Autor: Josep Ma Montanyà
Després de llegir un article publicat al Cérvol on hi deia que a principis dels anys 70, al poble, hi va haver una mena de boom cultural amb l’arribada primer de mossèn Moncunill i posteriorment dels seminaristes Josep Serra, Josep Andrés, Miquel Combalia i Mossèn Isidre…, on també es parlava de l’impuls sardanista anomenant dues colles: Fresc Oreig i Enjogassats Cervatells, he de dir, sense voler desmerèixer-les, que vaig trobar a faltar una menció especial a dues colles que van ser les primeres a treure el cap pel poble i per la província: Revolució Dansaire i Cervatells Dansant.
Ambdues van néixer l’octubre de l’any 1969, de la mà dels nostres mestres Manuel Sants -era el marit de la Roser Cuadrat (cal Cuadrat)-, i de Miquel Martí, de cal Roig. Poc temps després, el Manuel ho va deixar per motius personals i es va fer càrrec de les colles en Miquel.
Jo era membre integrant de la colla infantil Cervatells Dansant, juntament amb Lluís Rué, Josep Germà, Lluís Romeu, Salvador Romeu i Jordi Martí. Mentre que les noies eren la Trini Gasol, Ma Teresa Tost (per cert, la meva parella de dansa), Anna Ma Martí, Teresina Farré, Ma Àngels Carré Antonieta Camí.
La colla juvenil, Revolució Dansaire, estava integrada per setze membres. Els nois: Miquel Muntanyola, Jaume Rubió, Lluís Espasa, Mateu Farré, Ramon Farré, Eugeni Ninyà, Martí Martí, Jaume Cuadrat. Les noies: Roser Contijoch, Pepita Martí, Montserrat Manresa, Maria Barrufau, Teresina Martí, Marta Germà, Mercè Sans.
En l’agrupació Cervatells Dansant, les parelles de dansa eren les següents:
Assajàvem a la sala vella o sala parroquial (també anomenada Sala Flores en el seu moment), on al mateix edifici hi vivia el capellà, aleshores mossèn Moncunill. Abans d’arribar a la sala, a mà esquerra, hi havia un petit “cuarto” fosc que el jovent va anomenar el Cau. El van arreglar i durant bastants anys va ser el seu punt de trobada per escoltar música, tenir bones xerrades i perquè no dir-ho …, fumar algun que altre porret.
Recordo assajar amb un magnetòfon que semblava una televisió d’aquelles antigues. Sempre assajàvem dues sardanes: la Santa Espina i la Bona Festa.
El primer dia de concurs, jo pensava que la cobla tocaria una d’aquestes dos i resulta que en va començar a sonar una de diferent i jo no entenia res, va ser un desastre.
Malgrat aquesta primera experiència negativa, com a colla infantil vam guanyar bastants trofeus. Teníem una rivalitat molt sana amb la d’Alpicat. O ells o nosaltres sempre ens emportàvem el primer o segon lloc. Cal dir, també, que de colles infantils només érem quatre o cinc. Vàrem participar en molts concursos i això ens va fer viatjar a Bellvís, Rosselló, Cervera, La Fuliola, Castellserà, Lleida, Corbins, Alpicat, Vilanova de la Barca, Alcoletge… i també vam anar a França, concretament a Font Romeu.
Quan participàvem en un concurs t’assignaven un número amb un con i el posaven en un lloc del camp de futbol o de l’esplanada on es ballava i a mesura que t’anaven cridant, les colles sortien fent el Galop i es col·locaven al voltant del seu número on hi posaven el corresponent banderí amb el nom de la colla. Recordo que un dia ballàvem en una esplanada molt gran fent un sol de justícia i en el moment de col·locar-nos al nostre respectiu lloc no trobàvem el número i encara donem voltes ara. De sobte, vam veure córrer el Miquel del Roig i ens hi va portar. Quina pressió!
En fi, podria allargar-me explicant alguna anècdota més però la meva intenció només era reivindicar les dues primeres colles sardanistes de Cervià vinculades al moviment sardanista de les Terres de Ponent: Revolució Dansaire, de caràcter juvenil i Cervatells Dansant, de caire infantil.
0 comentaris