Publiquem la primera part d’una entrevista a Enric Dalmau com a president de la Cooperativa Camp de Cervià
Un model més que centenari… encara és vigent?
És vigent i creix en l’àmbit mundial. El model ha evolucionat i en el nostre cas, agricultura i empresa familiar, és l’única defensa que tenim davant la globalització, la d’estar junts sota el paraigües d’una organització. Hi ha molts models que donen resposta a diferents necessitats. A Catalunya tenim la Confederació de Cooperatives, que agrupa el conjunt de federacions: de consumidors, d’ensenyament, d’habitatge, agràries i de treball. Hi ha molts models per donar resposta a la majoria de les necessitats de la societat actual.
La cooperativa és un sistema, com una empresa, que en funció de la gestió que es faci els resultats seran uns o altres. Per estar al davant d’una cooperativa s’ha d’exigir una formació i els que accepten l’encàrrec d’estar al davant d’un consell rector han de tenir una formació el més amplia possible. Des de la Federació estem impulsant uns plans de formació, i la Federació ofereix també formació in situ desplaçant-se pels pobles, la qual cosa ens dóna un coneixement molt directe del territori. Treballem amb les escoles agràries del DARP, aquesta formació fa uns mesos que està aturada a conseqüència de la Covid, i estem començant a treballar la formació en línia amb bons resultats. De moment no tenim més remei, com més formació hi ha la gent està més preparada i funcionen millor les coses.
Durant la tramitació de la nova llei de Cooperatives, vaig presentar esmenes en aquest sentit, no en van aprovar cap.
Des de primària a les escoles caldria incloure l’assignatura de nutrició, compartit amb el Dr. Eduard Escrich. de la UAB, ensenyar a menjar. Aquesta manera d’ensenyar la vaig aprendre a l’Instituto Agrario di San Michele – Fondazione Edmund Mach, situat al poble San Michele all’Adige, de la regió del Trentino, al nord d’Itàlia, conegut coloquialment com “Trentino”. Al seu voltant s’ha estructurat un consorci VOG. It de 12 cooperatives, les pomes de la marca Marlene surten d’allí. La producció mitjana anual del consorci VOG és de més de mig milió de tones de pomes, la qual cosa constitueix gairebé un terç de tota la collita italiana i aproximadament el 6% de l’europea. Rep gent de tot el món per aprendre el funcionament cooperatiu encarat al benestar de les persones.
Quina és la seva força?
El sector primari ha perdut força avui i representa només un 2% de la població ocupada, La pagesia a l’any 2016 tenia 26.000 ocupats.
La baixa rendibilitat del sector primari obliga a buscar alternatives, molts pagesos ho són de cap de setmana. A l’àrea del Tarragonès, el turisme i la indústria química després, han ocupat molta mà d’obra, restant-la del camp i els fills ja no han après l’ofici i els erms són molt importants. El despoblament entre d’altres és el resultat de la baixa rendibilitat, la manca de comunicacions, internet en condicions… solventar aquests dèficits és missió en part de les administracions.
A les negociacions de la PAC 2021-2020, jo hi estic en nom de la Federació de Cooperatives, a les reunions al meu parer en surt reforçat el medi ambient, la natura… i afeblit el paper del pagès amb exigències inassumibles, un panorama decebedor. Gent jove que comença i es veu obligada a deixar-ho tot per anar a fer de missatger per la poca rendibilitat.
Com diu l’historiador Josep Fontana (1931-2018), segons consta en els arxius de la FCAC: La història d’un grup humà és la seva memòria col·lectiva i compleix respecte d’ell mateix la mateixa funció que la memòria personal en un individu: la de donar-li un sentit d’identitat que el fa ser ell mateix i no un altre […] i la funció de preservar les esperances col·lectives dels que eren oprimits per l’ordre establert
EL COOPERATIVISME AGRARI A CATALUNYA: ORÍGENS I SITUACIÓ ACTUAL
Jordi Vives-Xiol Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya, Barcelona 9 de desembre de 2018
0 comentaris