ART I PAISATGE
Destaca l’escultora Marta Pruna amb la seva obra “El camí dels 7 sentits”.
Inauguració “El camí dels 7 sentits”
UN RECORREGUT OLEOTURÍSTIC
De Juncosa a Cervià
Un camí, la Ruta del Reboll, segons la denominació al mapa “Paisatges de l’Oli a les Garrigues altes”, editat el 2016 per Editorial Piolet. Començant la ruta a la carretera LV-7011 entre els punts quilomètrics 9 i 10, a la dreta direcció est, un camí asfaltat, ens va descobrint els noms per on passem, les Figueretes, les coves utilitzades com a refugi, corral, la cova d’en Nollers, les fonts d’en Jaume, baixant fins a la vall el barranc de les Estepes, dels Aubins, i l’Uixol a l’esquerra i la Sisquella a la dreta, dels camins fets a peu amb la seva pols -ara el trobem asfaltat per ajudar al pagès a fer el seu recorregut amb més comoditat- on hi conflueix tota la vida de la pagesia i on el paisatge en el seu sentit més ampli hi és representat. Ens descobreix la força de la natura, una primavera anticipada a primers de març, aprenent a mirar-la, els romers florits, les argelagues amb la seva groga flor, pins i alzines que refresquen amb les seves ombres, els bancals llaurats amb els llustrosos olivers, tot de brots nous, color verd oliva tendre i fosc, plata, a cadascun al seu peu s’hi troba un munt d’aliment, preparats per afartar-se i quan arribi el moment de la collita donar-se generosament, “quan passin les muses ens trobin desperts”.
Continuar llegint
Un camí heretat que ens obre al món de la pagesia amb els seus cicles i la vida quieta amb tots els seus noms. Pujant arribem al coll del Tossal Gros, creuant per sota les torres d’alta tensió, al nostre davant al fons el Pirineu amb els cims encara nevats, més a la vora els tossals Bessons, i el tossal de Sant Blai, a la nostra esquena la serra del Montsant, amb el seu color gris fosc retallada amb el cel blau. Abans hem agafat el camí vell de Juncosa a Cervià, hi fem un retomb i tornem al camí cap al Reboll, a la dreta lo mas del Perdó, a l’esquerra els Sarraïns i el coll del Reboll, les cabanes bessones de Joan com es diuen a Cervià o de cal Nogueret en diuen a Juncosa, una mica més avall la cabana de cal Salau, alguna encara en us altres ja han agafat un significat patrimonial, el de les històries i neguits dels seus habitants, el que ens queda d’un paisatge de persones, encarats cap a un futur. Fins al mas del Salvadoret no veiem altra construcció. Creuant el riu de l’Orò que encara porta l’aigua de les pluges de novembre, hi trobem al costé la cabana i la cisterna de cal Palari i a sobre l’era la cabana i la pallissa de cal Xaleco. Una mica costerut fins a creuar el camí ral, un recorregut, evocant contínuament un paisatge de persones que ens ha transportat a un món llunyà.
La majoria de cabanes que trobem durant el recorregut i els voltans es troben publicades al web wikipedra.catpaisatge.net
Recorregut fet per Cecìlia Queralt, Ramon Rué i Josep M Rué el matí del diumenge 3 de març de 2019, uns 14 km recorreguts a peu i també en BTT.
EL CAMÍ DE SANT JOAN
Aranyoner
Camí de sant Joan, de la Pobla de Cérvoles a Cervià de les Garrigues. Comença senyalitzat entre els pk 13-14, de la carretera LP-7013. A dos quarts de nou arribem acompanyats amb el cotxe. Sortim els quatre caminadors i una gossa, fins els primers deu minuts que la conductora i la gossa giren cap el cotxe per tornar a Cervià. Un camí de petjada humanitzada, moltes dones de la Pobla i Juncosa als anys 40 baixaven a Cervià per aquests camins, per anar a la perruqueria. La seva publicitat deia “Señora… Señorita… UNA BUENA PERMANENTE “Anita” Mayor, 3 entresuelo. CERVIÀ. I a la de la Carmen Baiget “Aparatos “HENRI” (sin electricidad y sin hilos) Plaza Mayor, 5”. Del programa de festa major de l’any 1944.
Un cel blau, una fresca agradable, una primavera que es va despertant, el borró de molts arbustos empenyent per obrir-se, els centenars de flors d’un aranyoner ens van rebre.
Continuar llegint
Com si fóssim a casa, no ens sentíem estranys, comencem la baixada, estem a 745 m d’alçada, al poc de caminar una adaptació d’una construcció rural ens mostra el bon gust dels que l’habiten, al sostre les plaques solars, i als voltants tots els bancals conreats amb olivers petits amb el seu tub de reg a mitja alçada, el Ramon ens comenta que fa conreu ecològic. Arribem a la balma del Jaume Martí, una de les més grans del terme, el llom gris del cingle es veu a distancia, esta tancada i habilitada com a magatzem agrícola. El paisatge sonor es bastant imperceptible molt de silenci, les abelles encara no volten pels romanís florits i els ocells al cel no son abundants. Anem baixant, amb la mirada posada amb la bellesa que ens envolta, els bancals llaurats que trobem al fons de la vall, ens fan sospitar de la propera plantada de ceps dels cellers de la Pobla. Trobem la sèquia que porta l’aigua per la vall, avui seca, fins arribar als pous on sentim la remor subterrània de l’aigua, als Forcats a la bassa que es va construir a finals del segle XX hi trobem una bona quantitat d’aigua on s’hi reflexa el cel. Fem una parada per esmorzar amb la vista posada a la cova del Ravalenc una magnífica balma murada amb un enderroc molt important a l’actualitat. Hem observat que a la riba esquerra al bosc hi creixen moltes noves alzines, rebolls, alzines de fulla perenne, al costat del bosc de ribera que sembla afectat per un fong de color groc amb el seu tronc recobert d’aquesta mena de molsa, fins que arribem a l’exemplar de la foto amb una alçada d’uns setze metres amb tres braços principals despullats, entre el camí i el riu.
Contemplem els horts de les Tapiades avui erms envaïts per l’herba, les tapies erosionant-se, amb cada pluja a punt de desaparèixer, quan fa uns anys eren el rebost vegetal de cada casa, testimonialment en trobem dos treballats, arribant cap a Cervià, les restes de la granja a la dreta, la urbanització lluny del poble amb mitja dotzena de cases habitades el cap de setmana, mostrant signes evidents de deteriorament, les restes del molí del Quimet seguint pel mateix camí.
Grandiós Molí del Quimet Al deixar les Tapiades hem creuat el Set i tot seguit podem contemplar l’extensa bassa del titulat molí, és de forma rectangular, amb 60 m de llarg per 19 m d’ample són: 1.140 m2 que per 1 ’75 m d’alçària d’aigua donen 1995 m3. Doncs la bassa devia poder encabir aproximadament els dos milions de litres la cosa es devia fer important. Com quasi bé totes les basses tenen una part de paret pegada al coster amb poc gruix de pedra si li cal, però per l’altra banda el començament de la paret cal fer-lo més fondo que el nivell de la bassa i cal tenir-ho en compte de pujar-la reforçada. Aquesta paret en el molí que estem, mesura 4’50 m. d’alçària amb un curs de llargada de 80 m i té un gruix de 80 m tota ella amb carreus esquadrejats i picats amb un gran art de col·locació.
Aquestes proporcions són donades per la forma que obliga el terreny, en aquesta bassa tenia la pedrera molt a
prop, era motiu que els facilitava poder fer els carreus més voluminosos i així estaven més segurs de la fortalesa de l’obra. El punt més alt de la paret de la bassa servia també de paret pel molí i estatge. Aquest molí disposava de dues moles, a la llinda de la portalada s’hi llegeix la data de 1874. La família Quimet venia descendent del molí primer que hem esmentat, veïns de Vilosell, compraren aquest terreny a cal Salvadoret, per això trobem a propet del molí dues llindes molt grans de pedra amb les dates marcades l’una de 1782 i l’altra de 1784, eren grans horts d’aquelles famílies.
Del llibre “Passejant-nos pel riu Set” de Miquel Martí Pastó.
A les dotze arribem a Cervià després de 11,73 km 3,5 hores de recorregut: Cecília Queralt, Ramon Rué i Josep M. Rué. La microtoponimia es troba als mapes de la zona. Consulta la ruta aquí!
