Reconnectar

Anna Canal. Viladomiu Nou, el Berguedà   Jaume Vaquer. Sant Boi de Llobregat.

És dijous 24 de setembre a dos quarts de sis de la tarda, la tardor fa pocs dies que ha arribat. He quedat amb l’Anna i en Jaume a casa seva, cal Miquel del Sèguil al carrer Portalet, ja fa tres anys que es van instal·lar a viure a Cervià acompanyats de la seva gossa Nua. La curiositat per conèixer uns nouvinguts, després d’un temps d’aclimatació suficient per no ser només uns nouvinguts sinó uns veïns més, fa que cregui suficient motiu per dedicar-los unes pàgines a El Cérvol.

Un interval de cent anys, és el que separa l’emigració dels familiars del Jaume cap a Sant Boi i la tornada a Cervià.

Què feu a Cervià?

El Jaume diu “Estar tranquils”,  i l’Anna “Un canvi de vida, fer realment el que vols i pots”

Un entusiasme en les respostes, encara que curtes,  molt sentides.

Es van conèixer a l’agència de publicitat que treballaven a Barcelona, volien canviar el rumb a les seves vides. El Jaume va agafar un any sabàtic i va decidir marxar nou mesos a viatjar per l’Àsia i al tornar va decidir venir a viure a Cervià a la casa familiar, d’això en fa tres anys. L’Anna s’hi va afegir un any més tard.

 Parlem del perfil de cadascú

Jaume. Sóc analista de negoci, analitzo i optimitzo negocis online,  faig projectes d’analítica de desenvolupament de negocis online i unes poques webs. Quan vaig deixar l’agència tenia projectes en ment i el primer pas va ser no treballar per una empresa, vaig fer-me autònom i treballo per organitzar-me i disposar de temps lliure per treballar en altres projectes, un d’ells la joieria.

Anna. Les mans de l’Anna treballen la plata. Quan obre la porta de casa a l’entrada hi veig el seu taller, endreçat, en calaixets les peces, unes acabades i altres en elaboració, esperant el polit, les bombones de butà per encendre el foc, el seu aliat per donar forma a la plata pels anells, fermalls, penjolls, arracades…  Dins la joieria hi ha moltes tècniques, la que més utilitzo és l’ancestral de la cera perduda, un procés antic que ja empraven els grecs i que permet disposar d’un motlle per continuar fent les següents.  Una feina d’escultora, tot un món de creativitat.  Sóc una apassionada de la joieria ètnica, és la que més compro en els meus viatges. Treu una mostra de les seves primeres peces fetes amb plata i cordons de botes de muntanya aprofitades del taller del seu pare, dissenyador de sabates i artista.  Ha començat a experimentar per incloure la natura a les seves obres: les fulles de sàlvia, de ginkgo, de marialluïsa, les llavors voladores de l’auró… peces de coure amb formes botàniques de l’entorn, una tècnica innovadora que consta en recobrir peces orgàniques (fulles, arrels,…) amb una capa de coure mitjançant un procés d’electròlisi, la tècnica anomenada “electroforming”. Cada peça és única ja que la fulla real roman per sempre més dins la peça com si fos momificada.

Va estudiar publicitat i relacions públiques, treballant molts anys en agències de publicitat. Paral·lelament al 2013 va començar a fer treballs de joieria com a hobby, fins al 2018 que va decidir dedicar-s’hi i obtenir-ne uns fruits.

On has après a treballar?

Vaig fer tres cursos (de diferents tècniques), vuit o deu classes en un centre cívic a Barcelona, en vaig tenir prou, vinc d’una família d’artistes i des de petita ja practicava al taller dels meus pares. Tinc una família molt creativa.

Mitjançant el web www.anuskas.com  venem online per tot Europa, mostrem tots els articles disponibles, rebem la comanda per correu electrònic o WhatsApp , l’enviem via Correus i en fem un seguiment i una personalització molt acurada fins que la reben. Mentre tinguem Correus a la vora i internet, no tenim cap problema. L’Anna comenta que el Jaume és el pilar digital del seu projecte, són un bon equip.

Vau estudiar la viabilitat del projecte? Heu trobat el que buscàveu? 

La viabilitat era no voler passar setanta hores a la setmana a l’oficina. L’estudi va ser això realment, tirem milles i segur que ens en sortirem sense fer setanta hores a la setmana. De moment ens en sortim. Quan vaig deixar l’agència vaig marxar de viatge nou mesos i al tornar i establir-me com a autònom  el més viable era disposar d’una casa on no hagués de pagar lloguer, la tenia a Cervià, no volia fer-ho a Barcelona, volia aquesta tranquil·litat i estem encantats de la vida.  L’Anna diu “No volem tornar enrere, ni canviar pel que teniem, ni pensar-ho.

Quines són les necessitats que trobeu a faltar respecte a una gran ciutat?

Només la connexió a internet, a banda d’això cap dificultat, el nostre model de negoci només requereix un ordinador i connexió a internet, si fos amb fibra molt millor. Els dos coneixem el món rural . L’Anna va néixer a Viladomiu Nou a la vora de Gironella al Berguedà a “casa la Granja” a les afores d’una colònia tèxtil de 200 habitants i en Jaume coneixia Cervià de petit.

Un món rural on sembla que tothom vol tornar, i més després de la pandèmia de la Covid i del confinament…

No ens ha sigut difícil adaptar-nos, els dos coneixíem el món rural. El meu poble té dos-cents habitants. Tot sovint agafo el cotxe i pujo a veure els amics i la família al Berguedà.

El Jaume s’ofereix per donar un cop de mà, si algú necessita dels seus serveis com a analista, per muntar un negoci online.  Jovent animeu-vos i feu-li una proposta si us sembla prou generosa la seva oferta, experimenteu amb algun pla de màrqueting que no calgui marxar per necessitat. S’ofereix per fer petites guies, consells, que no es deixi de fer per manca d’accés al coneixement.

Orientats pel Martí de ca la Guimelda, veí i parent llunyà del Jaume, s’han animat a fer el seu primer hort en un bancal que el Josep M. Guiu els hi va deixar. Baixant per la feixa del Gat s’hi arriba, per un caminet que han transitat des de la primavera i ja ha quedat marcat. Una gran bassa plena d’aigua, que no la faran buida, els ha permès regar el seu primer experiment amb cols, bledes, tomàquets, enciams… caldrà estar atent la propera temporada.