rentar les mans, intentar mantenir les distàncies recomanades, esmorzar i comencen les cançons, els contes, balls, dibuixos amb les mans i els peus… fins a migdia, que es tornen a canviar de roba per sortir fins a la tarda que tornen per continuar amb la mateixa rutina que s’ha seguit al matí. A la tarda quan marxen, la Maria fa la desinfecció de tot el que han tocat els nens. Tot, un producte per terra, un altre pels joguets, un altre per les bates…

El Piero, l’Iris, l’Alma, el Jordi, i la Berta de moment aquests cinc, seguint la ràtio que li van permetre durant el juliol que tenia obert només els matins.

Va obrir a primers de setembre seguint totes les recomanacions. La Maria només està preocupada perquè darrere la mascareta, el contacte visual només és amb els ulls i a la canalla els hi costa d’entendre, si riu o bé si el seu posat és més seriós, aquesta transmissió d’emocions amagada és el que més l’amoïna. Aviat començarà la tardor i els nens començaran amb alguna febre per creixement, mal de queixal, de constipat, mal de panxa, orella… una incertesa que els obligarà a proves constants.

Els plors, els crits, les rialles, les xerrameques i el fet de relacionar-se es van succeint al llarg de tot el matí.
Més de vint anys dedicats a la cura de la nostra/la vostra canalla l’avalen “quan veig alguns que ja condueixen…” Avui hem estat amb els/les que dintre de vint anys han de tirar endavant aquest país.

Tenim uns deures tots plegats amb el medi ambient per no deixar-los un món cada vegada menys habitable, que els hem de fer la societat sencera. A l’escola aprenen i a casa també.

Ànims i ens en sortirem amb moltes esgarrapades i més.


0 comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *