Acabàvem l’últim article, en la passada edició de El Cérvol, amb la consolidació i el domini senyorial del Monestir de Poblet, durant el segle XIV, vers la vall del Riu Set, però també d’altres valls i entorns: el Vilosell, la Pobla de Cérvoles, la Fumada, Vinaixa, Fulleda, els Omellons, els Torms, Juncosa, la Sisquella, l’Albagés, el Soleràs, el Cogul, així com les Besses i l’Hospitalet, entre d’altres.
De fet, a Catalunya, l’Ordre del Cister, encapçalada en aquells moments per Poblet i Santes Creus, especialment, després hi caldria sumar Vallbona de les Monges, van adquirir una importància socioeconòmica i política de primer ordre, fonamentalment perquè estaven protegits per la monarquia i la noblesa feudal. D’aquesta manera, ambdós monestirs, es convertiren en seus dels panteons reials i nobiliaris, cosa que va fer estendre fins al segle XVIII, un règim senyorial dominant i creant unes extenses baronies, per les quals, també hi tingueren una influència cultural evident.
En relació a l’evolució de les Besses al llarg del segle XV, tenim les informacions que proporcionen els capbreus i entre ells cal destacar el realitzat entre el 26 d’agost de 1468 i el 21 de setembre de 1470, elaborat per fra Pere Felices, l’anomenat “bosser”, és a dir, tresorer o caixer encarregat de la custòdia dels cabals del comú del monestir, i fra Joan Brihuela.
Gràcies a aquesta primera capbrevació de la qual en tenim coneixença, podem saber quines rendes, com a vassalls, pagaven els habitants de les Besses al senyor feudal, però també tenim informació del model de societat agrària del moment, per tant dels productes que es conreaven però també de l’aviram o de la cabanya ramadera que gaudien els, que podríem anomenar bessessencs.
En primer lloc en apareix el nom del primer batlle conegut de la població, Pere d’Almacelles, però també el nom de diferents veïns: Joan Gràcia, Pere Simó, Pere Poncet, Miquel d’Almacelles o, dels que podrien ser germans, Joan, Antoni i Salvador Vidal, que juraren els sagraments de denúncia de les rendes a Poblet.
Quines rendes havien de pagar a Poblet, els habitants de les Besses a la segona meitat del segle XV?
Doncs havien de pagar dos delmes de tot el blat, o sigui, la dotzena i tretzena part dels que produïen. El primer delme era tot per Poblet i el segon dues terceres parts per al Bisbe de Lleida i una tercera part i les mitges faneques (unitat de mesura de superfície abans del sistema mètric) pel Monestir.
També pagaven dos delmes de la verema, la dotzena, per a Poblet i la tretzena per a Poblet (dues terceres parts) i el Bisbe de Lleida (una tercera part).
Dos delmes de cànems i llins per a Poblet.
Delme de safrà a la dotzena, tot per a Poblet.
Delme de nadissos, o sigui, anyells i cabrits, i de llana a l’onzena, dues terceres parts anaven a Poblet i l’altra al Bisbe de Lleida.
En el cas de fer formatges, n’havien de pagar tres per casa. Un pollastre per casa si en nodreixen. Si no paguen pollastres, han de satisfer 6 diners al monestir.
Paguen 1 sou de mulatins, i de rossins (cavall que servia per a la caça, més lleuger que els de tir), somerins i vaques 8 diners. Paguen 1 ral per cada porcellada de porcs.
Satisfan 12 diners cada any a Poblet pel forn i 12 diners cada any de morabatí (impost sobre cada llar o foc que disposava de béns) al monestir.
Autor: Josep Rubió Sobrepere
Publicat a El Cérvol #311 juliol-agost 2017
0 comentaris