Josep Maria Montanyola Martí-ca la Seca
El Josep Maria es mira un tapís oriental de l’India, record del seu pas per l’empresa del “Dani”, el guarda a la cabana a les Voltetes ben enmarcat.
M’hauria agradat ser pagès, com que a casa no hi havia “d’allò”, als catorze anys va haver de començar fent de manobre, amb un recorregut semblant a tots el de la seva època, amb diferents colles fins, que va fer la seva empresa, a partir del 1994, el Fernando de Cervicasa els va portar cap a la província de Barcelona, va conèixer al “Dani” Daniel Sánchez Llibre (president de l’Espanyol en aquella època) i va entrar com a encarregat a la seva empresa, va crear una bona amistat amb ell. Casat amb la Roser de cal Mas tenen dues filles, la Laia i la Maria, tres netes i un net. La Roser també va treballar una temporada a la casa del fill del Daniel que li van construir a Vilassar. El col·lapse del 2008 va ser el retorn al poble i la Roser un altra vegada a l’Escola Agrària de les Borges.
Ens hem trobat a les Voltetes. Això d’aquí dalt és el meu refugi, va arreglar la cabana que hi havia, i la va ampliar una mica per fer-la més còmoda, una cuina, un foc a terra… Gaudeix d’una bona vista, ben ventilat, s’està bé, ideal per fer trobades amb els amics, dinars i sopars la pandèmia ho ha aturat tot.
La Roser hi va plantar un dia, un parell de tomaqueres i dos pebroters que li havia donat el Carxano, de moment el Josep Maria es va mostrar escèptic, però van resultar molt bé, això el va animar a fer l’hort a l’era, en tenien un de familiar al costat del riu, no hi havia anat mai. L’ofici d’hortolà el va anar aprenent poc a poc, el pare l’aconsellat, fixant-se com ho fan els altres, els experts, el Mena, i també a base d’assaig i error va avançant, un any les tomaqueres al davant, i l’altre al reves, cadascú l’ha d’adequar a com li surt el sol. Les llavors les guarda d’un any per l’altre. Un hort fet amb els criteris d’algú amb l’ofici de paleta, uns fonaments per fer una tanca metàl·lica, els camins amb formigó i malla, les taules totes de la mateixa mida, un recinte amb una tanca per resguardar la propietat, amb una coberta de les xarxes contra les pedregades per protegir els fruits. Ja fa dotze anys que fa d’hortolà.
Amb els bitxos els posa a assecar al sol, el següent pas: els molt amb un molinet de cafè, nomes per això i obté un pimentó amb el que obsequia als amants del picant, entre ells els Perdiuets. Finalment ha pogut fer una mica de pagès i molt d’hortolà. L’aigua per regar la porta amb una bota i l’aboca a una cisterna tapada de 15.000 litres.
Un corral amb gallines complementa la seva feina a l’hort i els proveeix d’ous frescos, i l’hort forma part també del seu “ranxo”. Arraulides dintre el tancat la nostra presencia les va esvalotar. Ben tancades, amb filats, els depredadors li havien fet uns estralls.
Futbol i caça son les seves aficions, el Lluís de la Molinera i el Jaume eren companys de caceres, conill i perdiu primer quan va afluixar es dediquen al senglar. Primer ha jugat amb el Cervià com a porter, dels divuit als vint i tres exceptuant el servei militar, fins que es va casar.
La seva filla Maria ha pogut fer realitat el somni de ser pagesa, amb un curs de capacitació agrària. Als Plans amb el tros del Josep Maria, el del Grau que conreen, un altre que van comprar i el de l’Enrique Rubió han pogut agrupar terres per conrear olivers amb la intenció de posar-los en reg. I ell a la seva manera també ha fet seu el somni.
0 comentaris