LA PRIMERA SETMANA DE CINEMA CATALÀ

Autor: Josep Rubió Sobrepere  juliol 2024

Al llarg del 2024 es celebren a Cervià una colla d’esdeveniments prou importants per tal de fer-ne memòria i recordar-los. Tant en format revista com en format web en recuperarem uns quants, de fet, el primer ja s’esmentava i publicava en relació als 45 anys de les primeres eleccions democràtiques i sota quina perspectiva es celebraren a Cervià. En aquest article, que només es publica en format web, recordarem un altre esdeveniment, els 40 anys de la realització de la 1a Setmana de Cinema Català a Cervià, celebrada el mes de febrer de 1984.

Segurament no sigui un dels episodis més cridaners o més recordats del passat recent del nostre poble. Vist amb els ulls actuals, diríem que, analitzades les seves conseqüències no n’hi havia per tant o que fou una menudència, però en aquell moment, en el context d’aleshores, va generar un cert rebombori i controvèrsia al poble i a l’interior del consistori, tant des d’un punt de vista polític com personal, i en el qual, el Cérvol, també en fou protagonista de forma col·lateral.

No ens enganyem, a hores d’ara, ningú que tingui entre seixanta i vuitanta anys, podrà negar que Cervià va viure uns anys intensos i convulsos, des de finals dels anys 70, fins, pràcticament, els inicis dels anys 90. Foren els anys que podríem anomenar, de la nostra transició, de la transició cervianenca, que començaria a veure la llum al final del túnel el 1992 i que acabaria definitivament el 1995.

L’eix central de tot aquest llarg període va tenir un denominador comú, “la problemàtica de La Sala”, que no analitzarem en aquest article, però cal dir que fins que no es va posar fi a aquell inconvenient, es van succeir una sèrie de fets amb clara deixadesa caciquil i actituds autoritàries

Anem a pams. Ens situem al maig de 1983. Eleccions Municipals. Victòria de la candidatura de Convergència i Unió. Per primer cop es presentava al poble una llista amb una coalició política de caire general a Catalunya. En aquella candidatura encapçalada per Josep Ma Tost, hi havia el Josep Ma Camps que, entre d’altres regidories, assumí la de Cultura.

 No descobrirem ni analitzarem, ara, la personalitat i actuació del Josep Ma Camps amb totes les seves virtuts i defectes però la seva arribada al poble, i a l’Ajuntament, va portar una alenada d’aire fresc, especialment per al jovent, un esperit de renovació, de canvi, amb una ferma voluntat de transformar alguna cosa al poble.

I un dels pilars d’aquesta mena de revolució, era sacsejar el món cultural cervianenc, amb tot el que això suposava, amb una implicació dels més petits als més grans (potser l’exemple fes fefaent de tot, fou la creació de “La Gresca”, l’any 1982).

Implícitament, aquesta circumstància, la de remoure els pilars culturals,  ja portava incorporada,  com a efecte col·lateral, en un futur, possibles polèmiques o visions contradictòries al seu projecte.

Amb menys d’un any al càrrec  al capdavant de cultura ja havia organitzat la Festa Major del 83, inversions en la Biblioteca Municipal per tal de revaloritzar-la, l’organització d’un viatge per la canalla al Saló de la Infància, muntatge d’una acampada i un camp de treball per al jovent a les Besses, l’organització del carnestoltes escolar i el muntatge de la primera setmana de cinema català.

A tot això, va proposar a l’Ajuntament organitzar la Festa de la Matança del porc i la Festa de l’Oli (una suggeriment futurista, aleshores. Cal recordar que la primera no es va celebrar fins el 1992), amb la finalitat d’aconseguir incrementar el nombre de visitants al poble i augmentar els beneficis per als negocis locals.

Fragment de l’acte del Ple de l’Ajuntament on el regidor de cultura, Josep Ma Camps informa de la realització de la Primera Setmana del Cinema catala. Com es pot veure, s’anuncia, inicialment, que la setmana havia de projectar set pel·lícules, però al final en foren nou. Arxiu Ajuntament de Cervià de les Garrigues.

Del 13 al 17 de febrer de 1984 es realitzà la 1a Setmana del Cinema Català a Cervià. De dilluns a divendres, amb la projecció de 9 pel·lícules. 

El primer dia, fou el que encetà la gran polèmica, ja que s’obrí el cicle amb la pel·lícula “Salut i força al canut”, un film de l’any 1979, una tragicomèdia que caricaturitzava alguns dels aspectes relacionats amb la sexualitat d’una parella hètero. Fou traduïda al castellà amb el títol, “Cuernos a la catalana”.

Abans de la projecció es feu la presentació de la setmana on hi assistí la Delegada de Cultura de la Generalitat a Lleida, la Sra. Carme Torres Graell, entitat que concedí una subvenció de 100.00 ptes per l’activitat.

El dimarts es projectà “El timbaler del Bruc” i “El judes”; Dimecres “Som i serem” i “El vicari d’Olot”; dijous “Verd-madur” i “La ciutat cremada” i pel divendres, últim dia, es deixà els films, “El viatge a l’última estació” i “Companys, procés a Catalunya”, aquesta última amb col·loqui fòrum inclòs.

Totes les pel·lícules es van poder visionar a la Sala Univers. Cosa que obria un primer problema, debat o escull, qui podria assistir a aquesta activitat? Recordem que per aquells anys la gestió de la Sala no era municipal, sinó particular i dirigida per la Junta de l’Associació Cultural i Recreativa. Calia acordar si els no-socis podrien participar i assistir a aquella setmana de cinema organitzada pel màxim òrgan municipal.

 Al final els números foren força bons. Segons informava l’Ajuntament en un dels seus plens, l’assistència a l’acte fou de 1.211 persones, això significa que a cada sessió hi va assistir 242 persones. Segons el Cérvol, en el seu número 74, el nombre total fou de 1.128 persones. La recaptació total fou de 200.025 pessetes (100.000 de subvenció i 100.025 d’entrades) , mentre que el cost total de l’organització fou de 263.063 pessetes.

 L’edició del Cérvol del mes de febrer de 1984, en el seu núm. 74 (recordem que per aquella època la revista es publicava de forma mensual), en la secció Batecs d’un Poble, informava de l’èxit total de l’esdeveniment, però ja feia esment a les crítiques del primer dia amb les següents paraules: lluny de ser constructives eren del més arrolladores, però ja se sap …, mai plou al gust de tothom!!.

 De fet, arran d’aquelles crítiques, al següent ple de l’Ajuntament (8 de març de 1984), un dels regidors va presentar la dimissió degut a la situació creada en aquella primera sessió de presentació de la Setmana. El Sr. Alcalde no li acceptà, ja que la feu de paraula, i li demanà per escrit.

 La polèmica, a mesura que passaren els dies es feu, com es diria avui dia, viral, i s’escampà per tot el poble. Arran d’aquesta controvèrsia, al Cérvol núm. 77 corresponent al mes de maig de 1984, el Josep Ma Baiget, feu una entrevista al Sr. Josep Ma Tost, alcalde, per tal d’analitzar aquesta problemàtica i per tal que els mateixos convilatans poguessin traure les seves pròpies conclusions davant la “mica de veritat i la molta mentida vers certs comentaris”, segons l’entrevistador.

 En aquell interviu el Josep Ma Tost va explicar, de forma clara i cristal·lina, com començà tota aquella disputa dins el propi consistori.

Els fets sorgeixen la matinada del dia 13 de febrer, després d’haver vist la pel·lícula i d’haver assistit al sopar ofert a la delegada de cultura de la Generalitat d’aleshores, la Sra. Carme Torres.

Alguns membres de l’Ajuntament van fer un canvi d’impressions sobre els comentaris sorgits vers la temàtica de la pel·lícula, cosa que no van ser ben acceptats per un dels regidors, que posteriorment va presentar la dimissió de forma oral en el següent ple, al·legant que “no era seriós ni tan sols respectuós projectar una pel·lícula d’aquelles dimensions davant d’una senyora de tanta categoria”, al que el Sr. Alcalde va respondre que ja s’havia tractat aquest tema anteriorment a la projecció i que aleshores no va sorgir cap problema. Es va demanar al regidor, que presentés la dimissió per escrit.

 Una renúncia que es feu efectiva, finalment, al registre de l’Ajuntament, el dia 14 de juny de 1984, argumentant diferents motius: Per l’entrevista al Sr. Alcalde apareguda al Cérvol recentment; per diferents discrepàncies ja aparegudes en segons quines decisions preses, que considera més de nivell polític que no pas de l’interès del ciutadà i per desacord amb la conselleria de cultura, essencialment per com s’havia desenvolupat la “Setmana del Cinema Català” i alhora d’escollir la pel·lícula de presentació i del tema.

 Un tema que podia haver passat desapercebut o com una simple anècdota, es va transformar en una problema, on l’existència de prejudicis es va fer prou evident. Sexe, sexualitat i tot el que l’envolta, malauradament, encara avui, genera reticències. Sinó que els hi preguntin als organitzadors de l’última Marató de TV3.