(Reflexions després de la reunió)
Una cinquantena de pagesos de Cervià i altres pobles socis de la Cooperativa, i dues dones, van acudir a la reunió al sindicat, per rebre les instruccions de cara a l’inici de la propera campanya. La direcció va començar informant de les reunions a les quals havia assistit a Lleida i Maials al voltant de la següent DUN, no es va poder concretar molta cosa, encara s’està a l’espera de les directrius europees. Restrictius amb els que denominen pagesos de “sofà”, jubilats, que dediquen molta part del seu temps a continuar conreant les terres familiars, en realitat “custodis del territori”. El futur de la pagesia passa pel relleu generacional, a la vista dels assistents la majoria tenien molt recorregut i més propers a la jubilació i al necessari relleu. La renda serà la que marqui aquesta nova DUN, el petit pagès queda a la intempèrie amb aquesta nova proposta, la reivindicació dels preus justos, els elevats preus de l’energia i els complements, adobs, fitosanitaris, l’aigua. Venen temps difícils, esperem que no sigui un tsunami que s’emporti tot per davant.
Es va parlar de seguretat alimentària:
L’Agència Catalana de Seguretat Alimentària (ACSA) és una àrea especialitzada de l’Agència de Salut Pública de Catalunya[1] que té com a finalitat aconseguir el màxim grau de seguretat alimentària a Catalunya mitjançant la planificació i la coordinació de les actuacions de control, amb la col·laboració i la cooperació de les diferents administracions públiques i dels sectors que incideixen, directament o indirecta, en la seguretat alimentària. La seva seu és al barri del Poblenou de Barcelona.
L’Agència col·labora amb els departaments de Salut, d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural, de Medi Ambient i Habitatge, l’Agència Catalana del Consum, administracions locals i associacions de persones que representen els interessos de la població, [2] que tenen competències en els diferents aspectes relacionats amb la seguretat alimentària, cosa que li confereix un caràcter de transversalitat.
La creació de l’ACSA s’emmarca dins l’evolució global del sistema de seguretat alimentària a la Unió Europea, que abasta tota la cadena alimentària, des de la producció agrària fins al producte a disposició dels consumidors.[3]
Garantir el més alt nivell de salut i de seguretat alimentària en la població catalana és una responsabilitat compartida. Col·laboren amb l’ACSA els organismes relacionats amb la seguretat alimentària de la Generalitat i els ens locals a Catalunya, així com tots els representants dels agents econòmics, professionals i associacions de consumidors.
Ben aviat s’enviarà una carta a tots els socis, informant de les obligacions i deures, es va signar un document de compromís i adhesió com a socis de la cooperativa envers aquesta Agència.
No es va parlar de Sobirania Alimentària: La sobirania alimentària[1] és el dret dels pobles a determinar les polítiques agrícoles i alimentàries que els afecten: a tenir dret i accés a la terra, als recursos naturals, a poder alimentar-se de forma sana i saludable amb aliments lliures de transgènics, a protegir i a regular la producció i el comerç agrícola interior amb l’objectiu d’aconseguir un desenvolupament sostenible i garantir la seguretat alimentària.[2] Es tracta d’una estratègia que vol trencar amb les polítiques agrícoles neoliberals imposades per l’Organització Mundial del Comerç, el Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional.[3][4] (Viquipèdia).
Ens caldrà segurament avançar cap a una economia més local, tornar a la saviesa popular, s’aprofitava tot i res es llençava, que utilitzi menys recursos, i lligar-ho amb les noves tecnologies.
Actualment, al món per cada 4 pagesos que llauren i treballen la terra amb l’ajuda d’animals de tir (uns 400 milions en total), només un ho fa amb tractor (uns 100 milions). Calendari dels pagesos. 2022
Segurament ens caldrà tornar a treballar el bosc abandonat per falta de rendibilitat econòmica i aprofitament. Diferents associacions al nostre voltant han començat a moure’s i des de Leader Ponent ho promouen.
Som una comarca amb pocs habitants, amb una extensió prop de 800 km², 24 municipis. Per la seua superfície és una de les comarques més aviat grans del Principat, però per la població és una comarca més aviat despoblada amb 18.833 habitants el 2019.
Per fer la transició climàtica es pretén omplir-la de molins eòlics, plantes solars, de cara a reduir les emissions contaminants que hem d’assolir el 2030, escrivint aquestes línies ha començat a Sharm El-Sheikh, Egipte, la 27a cimera del clima amb unes poques esperances de revertir la catàstrofe que ens ve a sobre.
El gran repte del món és reduir les emissions de contaminants a l’atmosfera d’aquí al 2030 hauríem de reduir el 45%. I la nostra administració que hi fa? Ja han decidit per nosaltres, un poble acostumat a reclamar “el dret a decidir”. Doncs contràriament a la ciència i el sentit comú els hi dona suport, vol autoritzar la crema de la fracció resta de les escombraries de l’àrea metropolitana transportant-les fins a Juneda-Torregrossa en camió, per cremar-les a la planta de Tracjusa. Un abocador a Seròs, també ha demanat incrementar les tones a cremar.
Europa s’escalfa el doble de ràpid que la mitjana del planeta, posant en risc la salut de generacions futures.
L’olivera es caracteritza per ser un dels arbres que més diòxid de carboni CO₂ absorbeix, el millor aliat per lluitar contra el canvi climàtic.
(Traduït del castellà)
Un equip de recerca de l’Institut de Recursos Naturals i Agrobiologia de Sevilla (IRNAS-CSIC) apliquen dos adobs que augmenten la captura de CO₂ al terra de l’oliverar de secà. En concret, els experts treballen amb dues esmenes orgàniques, una de restes de poda, lleguminoses i pinyola, i una altra amb restes de poda i llots de depuradora (bio sòlids). A més, van comprovar que aquest segon bio fertilitzant incrementava fins a un 50% el segrest de carboni, gas d’efecte hivernacle que, juntament amb altres emissions alliberades a l’atmosfera, produeix el canvi climàtic. Els investigadors van mesurar amb tècniques analítiques com aquests adobs, que duren més de dos anys a la terra després d’aplicar-los, evitaven l’emissió d’aquest gas efecte hivernacle a l’atmosfera. A més, aquestes esmenes orgàniques contenien altres nutrients com ara nitrogen, fòsfor i potassi, que afavorien l’olivera i la seva producció. “Amb aquests bio fertilitzants, contribuïm a la lluita contra el canvi climàtic, aportem alternatives barates i sostenibles als adobs tradicionals, que solen ser més contaminants. A més, afavorim el creixement de nova vegetació de coberta en sòls semiàrids, que no reben aigua de reg”, explica a la Fundació Descobreix la investigadora de l’IRNAS-CSIC Engracia Madejón.
El diòxid de carboni (CO₂) és un gas efecte hivernacle perjudicial per a l’atmosfera. Tot i això, el cultiu de l’olivera de secà (que només es reguen de forma natural amb la pluja) capta aquesta emissió a través de massa arbòria i la coberta vegetal que envolta les oliveres. Els bio fertilitzants aporten la matèria orgànica i els minerals dels quals s’alimenten els microorganismes beneficiosos que habiten a terra, en contacte amb les arrels. Així mateix, aporten els nutrients que la planta necessita per viure i la protegeixen d’agents patògens.
https://www.agronewscastillayleon.com/aplican-dos-abonos-organicos-que-aumentan-la-captura-de-co2-en-el-suelo-del-olivar-de-secano
I tornem a la reunió recordant les recomanacions de la direcció: Estem davant d’un any amb poca collita i necessitarem que tot l’oli ens surti verge extra per poder-lo envasar, per la qual cosa us demanem que entreu les olives cada dia, siguin la quantitat que siguin. Si guardeu les olives 2/3 dies a casa per poder entrar-les amb més quantitat, l’oliva no arriba fresca al molí i l’oli resultant no serà verge extra i no el podrem envasar.
El rendiment mig fet avui mateix a mostres de secà ha estat d’un 19,05 € i el rendiment mitjà en les mostres de reg ha estat d’un 15,82%. La gerent reforça aquesta necessitat de la qualitat, costa molt guanyar un client, i molt poc perdre’l.
Ha començat la campanya el dia 7 de novembre, a tota la mediterrània, aquests dies hi ha el mateix enrenou, compartit amb libanesos, israelians, palestins a la vall del Jordà, tunisians, marroquins, italians de Sicília i de la Toscana, bosnians, montenegrins, grecs, de Creta i de Macedònia, consideraven l’olivera un arbre màgic, simbolitzava la immortalitat, la vida, la victòria, la fertilitat i la pau, francesos de la Provença. D’on ve la paraula oliva de l’àrab hispànic azzaytuna, de l’àrab azzaytun, az-zayt l’oli i de l’arameu zaytuna i en arameu zayta olivera. Al món hi ha a la vora de mil varietats d’olives.
He volgut fer una aproximació amb l’objectiu de conèixer les persones, dones i homes, que hi ha darrere de cada filet d’oli que raja pel setrill, connectats amb la terra, cada gest que hi posen pot fer que tingui una expressió o una altra, que en respiren el paisatge, aprenent en cada decisió que adopten. La valentia amb què afronten els anys vinents ens fa que tinguem el màxim respecte per la seva feina i dedicació.
Un pagès va alertar del mal produït a les oliveres al reg, amb els vibradors, pela l’escorça, i pot arribar a matar-los.
Josep M Rué
0 comentaris